Producció científica

Nou article: «Los datos humanos de la Batalla de Mallorca (1936): efectivos y bajas de cada bando»

La revista científica Studia Historica. Historia Contemporánea (Universidad de Salamanca, Scopus, SJR) ha publicat en el seu número 42 el nostre estudi comparatiu (amb gràfics) sobre els efectius i les baixes de la Batalla de Mallorca (PDF).

Per a citar-ho:

AGUILERA POVEDANO, Manuel, BERGER MULATTIERI, Gonzalo: «Los datos humanos de la Batalla de Mallorca (1936): efectivos y bajas de cada bando». Studia Historica. Historia Contemporánea. Vol. 42 (2024). Págs. 195-219. DOI: https://doi.org/10.14201/shhc202442195219

RESUM: La Batalla de Mallorca (agost-setembre de 1936) va ser una gran ofensiva de la República amb participació de totes les armes de l’Exèrcit i les milícies, que va acabar en fracàs. La historiografia ha debatut sobre les seves xifres de participació i baixes amb dades molt dispars. Els autors han realitzat per primera vegada un estudi quantitatiu (i nominal) basat en totes les fonts d’arxiu disponibles i revelen que el nombre d’efectius i baixes (morts i ferits) de cada bàndol va ser similar. No obstant això, la mortalitat va ser molt superior (més del triple de morts) en el bàndol republicà a causa de la logística sanitària i a les execucions de presoners. El Govern Balear i la Generalitat de Catalunya estan treballant en la identificació de les restes humanes de les fosses d’aquesta batalla.

Aguilera M, Berger G, Los datos humanos de la Batalla de Mallorca. 2024Descarga
Producció científica

Nou article: «Unearthing the Battle of Mallorca: An Archaeological Perspective on the Spanish Civil War»

La revista científica International Journal of Historical Archaeology ha publicat en el seu número 28 un article amb les conclusions del nostre projecte.

Per a citar-ho:

Linares-Figueruelo, A., Berger Mulattieri, G. “Unearthing the Battle of Mallorca: An Archaeological Perspective on the Spanish Civil War”. International Journal of Historical Archaeology, 28, 1183–1209 (2024). https://doi.org/10.1007/s10761-024-00749-3

Abstract: This article presents a detailed archaeological analysis of the Battle of Mallorca, an impactful yet understudied aspect of the Spanish Civil War, framed within the “Espais de la Batalla de Mallorca (2017–2022)” project. Conducted in the summer of 2019, the excavation at Son Carrió focused on a key area to understand the dynamics and consequences of this significant early military defeat for the Spanish Republic. Through the integration of archaeological data, historical documentation, and ethnography, the study employs a multifaceted approach that enriches our understanding of both the military strategies employed and the everyday realities faced by individuals during the conflict. The research highlights how the combination of landscape archaeology, memory studies, and heritage studies can provide profound insights into the way battles shape physical and cultural landscapes. These theoretical frameworks help articulate how material remnants and spatial configurations from the battle contribute to ongoing cultural memory and heritage preservation efforts. By examining the material culture and defensive structures discovered at Son Carrió, the study offers new perspectives on the combatants’ experiences and the broader sociopolitical implications of the war. This comprehensive examination not only deepens the historiography of the Spanish Civil War but also advocates for the integration of diverse theoretical perspectives in reconstructing historical events. The findings demonstrate the value of archaeological studies in revealing nuanced narratives that contribute to a more comprehensive understanding of past conflicts, emphasizing the role of archaeology in bridging the gap between historical events and contemporary collective memory.

Producció científica

Nou capítol sobre La Batalla de Mallorca

El llibre La Guerra Civil y el primer Franquisme. Mallorca, 1936-1959 (Illa Edicions, 2023), coordinat per Pau Tomàs Ramis, conté un capítol sobre «La Batalla de Mallorca» escrit pel codirector del projecte Manuel Aguilera Povedano.

Per citar:

AGUILERA POVEDANO, Manuel, «La Batalla de Mallorca». En TOMÀS RAMIS, Pau (coord.), La Guerra Civil y el primer Franquisme. Mallorca, 1936-1959, Illa, Palma, 2023, pàgs. 25-38.

Bloc, Entrada

Documentam la línia del desembarcament a Punta de n’Amer

Alejandra, Lorena i Marina documentant una estructura a Punta de n’Amer el 13 de juliol de 2021.

El 17 de juliol ha finalitzat la tercera campanya del projecte Espais de la Batalla de Mallorca 2017-2022. La campanya actual s’ha dedicat a la prospecció de la zona de Sa Punta de n’Amer (sa Coma), els voltants de Porto Cristo i de Son Servera. Concretament, s’han investigat aquestes zones de la rereguarda republicana i localitzat i identificat diferents estructures i materials vinculats a la batalla.

Després d’un any d’inactivitat pel que fa a prospeccions i excavacions, provocada per la crisi sanitària de la Covid-19, aquesta campanya i els resultats han estat molt esperats. També s’han complementant aquestes activitats de camp amb tasques d’arxiu i de laboratori, on s’han identificat, fotografiat i documentat els vestigis materials obtinguts a les prospeccions.

El grup de Batalla de Mallorca segueix format per un equip transversal de voluntaris de diferents universitats (Universitat de les Illes Balears, Centre d’Ensenyament Superior Alberta Giménez, Universitat Pompeu Fabra i Universitat de Barcelona) i entre els quals es troben historiadors, arqueòlegs, gestors culturals i periodistes de les Illes Balears i Catalunya. Al capdavant de l’equip s’hi troben els directors del projecte Gonzalo Berger i Manuel Aguilera i la directora tècnica Alejandra Linares.

Marina Velasco, Alejandra Linares, Jordi Prunés, Manuel Aguilera, Lorena Maeso i Gonzalo Berger, el 16 de juliol a l’esglèsia de Porto Cristo.

A més, el dimecres van rebre la visita institucional del director general de Memòria Democràtica, Marc Andreu Herrera, i del regidor de Patrimoni de l’Ajuntament de Son Servera, Jose Luis Ruiz, per tal de conèixer de primera mà l’evolució de la campanya.

L’objectiu que es plantegen és seguir treballant per a acabar de reconèixer tot l’espai de la batalla transcorreguda entre el 16 d’agost i el 4 de setembre de 1936, on una expedició de devers uns 4.000 milicians procedents de Barcelona desembarcà a la costa est de Mallorca, entre Son Servera i Portocristo. El resultat foren 20 dies d’enfrontaments per terra, mar i aire entre els republicans desembarcats a l’illa i les forces sollevades de Mallorca, fins que reberen l’ordre de reembarcar i tornar a la península.

La clau és posar en valor aquest patrimoni històric recuperant la memòria d’aquests fets transcendentals en la història de l’Europa del segle XX a través de la documentació, protecció i difusió dels vestigis arqueològics d’inicis de la Guerra Civil a Mallorca.

Entrada, Producció científica

La Batalla de Mallorca. Els combats al sector de Son Carrió (17-26 d’agost de 1936)

El llibre d’actes del Congreso Internacional de la Guerra Civil Española, 80 años después, celebrat a la Universidad Francisco de Vitoria (Madrid) en novembre de 2019, recull el nostre capítol sobre els resultats del projecte i els combats de Son Carrió entre el 17 i 26 d’agost de 1936. Es pot consultar aquí en PDF.

Per citar-ho:

BERGER MULATTIERI, Gonzalo, AGUILERA POVEDANO, Manuel, LINARES FIGUERUELO, Alejandra, RIPOLL GIL, Elisabeth: «El proyecto Espais de la Batalla de Mallorca y los combates en el sector de Son Carrió (17-26 de agosto de 1936)«. EN CERVERA GIL, Javier (Coord): Actas del Congreso Internacional de la Guerra Civil Española, 80 años después. Universidad Francisco de Vitoria. Madrid, 2020. Págs. 91-100. En https://batallademallorca.com/wp-content/uploads/2021/01/comunicaciocc81-projecte-batalla-de-mallorca-son-carriocc81-congrecc81s-ufv-2019.pdf