Sant Llorenç – La Batalla de Mallorca

Avui 3 d’agost el dia es torna a presentar calorós ja des de les 6.30 del matí, tots i cada un dels participants de la campanya ens anem reunint al menjador de Ca Ses Monges. Alguns amb els llençols encara aferrats, comenten com han passat la nit mentre es preparen el cafè o omplen les cantimplores d’aigua, en acabar emprenem el camí cap als cotxes que ens portaran cap als escenaris on transcorregueren les úniques batalles lliurades a Mallorca durant la guerra civil.

Avui el grup b es troba carregat d’energies, després de dos dies de prospecció sense resultats significatius, ahir a la fi localitzàrem la zona que havia estat bombardejada per les bateries franquistes emplaçades a Son Vives. La zona era plena de metralla i tardarem un temps en recollir tot el que hi havia, així avui tocava continuar a la mateixa zona per tal d’esbrinar quins eren els objectius de tan enconat bombardeig i com s’ho havien fet els soldats republicans per resistir-lo. Teníem dues idees en ment fruit de la investigació prèvia al laboratori, la primera possibilitat eren unes estranyes línies que es veien sobre els plans de conreu a la ortofoto que feren els americans el 1956. La segona el re aprofitament d’un monument prehistòric enclavat al cim de la muntanya.

Comencem per les de les planes amb la idea de trobar la línea de parapet mes avançada i d’allà anar ascendint, però just quant estàvem arribant i documentant les primeres troballes del dia una autentica horda de paparres sens ha apropat amb la ferma intenció de foragitar-nos, i ho han aconseguit! Amb una desagradable sensació de pessigolles per tot el cos ens hem retirat e iniciat la ascensió al puig per veure si hi tindríem mes sort.

Al cim també hi hem trobat restes de projectils provinents de la zona ocupada per l’exèrcit colpista i un jaló que perdérem el dia anterior per l’excitació de les abundants troballes. En mirar de prop l’estructura prehistòrica abans esmentada hem pogut comprovar que aquesta servi de refugi als soldats de la república. I allà també hi hem tingut el segon encontre amb la fauna local, tres simpàtiques tortugues se’ns han apropat interessades per la novetat que segurament suposàvem dins el seu entorn o atretes per l’olor de les miques de berenar que ens queien, aquestes ens han generat alguns dubtes com per exemple que mengen o beuen aquestes criatures al cim d’una muntanya a l’estiu?

Amb aquests dubtes i altres relacionats amb el nostre treball en ment hem iniciat el descens cap al nostre propi dinar i cap a les tasques pròpies de la tarda, al resum del dia queda registrat que entre les troballes del dia consten: Paparres, metralla i tortugues.

Pere Rullán Cruellas

L’equip B camí de Ses Talaies, Son Carrió.

Dia 1 d’agost, al nord de Son Carrió. El sol encara no s’ha aixecat gaire sobre el mar quan l’equip B reprenem les feines de prospecció a la primera fila republicana. No sols les mosques ens ronden, també un poc de sort. La suficient com per trobar, enmig d’una densa vegetació, una gran estructura excavada. Presumiblement, un punt fort del front republicà en aquella zona. No ha acabat la sort aquí. A la propera posició de nius de metralladores descoberts ahir, hem recuperat un bolígraf que havíem perdut. Mai deixem ningú, ni res, enrere.

A la part oposada de Son Carrió, l’equip A prospecta una zona del bàndol contrari. A través del mòbil ens arriben les notícies de què comencen a trobar material i ens afanyem a intentar fer la competència, però és impossible. Les posicions republicanes descobertes estan molt “defensades” per la vegetació que ara s’hi parapeta. Sembla que avui tampoc tindrem cap material del qual enorgullir-nos.

Prospectant la vessant més baixa de Ses Talaies amb un sol de justícia.

A les 12, la feina canvia. Deixem de prospectar al nord i ens dirigim a l’est de Son Carrió, als Molins. Allà, els bombardejos i els combats foren especialment cruents i sagnants. Avui, sols uns ulls atent als detalls poden intuir les cicatrius de les lluites, d’entre les pedres de les cases de camp. És en una d’aquestes on trobem na Salvadora. El seu testimoni és valuós però ella no havia nascut quan havia començat la guerra. Malgrat això, ens condueix a casa d’una testimoni de luxe del conflicte: Margalida Llinàs Vives, amb 95 anys, recorda amb claredat els temors, la desesperació, la lluita per la supervivència i les penúries que experimentà la població civil local. Els seus ulls inquiets i les seves paraules encara mantenen viva la memòria d’aquesta terra, i això sí que és una sort.

Finalment, pels horabaixes, a Son Servera, l’equip A i B treballem plegats en feina de laboratori, estudiant les troballes del dematí. A la mà, dins la seva bossa, observo un dels casquets de màuser que s’han trobat. Em pregunto si el fet de recollir-lo ens fa millor país que el que el va disparar.

Jordi Prunés Moyà