El dia després de la batalla

Milicians antifeixistes a la Batalla de Mallorca. Font: Arxiu Família Ainsa.

Portem un parell d’hores a la muntanya de Son Puça i comença a fer molta calor. Documentem fragments petits de metralla i poc més. El dia anterior, el segon equip de prospecció ja ha recollit la part important del material que aquí es localitza en superfície. Molts fragments de metralla, restes de projectils d’artilleria i de morter calibre 81. El turó havia estat ocupat per les forces desembarcades el dia 22 d’agost, en el context de l’ofensiva sobre el Puig de Sa Font. A la part superior s’havia instal·lat un bateria d’artilleria del 7’5.

La posició de Son Puça va jugar un paper clau durant els atacs republicans dels dies 24, 25 i 26 d’agost a la línia defensiva dels sollevats al sector de Son Carrió. Un cop aquí, veiem clar per què. Els canons republicans disposaven de tir directe sobre els municipis de Son Carrió i Sant Llorenç -i la carretera que els uneix- i sobre les posicions de Pocafarina i Son Vives. A partir de la caiguda de Son Carrió, el dia 26 d’agost a darrera hora, la posició encara es va tornar més rellevant. Continuava pressionant sobre Sant Llorenç i la resta de la nova línia defensiva dels feixistes.

Un cop aquí dalt em venen al cap les memòries d’en Joaquim. Va arribar a Mallorca la nit del 26 d’agost… el de la batalla, moment en que es reestructurava el front, un cop replegades les forces feixistes a Sant Llorenç:

“A las cinco de la madrugada llegamos a la isla de Mallorca…desembarcamos en un lugar donde hay muchas rocas…algunos de nuestros compañeros, al desembarcar caen al agua, estamos en un lugar llamado Punta Amer. Caminamos tres horas en silencio, ya que la mayoría somos inexpertos y experimentamos algo de miedo. Nos hacen acampar, estoy muy cansado, enseguida me quedo dormido. Unas fuertes detonaciones me despiertan, los obuses estallan cerca de nuestro campamento y se me pone la carne de gallina. Se oyen fuertes descargas y el tableteo de una ametralladora, tengo la sensación de que todas las balas vienen directas hacia mí. Salimos en dirección a nuestras posiciones, por el camino se sienten fuertes olores y hallamos algunos soldados muertos, que me hacen pensar si yo terminaré así. Encuentro un casco todo agujereado por la metralla y lleno de sangre, de aquí para allá, agujeros hechos en la tierra por el impacto de los obuses. Llegamos al sitio designado por el mando para parapetarnos y protegernos del ataque del enemigo. Delante de nuestro punto de defensa hay un pueblo, San Lorenzo de Descarzar, que sufre las consecuencias de la guerra, pues el tiroteo no cesa. El enemigo nos zurra todo el día con la artillería…”.

Joaquim Ainsa formava part de la columna Espartaco. Havia nascut al carrer Fonollar de la ciutat de Barcelona l’any 1917. Era afiliat al PSUC i a la UGT. Va defensar la posició de Son Puça fins el reembarcament de la força, la nit del 3 al 4 de setembre de 1936.

Gonzalo Berger Mulattieri

Alejandra, Marina i Maria Antònia en el parapeto de Son Puça el 2018, amb Sant Llorenç al fons.

Tercer dia: la memòria de la terra i la memòria de la paraula

L’equip B camí de Ses Talaies, Son Carrió.

Dia 1 d’agost, al nord de Son Carrió. El sol encara no s’ha aixecat gaire sobre el mar quan l’equip B  reprenem les feines de prospecció a la primera fila republicana. No sols les mosques ens ronden, també un poc de sort. La suficient com per trobar, enmig d’una densa vegetació, una gran estructura excavada. Presumiblement, un punt fort del front republicà en aquella zona. No ha acabat la sort aquí. A la propera posició de nius de metralladores descoberts ahir, hem recuperat un bolígraf que havíem perdut. Mai deixem ningú, ni res, enrere.

A la part oposada de Son Carrió, l’equip A prospecta una zona del bàndol contrari. A través del mòbil ens arriben les notícies de què comencen a trobar material i ens afanyem a intentar fer la competència, però és impossible. Les posicions republicanes descobertes estan molt “defensades” per la vegetació que ara s’hi parapeta. Sembla que avui tampoc tindrem cap material del qual enorgullir-nos.

Prospectant la vessant més baixa de Ses Talaies amb un sol de justícia.

A les 12, la feina canvia. Deixem de prospectar al nord i ens dirigim a l’est de Son Carrió, als Molins. Allà, els bombardejos i els combats foren especialment cruents i sagnants. Avui, sols uns ulls atent als detalls poden intuir les cicatrius de les lluites, d’entre les pedres de les cases de camp. És en una d’aquestes on trobem na Salvadora. El seu testimoni és valuós però ella no havia nascut quan havia començat la guerra. Malgrat això, ens condueix a casa d’una testimoni de luxe del conflicte: Margalida Llinàs Vives, amb 95 anys, recorda amb claredat els temors, la desesperació, la lluita per la supervivència i les penúries que experimentà la població civil local. Els seus ulls inquiets i les seves paraules encara mantenen viva la memòria d’aquesta terra, i això sí que és una sort.

Finalment, pels horabaixes, a Son Servera, l’equip A i B treballem plegats en feina de laboratori, estudiant les troballes del dematí. A la mà, dins la seva bossa, observo un dels casquets de màuser que s’han trobat. Em pregunto si el fet de recollir-lo ens fa millor país que el que el va disparar.

Jordi Prunés Moyà

A la recerca dels bombardejos de Ses Talaies

Espoleta d’un projectil, posiblement morter.

Avui comencem una nova campanya, enguany ens centrarem en el front de Son Carrió. L’equip el formen dos grups: Maria Antonia, Gonzalo, Alejandra i Mateu en un; i Manuel, Pere, Eli, Jordi i jo mateix a l’altre.

Iniciem el dia dalt de tot del Puig de Ses Talaies, al vèrtex geodèsic, on ens trobem amb un túmul esglaonat i ceràmica talaiòtica. I allà mateix el nostre detector de metalls humà, en Mateu, ha trobat dos casquets de fusell de 7mm. Amb força calma en fem les fitxes corresponents i els fotografiem abans de començar la prospecció. També intentem recrear una foto de dues milicianes plantant una bandera dalt del cim. Finalment ens dividim en dos grups i ens posem a caminar.

Son Carrió vist des d’el Puig de Ses Talaies.

Els del grup B baixem per la vessant Est del puig en direcció a la pedrera. Travessem una densa jungla fins que aconseguim arribar al nostre destí, trobant una estructura quadrada enderrocada a mig camí. Des de la pedrera ens dirigim cap a l’altre cim, d’on ja baixen els companys del grup A. Quan ens trobem fem posada en comú de les troballes, els companys han trobat un bocí de metralla i una trinxera franquista!

Aquesta trinxera fa 76 metres de llarg i a l’extrem Est hi ha un niu de metralladores, on en Jordi troba el mànec d’una cullera (o potser és una forqueta?). Tornant cap el cotxe, sota l’atenta mirada d’un dòberman i un pitbull, en Pere i en Manuel  recuperen l’espoleta d’un projectil de morter.

Marc Toda Garcia

Antoni Cánovas, estiu de 1936: de la Barceloneta a Son Carrió

Milicians i mariners de la Columna Bayo anant cap al front de Mallorca.

Gonzalo Berger Mulattieri (Codirector del projecte)

Antoni Canovas va ser un d’aquells milicians voluntaris per anar a Mallorca. Tenia 17 anys l’agost del 36, vivia al barri de la Barceloneta. El dia que el vam entrevistar ja en tenia 98. Viu a un àtic a l’Hospitalet de Llobregat. Va tornar a Barcelona, com tants republicans, quan el dictador va morir, l’any 1975. L’Antoni conserva nítid els records dels anys de la guerra. Va ser voluntari a les Milícies Antifeixistes de Catalunya. Amb la columna Carlos Marx va combatre als fronts  de Mallorca, Aragó i Madrid. Posteriorment i fins el final de la guerra va quedar enquadrat a la 124 Brigada Mixta de la 27 Divisió, coneguda com “la Bruja”. Va lluitar a la Batalla de Terol, a l’ofensiva de l’Ebre i a la Batalla de Catalunya fins a creuar la frontera francesa, els darrers dies de la guerra, pels volts de febrer de 1939. Es va exiliar a França i posteriorment va viure a Àfrica.

El vam conèixer a casa seva, un pis petit i endreçat. Ens parla dels seus fills i néts. L’Antoni està molt orgullós d’haver format una família i orgullós de com és la seva família. Nosaltres estem expectants, som conscients que l’Antoni és, possiblement, un dels darrers protagonistes dels fets ocorreguts aquell estiu del 36 a Mallorca….

Per què vas anar a la guerra?

Mira, tenia 17 anys i al meu carrer tots els amics érem antifeixistes. Jo no tenia cap idea política això és la veritat, desprès sí que em vaig formar. Clar, no podia veure als franquistes, no podia veure la seva manera de ser. Érem tres germans i tots tres vam anar al front com voluntaris. No estàvem junts. El mateix dia que ens vam veure tots tres a Terol van bombardejar Barcelona i van matar al meu pare. Ell treballava al port de Barcelona.

Estaves afiliat al PSUC?

Del PSUC, sí.  El 4 d agost de 1936 jo estava a la caserna Carlos Marx, al Poble Nou. Van demanar voluntaris per Mallorca. Ens vam allistar amb quatre amics del barri. Vam embarcar amb el vaixell de la marina de guerra “Antequera”. Vam arribar a Maó i després d’una setmana vam desembarcar a Punta n’Amer, a l’illa de Mallorca.

Com va ser el desembarcament?

Ens van pujar a un vaixell de la Transmediterrània i ens va acompanyar un destructor espanyol…després vam anar amb barques normals de remo, ens tiraven tiros des de la costa. Vam arribar a terra. Recordo un noi mallorquí que va cridar “anem anem anem”…als 20 metros ja se l’havien carregat. Un dels meu grup, en Julio Garcia Sabater va morir als meus braços aquell dia, a prop de Son Carrió. Tenia 17 anys. Va rebre un tret al cap. Ens havíem allistat junts a l’Hotel Colon de plaça Catalunya. Érem com germans. Jo li deia “agachate, ten cuidado..i ell: no, i tiraba: pam, pam…” va morir als meus braços…

Milicians catalans combatent a Mallorca.

I després…

A Son Carrió estàvem nosaltres i a Son Servera els feixistes. Vam estar bé els primers dies, però desprès… tenien molt reforços, i era l’exèrcit! Varem tenir molts morts… Ells eren un exèrcit, no eren com nosaltres. Jo tenia un capità que tenia 20 anys, era valent però no tenia coneixements sobre la guerra. Jo, quan vaig començar a tirar, ho feia sense mirar perquè no teníem experiència. Ho vam passar malament. Teníem molta il·lusió però no teníem capacitat. Jo havia estat lluitant el 19 de juliol pels carrers de Barcelona però allò era diferent,  ells eren militars o guàrdia civils, gent que sabien lo que feien.

Hi havien dones combatent a Mallorca?

Sí clar que n hi havia. Al meu grup, com a combatents, hi havien 4 o 5,  no recordo els noms però estaven allà. I hi havia una anglesa que havia vingut per la olimpíada i era atleta. Elles eren igual que nosaltres i lluitaven com un jabatos…

Com va ser el reembarcament?

Va ser horrible. Teníem que anar remant fins el vaixell i aquells ens tiraven amb metralletes i nosaltres no podíem defensar-nos…molts van caure morts a l’aigua o a la platja. Finalment vam pujar al vaixell Jaume I. Ens van portar a València.

Quan vas tornar de Mallorca on vas anar?

Primer vaig estar a Barcelona. Després la meva centúria va anar al font d’Aragó, també al de Madrid. Vam anar amb la columna del Barrio. Després vam ser la Divisió Carlos Marx, la 27 Divisió. Jo estava a la 124 Brigada. Vaig estar a Terol… l’any 39, amb la retirada vaig anar a França i desprès a Àfrica…

Els combats al voltant de Son Servera

Gonzalo Berger Mulattieri (Codirector del projecte)

El sector de Son Servera

Aquest escenari va implicar la lluita pel control de les cotes altes de Son Corb, Na Penyal, i la resta de turons que envolten el municipi de Son Servera. S’ha de tenir present que la zona de desembarcament de Punta n’Amer i Sa Coma (on es va instal·lar l’estat major de les forces desembarcades) es situava a escassos quilòmetres d’aquesta zona. La particularitat del terreny en aquest sector va fer imprescindible el control de les cotes altes als dos exèrcits en lluita. Aquestes permetien el control de les planes i la profunditat de tir a l’artilleria, foc de metralladora i fuselleria. També garantia bones posicions defensives i d’observació.

Les forces en combat

  • Forces defensores:

Columna d’operacions de Son Servera. 4 agrupació

Estat de forces a  4 de setembre de 1936:

  • 151 soldats d’infanteria
  • 304 soldats d’artilleria
  • 85 soldats de sanitat militar
  • 66 carrabiners
  • 10 guàrdies civils
  • 41 soldats del cos d’enginyers
  • 41 milicians del terci
  • 103 falangistes

Total:  814 efectius

Artilleria:  3 peces del 10.5

Metralladores: 11 unitats

  • Forces desembarcades:

Columna del Transport Marítim de la CNT

Formada por milicians voluntaris d’adscripció anarcosindicalista d’origen geogràfic poc heterogeni. Presència de combatents internacionals i d’un nombre significatiu de mallorquins.

Total de forces de la columna desplegades a Mallorca entre el 16 d’agost i el 3 de setembre:

1ª Agrupació

Total: 186 efectius

2ª Agrupació

Grup 1:  28 efectius

Grup 2:  36 efectius

Grup 3:  36 efectius

Grup 4:  32 efectius

Grup 5:  37 efectius

Grup 6:  34 efectius

Grup 7:  25 efectius

Grup 8:  27 efectius

Grup 9: 30 efectius

Grup 10: 34 efectius

Grup 11: 29 efectius

Grup 12 : 21 efectius

Total: 369 efectius

3ª Agrupació

Grup 1:  32 efectius

Grup 2: 39 efectius

Grup 3: 34 efectius

Grup 4: 34 efectius

Grup 5: 31 efectius

Grup 6: 34 efectius

Grup 7: 37 efectius

Grup 8: 17 efectius

Grup 9: 17 efectius

Total:  275 efectius

Centúria Cultura y Acción (arribada el 28 d’agost a Mallorca)

Total: 62 efectius

Total columna: 892 efectius

Artilleria: 1 secció d’artilleria lleugera del 7.5  (situada a Na Penyal a partir del dia 21 d’agost)

El desenvolupament de la batalla

El desembarcament a l’illa de les forces republicanes es va produir el 16 d’agost de 1936. El sector de Porto Cristo va ser el principal escenari de la batalla ja que era la porta d’accés a la ciutat de Manacor i en conseqüència, cap a l’interior de  l’illa. Amb el pas de les hores, i a mesura que s’estabilitzà el front, va augmentar la complexitat de l’escenari d’operacions. És en aquest punt que el sector nord creix en intensitat.

D’una banda, les forces defensores consideraven que era un bon punt per tal de pressionar el cap de pont de Punta n’Amer i per distraure forces dels desembarcats al sector sud del front. Per les forces desembarcades era vital evitar el flanqueig pel nord i ocupar posicions que consolidessin la posició defensiva i facilitin l’ofensiva, així com garantir que quedaven fora de perill Sa Coma i Punta n’Amer, vitals per garantir els subministres, el relleu de forces i de ferits i la possible retirada de l’illa.

Entre les 14 i les 16 hores del dia 18 es van produir els primers enfrontaments a la carretera entre Son Servera i Cala Bona. Les forces republicanes van retrocedir.  El dia 19 d’agost les forces feixistes van ocupar els puigs de Sa Font, els Pins, Molins i Sa Bassa (on es va col·locar dues seccions de les bateries Valens i Lecea).  A les 10 hores del dia 20 un contingent de forces feixistes format per 200 soldats i carrabiners amb el suport d’artilleria van descendir des de Na Penyal en direcció a la costa. Van establir contacte amb forces republicanes al voltant de la via ferrada, on van ser aturats. Mestres, capità dels carrabiners, va resultar mort i l’ avantguarda atacant es va haver de parapetar a petites tàpies o aprofitant l’orografia del terreny.  A les dues de la tarda els atacants es retiraven via Na Penyal i Sa Bassa a Son Servera. Havien perdut 31 homes. El resultat d’aquest atac donà com a resultat la ocupació del puig de Na Penyal per part dels milicians de la columna del Transport Marítim de la CNT.

El dia 21, forces republicanes van fustigar el puig de Sa Bassa causant una baixa a l’enemic. A primera hora del dia 22, els milicians inicien l’ofensiva sobre el Puig de Sa Font, defensat per 60 soldats. El capità Castell, cap de les forces defensores, va resultar mort durant l’atac. Les restes de les seves forces van abandonar la posició. A les 16 hores del mateix dia, els republicans van continuar l’atac direcció Son Servera. Aquesta vegada avançant sobre els turons de els Molins i els Pins i ocupant aquesta darrera posició. Els milicians van ser aturats a darrera hora del dia per forces de la Guàrdia Civil i Falange a la zona anomenada de las Eras, pràcticament dins els límits del poble de Son Servera. En aquest darrer atac les forces defensores van perdre 9 homes, entre ells, un tinent de carrabiners. Al final d’aquest dia van arribar 200 efectius per reforçar la defensa de Son Servera. Es tractava d’un contingent format per militars, requetès i falangistes.

El dia 23 els feixistes van iniciar el contraatac, aconseguint recuperar les posicions dels Molins, el Cementiri i la resta del flanc dret a excepció del Puig de Sa Font, on els republicans es van fortificar. Durant els combats del dia 23 les forces feixistes van patir 29 morts. A partir d’aquell moment, les posicions del sector del Puig de Sa Font es van mantenir estables i  amb intensitat de foc baixa.  El dia 3 de setembre es va produir l’atac sobre el turó de Son Corb, al flanc esquerre de Son Servera, ocupat des del dia 27 d’agost per forces republicanes. Es van fer dos presoners i s’arriba fins la casa de la finca del mateix nom, utilitzada com a caserna general del sector. Prèviament s’havien realitzat moviments als turons propers. Els atacants van perdre 12 efectius durant l’ofensiva. La nit del 3 al 4 de setembre la columna del Transport Marítim de la CNT, que ocupava el Puig de Sa Font, es replegà en ordre i reembarcà direcció Barcelona. Les baixes de les forces feixistes ascendien a 111 ferits i 79 morts en combat.