El dia després de la batalla

Milicians antifeixistes a la Batalla de Mallorca. Font: Arxiu Família Ainsa.

Portem un parell d’hores a la muntanya de Son Puça i comença a fer molta calor. Documentem fragments petits de metralla i poc més. El dia anterior, el segon equip de prospecció ja ha recollit la part important del material que aquí es localitza en superfície. Molts fragments de metralla, restes de projectils d’artilleria i de morter calibre 81. El turó havia estat ocupat per les forces desembarcades el dia 22 d’agost, en el context de l’ofensiva sobre el Puig de Sa Font. A la part superior s’havia instal·lat un bateria d’artilleria del 7’5.

La posició de Son Puça va jugar un paper clau durant els atacs republicans dels dies 24, 25 i 26 d’agost a la línia defensiva dels sollevats al sector de Son Carrió. Un cop aquí, veiem clar per què. Els canons republicans disposaven de tir directe sobre els municipis de Son Carrió i Sant Llorenç -i la carretera que els uneix- i sobre les posicions de Pocafarina i Son Vives. A partir de la caiguda de Son Carrió, el dia 26 d’agost a darrera hora, la posició encara es va tornar més rellevant. Continuava pressionant sobre Sant Llorenç i la resta de la nova línia defensiva dels feixistes.

Un cop aquí dalt em venen al cap les memòries d’en Joaquim. Va arribar a Mallorca la nit del 26 d’agost… el de la batalla, moment en que es reestructurava el front, un cop replegades les forces feixistes a Sant Llorenç:

“A las cinco de la madrugada llegamos a la isla de Mallorca…desembarcamos en un lugar donde hay muchas rocas…algunos de nuestros compañeros, al desembarcar caen al agua, estamos en un lugar llamado Punta Amer. Caminamos tres horas en silencio, ya que la mayoría somos inexpertos y experimentamos algo de miedo. Nos hacen acampar, estoy muy cansado, enseguida me quedo dormido. Unas fuertes detonaciones me despiertan, los obuses estallan cerca de nuestro campamento y se me pone la carne de gallina. Se oyen fuertes descargas y el tableteo de una ametralladora, tengo la sensación de que todas las balas vienen directas hacia mí. Salimos en dirección a nuestras posiciones, por el camino se sienten fuertes olores y hallamos algunos soldados muertos, que me hacen pensar si yo terminaré así. Encuentro un casco todo agujereado por la metralla y lleno de sangre, de aquí para allá, agujeros hechos en la tierra por el impacto de los obuses. Llegamos al sitio designado por el mando para parapetarnos y protegernos del ataque del enemigo. Delante de nuestro punto de defensa hay un pueblo, San Lorenzo de Descarzar, que sufre las consecuencias de la guerra, pues el tiroteo no cesa. El enemigo nos zurra todo el día con la artillería…”.

Joaquim Ainsa formava part de la columna Espartaco. Havia nascut al carrer Fonollar de la ciutat de Barcelona l’any 1917. Era afiliat al PSUC i a la UGT. Va defensar la posició de Son Puça fins el reembarcament de la força, la nit del 3 al 4 de setembre de 1936.

Gonzalo Berger Mulattieri

Alejandra, Marina i Maria Antònia en el parapeto de Son Puça el 2018, amb Sant Llorenç al fons.

Paparres, metralla i tortugues

Pere Rullàn documentant l’espoleta d’un morter.

Avui 3 d’agost el dia es torna a presentar calorós ja des de les 6.30 del matí, tots i cada un dels participants de la campanya ens anem reunint al menjador de Ca Ses Monges. Alguns amb els llençols encara aferrats, comenten com han passat la nit mentre es preparen el cafè o omplen les cantimplores d’aigua, en acabar emprenem el camí cap als cotxes que ens portaran cap als escenaris on transcorregueren les úniques batalles lliurades a Mallorca durant la guerra civil.

Avui el grup b es troba carregat d’energies, després de dos dies de prospecció sense resultats significatius, ahir a la fi localitzàrem la zona que havia estat bombardejada per les bateries franquistes emplaçades a Son Vives. La zona era plena de metralla i tardarem un temps en recollir tot el que hi havia, així avui tocava continuar a la mateixa zona per tal d’esbrinar quins eren els objectius de tan enconat bombardeig i com s’ho havien fet els soldats republicans per resistir-lo. Teníem dues idees en ment fruit de la investigació prèvia al laboratori, la primera possibilitat eren unes estranyes línies que es veien sobre els plans de conreu a la ortofoto que feren els americans el 1956. La segona el re aprofitament d’un monument prehistòric enclavat al cim de la muntanya.

Comencem per les de les planes amb la idea de trobar la línea de parapet mes avançada i d’allà anar ascendint, però just quant estàvem arribant i documentant les primeres troballes del dia una autentica horda de paparres sens ha apropat amb la ferma intenció de foragitar-nos, i ho han aconseguit! Amb una desagradable sensació de pessigolles per tot el cos ens hem retirat e iniciat la ascensió al puig per veure si hi tindríem mes sort.

Al cim també hi hem trobat restes de projectils provinents de la zona ocupada per l’exèrcit colpista i un jaló que perdérem el dia anterior per l’excitació de les abundants troballes. En mirar de prop l’estructura prehistòrica abans esmentada hem pogut comprovar que aquesta servi de refugi als soldats de la república. I allà també hi hem tingut el segon encontre amb la fauna local, tres simpàtiques tortugues se’ns han apropat interessades per la novetat que segurament suposàvem dins el seu entorn o atretes per l’olor de les miques de berenar que ens queien, aquestes ens han generat alguns dubtes com per exemple que mengen o beuen aquestes criatures al cim d’una muntanya a l’estiu?

Amb aquests dubtes i altres relacionats amb el nostre treball en ment hem iniciat el descens cap al nostre propi dinar i cap a les tasques pròpies de la tarda, al resum del dia queda registrat que entre les troballes del dia consten: Paparres, metralla i tortugues.

Pere Rullán Cruellas

Dues bales cordials

A la nit d’avui, a falta d’un mes per a complir els 82 anys del despertar d’un somni, que durà 19 dies i 18 nits, per la llibertat de l’illa de Mallorca, el qual acabà en un mal son insular del que foren especialment protagonistes 40 homes i 5 dones, recordam un dels xocs més intensos que es produïren a la Batalla de Mallorca, a través de la prospecció del camp de guerra.

Amb les primeres llums de la matinada, deixant Son Carrió a la nostra esquena, iniciam l’ascens a les faldes de les zones altes del Sud del poble. Destacant dues posicions elevades sota control franquista, de les que tenim constància que en una d’elles hi caigué un foc d’artilleria d’alta intensitat, obrim la formació per a pentinar la major part de la vessant possible, concretament l’espai situat entre els dos punts elevats. Creiem que tal passadís no podia quedar sense vigilància. Entre mates i clapers, i un sol cada cop més castigador, començam a intuir la lògica d’atac i defensa que condicionà l’estratègica bèl·lica sobre l’entorn.

Un cop entès el territori, tot ve rodat. Localitzam una estructura defensiva de paret seca, semicircular, que ens vigila mentre pujam la vessant. Na Maria Antònia i n’Alejandra prenen les dades, i en Gonzalo i en Mateu es llancen cap a una nova incursió, pot ser inspirats per l’idea que sorgeix aleshores a tot l’equip ‘’I si les forces republicanes no recularen davant d’una posició desavantatjosa sinó que, contra tot pronòstic, es llançaren de cara a enfrontar-se a l’enemic, en el seu propi territori?’’. La idea sembla més imaginària que real… però divisam una estructura habitacional pròxima, en paral·lel a la de paret seca. Aquest cop és de marés, i apunta cap al nostre flanc dret.

La paret està plena de forats, però els mallorquins sabem que el marés es degrada d’aquesta manera… emperò, quelcom resulta sospitós quan els forats apareixen només a la vessant Sud de l’estructura; pot ser per una restaurauració republicana a foc? En aquest moment les pupil·les es dilaten, mentre que els ulls frenètics recerquen en les profunditats de cada un dels forats i, finalment, allà estan. Dues bales incrustades i, sense cap dubte per l’angle de tir, d’origen republicà. Una salutació cordial cap a les tropes franquistes.

El matí gairebé s’acaba, i abans de tocar retirada, decidim obrir un nou flanc en paral·lel al turó superior, on observam una línia de parapet que, sense cap dubte, és la línea última de defensa franquista, que protegeix la rereguarda de les dues posicions d’avançada. Aquesta hauria permés atacar a les forces republicanes per l’esquena, motiu pel qual hauria d’haver estat presa prèviament per les forces expedicionàries. Aquesta prospecció ens la guardam, pot ser, com a regal gelós per al 2019.

Salut i memòria.

Mateu Morlà Moure

Tercer dia: la memòria de la terra i la memòria de la paraula

L’equip B camí de Ses Talaies, Son Carrió.

Dia 1 d’agost, al nord de Son Carrió. El sol encara no s’ha aixecat gaire sobre el mar quan l’equip B  reprenem les feines de prospecció a la primera fila republicana. No sols les mosques ens ronden, també un poc de sort. La suficient com per trobar, enmig d’una densa vegetació, una gran estructura excavada. Presumiblement, un punt fort del front republicà en aquella zona. No ha acabat la sort aquí. A la propera posició de nius de metralladores descoberts ahir, hem recuperat un bolígraf que havíem perdut. Mai deixem ningú, ni res, enrere.

A la part oposada de Son Carrió, l’equip A prospecta una zona del bàndol contrari. A través del mòbil ens arriben les notícies de què comencen a trobar material i ens afanyem a intentar fer la competència, però és impossible. Les posicions republicanes descobertes estan molt “defensades” per la vegetació que ara s’hi parapeta. Sembla que avui tampoc tindrem cap material del qual enorgullir-nos.

Prospectant la vessant més baixa de Ses Talaies amb un sol de justícia.

A les 12, la feina canvia. Deixem de prospectar al nord i ens dirigim a l’est de Son Carrió, als Molins. Allà, els bombardejos i els combats foren especialment cruents i sagnants. Avui, sols uns ulls atent als detalls poden intuir les cicatrius de les lluites, d’entre les pedres de les cases de camp. És en una d’aquestes on trobem na Salvadora. El seu testimoni és valuós però ella no havia nascut quan havia començat la guerra. Malgrat això, ens condueix a casa d’una testimoni de luxe del conflicte: Margalida Llinàs Vives, amb 95 anys, recorda amb claredat els temors, la desesperació, la lluita per la supervivència i les penúries que experimentà la població civil local. Els seus ulls inquiets i les seves paraules encara mantenen viva la memòria d’aquesta terra, i això sí que és una sort.

Finalment, pels horabaixes, a Son Servera, l’equip A i B treballem plegats en feina de laboratori, estudiant les troballes del dematí. A la mà, dins la seva bossa, observo un dels casquets de màuser que s’han trobat. Em pregunto si el fet de recollir-lo ens fa millor país que el que el va disparar.

Jordi Prunés Moyà

Segon dia: noves prospeccions a Ses Talaies

Ses Talaies amb Na Penyal al fons.

Hem començat el dia de forma molt similar a la jornada anterior. De bon matí, i aprofitant el poc temps que quedava de fresca, ens hem dividit en dos grups –el primer format per Maria Antònia, Alejandra, Gonzalo i jo mateixa; i el segon compost per Pere, Manuel, Jordi i Marc– per agilitzar les prospeccions en ambdues vessants i abastar el major terreny possible.

El primer grup hem dedicat el matí a prospectar una de les zones ocupades inicialment pel bàndol feixista, però que finalment va ser ocupada pels republicans.

Hem iniciat la prospecció amb bon peu, ja que l’Alejandra ha trobat dos casquets de bala. Degut a la dificultat per delimitar bé l’estructura –especialment per l’espessa vegetació que la cobria– hem decidit dividir-nos. Na Maria Antònia i en Gonzalo han vorejat l’estructura cap a la vessant est, on en Gonzalo ha divisat dos casquets més de bala. Ens ha sorprès que els casquets tinguessin una coloració bastant diversa dels que es van trobar a la jornada passada. N’Alejandra i jo, hem seguit l’estructura cap al sud, on es perdia quan entrava en contacte amb la roca mare del terreny. A més, ha estat aquí quan he trobat una llauna que sembla ser de sardines. He de reconèixer que m’he emocionat una mica perquè ha estat la meva primera troballa! A més, ha estat un moment una mica tens, ja que sentíem lladrar a un gos –protagonista també a l’entrada del blog d’ahir– i el terreny era vertaderament complicat. Que li demanin a n’Alejandra, que ha acabat amb les cames ben rapinyades! De tornada cap al punt de partida na Maria Antònia ha trobat un fragment de ceràmica que, possiblement, formi part d’una escudella.

Tot i que la calor ha estat molt present durant tot el matí –i tot i la visita inesperada de vàries aranyes (ben grosses i peludes)– ha estat una experiència molt gratificant per ambdós equips. Almenys els membres del primer grup estem satisfets perquè tot apunta que a l’emplaçament que hem prospectat hi va haver una activitat molt intensa.

El temps del dinar l’hem aprofitat per recuperar forces i per explicar-nos tots els detalls de la jornada.

A la tarda, alguns dels membres de l’equip han tornat al laboratori per passar les fitxes, les fotografies i les dades dels GPS als ordinadors. Aquesta vegada, però, gaudint de l’aire condicionat.

Marina Velasco Puigròs