Blog

A la recerca dels bombardejos de Ses Talaies

Espoleta d’un projectil, posiblement morter.

Avui comencem una nova campanya, enguany ens centrarem en el front de Son Carrió. L’equip el formen dos grups: Maria Antonia, Gonzalo, Alejandra i Mateu en un; i Manuel, Pere, Eli, Jordi i jo mateix a l’altre.

Iniciem el dia dalt de tot del Puig de Ses Talaies, al vèrtex geodèsic, on ens trobem amb un túmul esglaonat i ceràmica talaiòtica. I allà mateix el nostre detector de metalls humà, en Mateu, ha trobat dos casquets de fusell de 7mm. Amb força calma en fem les fitxes corresponents i els fotografiem abans de començar la prospecció. També intentem recrear una foto de dues milicianes plantant una bandera dalt del cim. Finalment ens dividim en dos grups i ens posem a caminar.

Son Carrió vist des d’el Puig de Ses Talaies.

Els del grup B baixem per la vessant Est del puig en direcció a la pedrera. Travessem una densa jungla fins que aconseguim arribar al nostre destí, trobant una estructura quadrada enderrocada a mig camí. Des de la pedrera ens dirigim cap a l’altre cim, d’on ja baixen els companys del grup A. Quan ens trobem fem posada en comú de les troballes, els companys han trobat un bocí de metralla i una trinxera franquista!

Aquesta trinxera fa 76 metres de llarg i a l’extrem Est hi ha un niu de metralladores, on en Jordi troba el mànec d’una cullera (o potser és una forqueta?). Tornant cap el cotxe, sota l’atenta mirada d’un dòberman i un pitbull, en Pere i en Manuel  recuperen l’espoleta d’un projectil de morter.

Marc Toda Garcia

Antoni Cánovas, estiu de 1936: de la Barceloneta a Son Carrió

Milicians i mariners de la Columna Bayo anant cap al front de Mallorca.

Gonzalo Berger Mulattieri (Codirector del projecte)

Antoni Canovas va ser un d’aquells milicians voluntaris per anar a Mallorca. Tenia 17 anys l’agost del 36, vivia al barri de la Barceloneta. El dia que el vam entrevistar ja en tenia 98. Viu a un àtic a l’Hospitalet de Llobregat. Va tornar a Barcelona, com tants republicans, quan el dictador va morir, l’any 1975. L’Antoni conserva nítid els records dels anys de la guerra. Va ser voluntari a les Milícies Antifeixistes de Catalunya. Amb la columna Carlos Marx va combatre als fronts  de Mallorca, Aragó i Madrid. Posteriorment i fins el final de la guerra va quedar enquadrat a la 124 Brigada Mixta de la 27 Divisió, coneguda com “la Bruja”. Va lluitar a la Batalla de Terol, a l’ofensiva de l’Ebre i a la Batalla de Catalunya fins a creuar la frontera francesa, els darrers dies de la guerra, pels volts de febrer de 1939. Es va exiliar a França i posteriorment va viure a Àfrica.

El vam conèixer a casa seva, un pis petit i endreçat. Ens parla dels seus fills i néts. L’Antoni està molt orgullós d’haver format una família i orgullós de com és la seva família. Nosaltres estem expectants, som conscients que l’Antoni és, possiblement, un dels darrers protagonistes dels fets ocorreguts aquell estiu del 36 a Mallorca….

Per què vas anar a la guerra?

Mira, tenia 17 anys i al meu carrer tots els amics érem antifeixistes. Jo no tenia cap idea política això és la veritat, desprès sí que em vaig formar. Clar, no podia veure als franquistes, no podia veure la seva manera de ser. Érem tres germans i tots tres vam anar al front com voluntaris. No estàvem junts. El mateix dia que ens vam veure tots tres a Terol van bombardejar Barcelona i van matar al meu pare. Ell treballava al port de Barcelona.

Estaves afiliat al PSUC?

Del PSUC, sí.  El 4 d agost de 1936 jo estava a la caserna Carlos Marx, al Poble Nou. Van demanar voluntaris per Mallorca. Ens vam allistar amb quatre amics del barri. Vam embarcar amb el vaixell de la marina de guerra “Antequera”. Vam arribar a Maó i després d’una setmana vam desembarcar a Punta n’Amer, a l’illa de Mallorca.

Com va ser el desembarcament?

Ens van pujar a un vaixell de la Transmediterrània i ens va acompanyar un destructor espanyol…després vam anar amb barques normals de remo, ens tiraven tiros des de la costa. Vam arribar a terra. Recordo un noi mallorquí que va cridar “anem anem anem”…als 20 metros ja se l’havien carregat. Un dels meu grup, en Julio Garcia Sabater va morir als meus braços aquell dia, a prop de Son Carrió. Tenia 17 anys. Va rebre un tret al cap. Ens havíem allistat junts a l’Hotel Colon de plaça Catalunya. Érem com germans. Jo li deia “agachate, ten cuidado..i ell: no, i tiraba: pam, pam…” va morir als meus braços…

Milicians catalans combatent a Mallorca.

I després…

A Son Carrió estàvem nosaltres i a Son Servera els feixistes. Vam estar bé els primers dies, però desprès… tenien molt reforços, i era l’exèrcit! Varem tenir molts morts… Ells eren un exèrcit, no eren com nosaltres. Jo tenia un capità que tenia 20 anys, era valent però no tenia coneixements sobre la guerra. Jo, quan vaig començar a tirar, ho feia sense mirar perquè no teníem experiència. Ho vam passar malament. Teníem molta il·lusió però no teníem capacitat. Jo havia estat lluitant el 19 de juliol pels carrers de Barcelona però allò era diferent,  ells eren militars o guàrdia civils, gent que sabien lo que feien.

Hi havien dones combatent a Mallorca?

Sí clar que n hi havia. Al meu grup, com a combatents, hi havien 4 o 5,  no recordo els noms però estaven allà. I hi havia una anglesa que havia vingut per la olimpíada i era atleta. Elles eren igual que nosaltres i lluitaven com un jabatos…

Com va ser el reembarcament?

Va ser horrible. Teníem que anar remant fins el vaixell i aquells ens tiraven amb metralletes i nosaltres no podíem defensar-nos…molts van caure morts a l’aigua o a la platja. Finalment vam pujar al vaixell Jaume I. Ens van portar a València.

Quan vas tornar de Mallorca on vas anar?

Primer vaig estar a Barcelona. Després la meva centúria va anar al font d’Aragó, també al de Madrid. Vam anar amb la columna del Barrio. Després vam ser la Divisió Carlos Marx, la 27 Divisió. Jo estava a la 124 Brigada. Vaig estar a Terol… l’any 39, amb la retirada vaig anar a França i desprès a Àfrica…

Els combats al voltant de Son Servera

Gonzalo Berger Mulattieri (Codirector del projecte)

El sector de Son Servera

Aquest escenari va implicar la lluita pel control de les cotes altes de Son Corb, Na Penyal, i la resta de turons que envolten el municipi de Son Servera. S’ha de tenir present que la zona de desembarcament de Punta n’Amer i Sa Coma (on es va instal·lar l’estat major de les forces desembarcades) es situava a escassos quilòmetres d’aquesta zona. La particularitat del terreny en aquest sector va fer imprescindible el control de les cotes altes als dos exèrcits en lluita. Aquestes permetien el control de les planes i la profunditat de tir a l’artilleria, foc de metralladora i fuselleria. També garantia bones posicions defensives i d’observació.

Les forces en combat

  • Forces defensores:

Columna d’operacions de Son Servera. 4 agrupació

Estat de forces a  4 de setembre de 1936:

  • 151 soldats d’infanteria
  • 304 soldats d’artilleria
  • 85 soldats de sanitat militar
  • 66 carrabiners
  • 10 guàrdies civils
  • 41 soldats del cos d’enginyers
  • 41 milicians del terci
  • 103 falangistes

Total:  814 efectius

Artilleria:  3 peces del 10.5

Metralladores: 11 unitats

  • Forces desembarcades:

Columna del Transport Marítim de la CNT

Formada por milicians voluntaris d’adscripció anarcosindicalista d’origen geogràfic poc heterogeni. Presència de combatents internacionals i d’un nombre significatiu de mallorquins.

Total de forces de la columna desplegades a Mallorca entre el 16 d’agost i el 3 de setembre:

1ª Agrupació

Total: 186 efectius

2ª Agrupació

Grup 1:  28 efectius

Grup 2:  36 efectius

Grup 3:  36 efectius

Grup 4:  32 efectius

Grup 5:  37 efectius

Grup 6:  34 efectius

Grup 7:  25 efectius

Grup 8:  27 efectius

Grup 9: 30 efectius

Grup 10: 34 efectius

Grup 11: 29 efectius

Grup 12 : 21 efectius

Total: 369 efectius

3ª Agrupació

Grup 1:  32 efectius

Grup 2: 39 efectius

Grup 3: 34 efectius

Grup 4: 34 efectius

Grup 5: 31 efectius

Grup 6: 34 efectius

Grup 7: 37 efectius

Grup 8: 17 efectius

Grup 9: 17 efectius

Total:  275 efectius

Centúria Cultura y Acción (arribada el 28 d’agost a Mallorca)

Total: 62 efectius

Total columna: 892 efectius

Artilleria: 1 secció d’artilleria lleugera del 7.5  (situada a Na Penyal a partir del dia 21 d’agost)

El desenvolupament de la batalla

El desembarcament a l’illa de les forces republicanes es va produir el 16 d’agost de 1936. El sector de Porto Cristo va ser el principal escenari de la batalla ja que era la porta d’accés a la ciutat de Manacor i en conseqüència, cap a l’interior de  l’illa. Amb el pas de les hores, i a mesura que s’estabilitzà el front, va augmentar la complexitat de l’escenari d’operacions. És en aquest punt que el sector nord creix en intensitat.

D’una banda, les forces defensores consideraven que era un bon punt per tal de pressionar el cap de pont de Punta n’Amer i per distraure forces dels desembarcats al sector sud del front. Per les forces desembarcades era vital evitar el flanqueig pel nord i ocupar posicions que consolidessin la posició defensiva i facilitin l’ofensiva, així com garantir que quedaven fora de perill Sa Coma i Punta n’Amer, vitals per garantir els subministres, el relleu de forces i de ferits i la possible retirada de l’illa.

Entre les 14 i les 16 hores del dia 18 es van produir els primers enfrontaments a la carretera entre Son Servera i Cala Bona. Les forces republicanes van retrocedir.  El dia 19 d’agost les forces feixistes van ocupar els puigs de Sa Font, els Pins, Molins i Sa Bassa (on es va col·locar dues seccions de les bateries Valens i Lecea).  A les 10 hores del dia 20 un contingent de forces feixistes format per 200 soldats i carrabiners amb el suport d’artilleria van descendir des de Na Penyal en direcció a la costa. Van establir contacte amb forces republicanes al voltant de la via ferrada, on van ser aturats. Mestres, capità dels carrabiners, va resultar mort i l’ avantguarda atacant es va haver de parapetar a petites tàpies o aprofitant l’orografia del terreny.  A les dues de la tarda els atacants es retiraven via Na Penyal i Sa Bassa a Son Servera. Havien perdut 31 homes. El resultat d’aquest atac donà com a resultat la ocupació del puig de Na Penyal per part dels milicians de la columna del Transport Marítim de la CNT.

El dia 21, forces republicanes van fustigar el puig de Sa Bassa causant una baixa a l’enemic. A primera hora del dia 22, els milicians inicien l’ofensiva sobre el Puig de Sa Font, defensat per 60 soldats. El capità Castell, cap de les forces defensores, va resultar mort durant l’atac. Les restes de les seves forces van abandonar la posició. A les 16 hores del mateix dia, els republicans van continuar l’atac direcció Son Servera. Aquesta vegada avançant sobre els turons de els Molins i els Pins i ocupant aquesta darrera posició. Els milicians van ser aturats a darrera hora del dia per forces de la Guàrdia Civil i Falange a la zona anomenada de las Eras, pràcticament dins els límits del poble de Son Servera. En aquest darrer atac les forces defensores van perdre 9 homes, entre ells, un tinent de carrabiners. Al final d’aquest dia van arribar 200 efectius per reforçar la defensa de Son Servera. Es tractava d’un contingent format per militars, requetès i falangistes.

El dia 23 els feixistes van iniciar el contraatac, aconseguint recuperar les posicions dels Molins, el Cementiri i la resta del flanc dret a excepció del Puig de Sa Font, on els republicans es van fortificar. Durant els combats del dia 23 les forces feixistes van patir 29 morts. A partir d’aquell moment, les posicions del sector del Puig de Sa Font es van mantenir estables i  amb intensitat de foc baixa.  El dia 3 de setembre es va produir l’atac sobre el turó de Son Corb, al flanc esquerre de Son Servera, ocupat des del dia 27 d’agost per forces republicanes. Es van fer dos presoners i s’arriba fins la casa de la finca del mateix nom, utilitzada com a caserna general del sector. Prèviament s’havien realitzat moviments als turons propers. Els atacants van perdre 12 efectius durant l’ofensiva. La nit del 3 al 4 de setembre la columna del Transport Marítim de la CNT, que ocupava el Puig de Sa Font, es replegà en ordre i reembarcà direcció Barcelona. Les baixes de les forces feixistes ascendien a 111 ferits i 79 morts en combat.

From Florida to research the Bayo landing in Mallorca

I came to be a part of this project, as most things happen in life, completely by accident. As we know from studying the past, however, things always happen for a reason even if the reason is not visible at the time. In 1936, the thing was war. War penetrated almost every part of the world and Mallorca was no exception. On August 16 to September 4 of that year, a  military expedition was carried out where a total of 4,000 antifascist soldiers were ordered to enter and secure the coast of Mallorca via Son Servera and Porto Cristo. This struggle between the fascist regime and the republicans left and undeniable mark on the landscape of Mallorca. Our goal was to find out to what extant it did.

The Bayo landing in Mallorca.

This marks the first year of the investigation team of Espais de La Batalla de Mallorca. Historians, journalists and archaeologists are among us. The daily schedule included hiking and surveying in the morning, after lunch transcribing the forms and formatting photos in the afternoon with lots of discussion!

The first day Team A surveyed Son Corb, a small mountain to the north of Son Servera. Being the first day, the crew was acclimating to the terrain which was full of pine tress, nettles, and scrub brush. This proved difficult to traverse. Nevertheless, the team recorded gunners nests and parapets associated with the civil war. Team B rediscovered the battery of the republican army. Historical documentation shows that the battery contained four cannons when CB were built after the war for future defense.

The second day the team surveyed Puig de Sa Font, next to Na Penyal. We returned the next day to record such features as the trench for the republican troops. Later, we surveyed Coll de Son n’ Escriva, an excellent vantage point of the coast. Here we found many features of the civil war including gunners nests, parapets, trenches along with artifacts such as marbles and caskets.

The fourth day we surveyed Puig de Serisó where we surveyed the roads for signs of activity from the civil war. Documentation of features such as parapets proved difficult due to the the thick vegetation. Later, we returned to Puig de Sa Font.

The fifth day we surveyed Na Penyal where we recorded the barracks and parapets. Some of the team (including myself!) attempted to trace and record the lines of barbed wire strewn all down the mountain. This proved a difficult task as the vegetation was thick in some areas.

In Son Vives Villa looking the Puig de Sa Font mountain.

The sixth day we surveyed the small mountain next to Na Penyal that has a telecommunications antenna on top. Some artifacts were recovered; however, the terrain showed signs of disturbance from the installation of the antenna and the erosion due to the extreme weather in Mallorca. That evening we were welcomed warmly at Son Vives, an estate with a rich history. There we learned of first encounters with the republican army as retold by the current homeowner  relayed to him by the previous owner. This aspect of oral  history is vital to the project as it compliments the archival and archaeological record. The last day we surveyed the mountain next to the cemetery. Here, we located four natural parapets.

This has proved to be a successful first reconnaissance of the Spanish Civil War in Mallorca. We are looking forward to learning more next year!

Julie Richko Labate

Laia, Elisabeth and Julie, in Son Servera, Mallorca (Spain).

Vuitè dia (bis): tanquem la campanya 0

Avui ha continuat la calor intensa. Després de dinar a ca la Saki continuem treballant al mateix casal d’avis. S’han d’acabar de passar encara moltes fitxes i transferir les imatges i les dades dels GPS del dia als ordinadors. La Laia es baralla amb la planimetria, sembla que els topògrafs no van acabar d’agafar bé totes les mides. Res que no es pugui solucionar. Al matí hem atès la trucada en directe d’IB3 Ràdio (Rafa Gallego) i també hem parlat amb la Clara Fontanet del diari ARA Balears. Durant la tarda, Frank Feldmeier, del diari Mallorca Zeitung s’acosta a Son Servera per parlar amb nosaltres. Vol publicar un extens article pels alemanys residents a l’illa. Els minuts passen i la temperatura no afluixa. Arriba l’hora de la presentació de la campanya 0 al teatre del poble que tan bé ens ha acollit. Obre l’acte l’alcalde de Son Servera. Continua en Manuel, amb el to informal i distès que el caracteritza i després la Laia, molt més metòdica, i alhora segura, conscient de la responsabilitat que una assumeix quan ha de lidiar amb arqueologia i guerra del 36. Una combinació poc freqüent i complexa, però que sovint aporta satisfacció a qui la practica amb la serietat que requereix. La resta de l’equip som allà, entre el públic, tot i que ells no són capaços de veure’ns. Els potents focus del local no els hi ho posen fàcil. El teatre fa goig. Hi ha periodistes de diferents mitjans. Ha vingut en Jaume Claret amb la família, també en Jaume Miró. Hi ha gent del poble i fins i tot alguns de municipis veïns. També algun il·lustre polític de l’illa. L’acte acaba amb les preguntes del públic i els agraïments. Tornem a ca la Saki i sopem plegats. Estem satisfets. Han sigut uns dies durs, tant per la feina i per les condicions climàtiques -sembla que ens ha caigut a sobre la calorada més gran de la història- com, per què no dir-ho, al final del dia, entre birra i birra, ens anàvem a dormir un xic tard. Això sí, a l’endemà, tothom estava a punt a les 6.30 h per anar a prospectar.

Estem d’acord que els resultats de la campanya 0 són molt bons, ja que ens permeten planificar la propera campanya amb la certesa que podrem aportar nova i valuosa informació sobre els fets de la batalla de Mallorca. També estem contents de com ha funcionat l’equip. Un equip jove però que, independentment d’aquest projecte, té molt a dir, i dirà, durant els propers anys. Crec parlar en nom de tots quan dic que ha estat una experiència enriquidora, on tots hem après una mica de tots. Diferents professionals amb diferents perspectives de l’arqueologia, la memòria o la història ens hem acoblat sense gaires dificultats i l’equip ha rutllat. Després de sopar comencen els comiats. En Manuel, l’Elisabeth, la Maria Antònia i la Julie marxen aquesta mateixa nit. En Mateu es queda, ell i part de l’equip de Barcelona tenen previst passar una estona per la Festa Major de San Joan, la resta anem a dormir. L’endemà marxem aviat. L’antic convent de les Monges que ens ha acollit els darrers dies queda buit i silenciós. Al carrer hi ha mercat. En Pere, com no, és el darrer en abandonar la trinxera, el reembarcament ha finalitzat, però, en el nostre cas, tornarem l’any vinent.

Gonzalo Berger Mulattieri

Manuel i Laia a la presentació de la campanya zero el dijous 3 d’agost de 2017 al teatre de Son Servera.