Ses Talaies – La Batalla de Mallorca

L’equip B camí de Ses Talaies, Son Carrió.

Dia 1 d’agost, al nord de Son Carrió. El sol encara no s’ha aixecat gaire sobre el mar quan l’equip B reprenem les feines de prospecció a la primera fila republicana. No sols les mosques ens ronden, també un poc de sort. La suficient com per trobar, enmig d’una densa vegetació, una gran estructura excavada. Presumiblement, un punt fort del front republicà en aquella zona. No ha acabat la sort aquí. A la propera posició de nius de metralladores descoberts ahir, hem recuperat un bolígraf que havíem perdut. Mai deixem ningú, ni res, enrere.

A la part oposada de Son Carrió, l’equip A prospecta una zona del bàndol contrari. A través del mòbil ens arriben les notícies de què comencen a trobar material i ens afanyem a intentar fer la competència, però és impossible. Les posicions republicanes descobertes estan molt “defensades” per la vegetació que ara s’hi parapeta. Sembla que avui tampoc tindrem cap material del qual enorgullir-nos.

Prospectant la vessant més baixa de Ses Talaies amb un sol de justícia.

A les 12, la feina canvia. Deixem de prospectar al nord i ens dirigim a l’est de Son Carrió, als Molins. Allà, els bombardejos i els combats foren especialment cruents i sagnants. Avui, sols uns ulls atent als detalls poden intuir les cicatrius de les lluites, d’entre les pedres de les cases de camp. És en una d’aquestes on trobem na Salvadora. El seu testimoni és valuós però ella no havia nascut quan havia començat la guerra. Malgrat això, ens condueix a casa d’una testimoni de luxe del conflicte: Margalida Llinàs Vives, amb 95 anys, recorda amb claredat els temors, la desesperació, la lluita per la supervivència i les penúries que experimentà la població civil local. Els seus ulls inquiets i les seves paraules encara mantenen viva la memòria d’aquesta terra, i això sí que és una sort.

Finalment, pels horabaixes, a Son Servera, l’equip A i B treballem plegats en feina de laboratori, estudiant les troballes del dematí. A la mà, dins la seva bossa, observo un dels casquets de màuser que s’han trobat. Em pregunto si el fet de recollir-lo ens fa millor país que el que el va disparar.

Jordi Prunés Moyà

Hem començat el dia de forma molt similar a la jornada anterior. De bon matí, i aprofitant el poc temps que quedava de fresca, ens hem dividit en dos grups –el primer format per Maria Antònia, Alejandra, Gonzalo i jo mateixa; i el segon compost per Pere, Manuel, Jordi i Marc– per agilitzar les prospeccions en ambdues vessants i abastar el major terreny possible.

El primer grup hem dedicat el matí a prospectar una de les zones ocupades inicialment pel bàndol feixista, però que finalment va ser ocupada pels republicans.

Hem iniciat la prospecció amb bon peu, ja que l’Alejandra ha trobat dos casquets de bala. Degut a la dificultat per delimitar bé l’estructura –especialment per l’espessa vegetació que la cobria– hem decidit dividir-nos. Na Maria Antònia i en Gonzalo han vorejat l’estructura cap a la vessant est, on en Gonzalo ha divisat dos casquets més de bala. Ens ha sorprès que els casquets tinguessin una coloració bastant diversa dels que es van trobar a la jornada passada. N’Alejandra i jo, hem seguit l’estructura cap al sud, on es perdia quan entrava en contacte amb la roca mare del terreny. A més, ha estat aquí quan he trobat una llauna que sembla ser de sardines. He de reconèixer que m’he emocionat una mica perquè ha estat la meva primera troballa! A més, ha estat un moment una mica tens, ja que sentíem lladrar a un gos –protagonista també a l’entrada del blog d’ahir– i el terreny era vertaderament complicat. Que li demanin a n’Alejandra, que ha acabat amb les cames ben rapinyades! De tornada cap al punt de partida na Maria Antònia ha trobat un fragment de ceràmica que, possiblement, formi part d’una escudella.

Tot i que la calor ha estat molt present durant tot el matí –i tot i la visita inesperada de vàries aranyes (ben grosses i peludes)– ha estat una experiència molt gratificant per ambdós equips. Almenys els membres del primer grup estem satisfets perquè tot apunta que a l’emplaçament que hem prospectat hi va haver una activitat molt intensa.

El temps del dinar l’hem aprofitat per recuperar forces i per explicar-nos tots els detalls de la jornada.

A la tarda, alguns dels membres de l’equip han tornat al laboratori per passar les fitxes, les fotografies i les dades dels GPS als ordinadors. Aquesta vegada, però, gaudint de l’aire condicionat.

Marina Velasco Puigròs