El mapa de la Batalla de Mallorca del capitán Jaume

El mapa de la batalla y el retrato de Rossi en la casa familiar del capitán Jaume. Foto: M. Aguilera.

Un mapa de la Batalla de Mallorca se esconde en Manacor. Está muy cerca del centro histórico, en la casa del líder de la Falange y alcalde tras el golpe de 1936: el capitán Jaume Jaume. Nos recoge uno de sus descendientes en la plaza de Sa Bassa y a sólo dos calles entramos por una modesta puerta de garaje que da paso a un patio con piscina. El interior de la casa ha quedado congelado en el tiempo. En el primer piso llegamos a un salón enorme, con techos altos y muebles de principios del siglo XX. Hay recuerdos militares, espadas cruzadas y un enorme obús que aguanta la puerta de la sala de lectura. Si volviera el señor de la casa, no notaría ninguna diferencia.

El mapa es muy grande y está prácticamente borrado. Es una cartografía del nordeste de Mallorca que ha perdido el color y sólo se ve lo que han pintado encima: el frente del Desembarco de Bayo y los barcos republicanos. Se indican perfectamente las líneas del frente. Abajo a la izquierda hay una enorme dedicatoria en italiano: “Al valeroso alcalde fascista Jaume Jaume. Aldo Rossi. Manacor. 4.9.36. Era Fascista”.

Detalle del mapa. Foto: G. Berger.

Justo al lado hay un retrato del temido emisario de Mussolini con otra dedicatoria: “Para el amigo, capitán Jaume Jaume Rosselló, magnífico colaborador en la victoria contra los comunistas en Porto Cristo. Aldo Rossi”.

Retrato dedicado del Conde Rossi, emisario de Mussolini en Mallorca. Foto: M. Aguilera.

La visita parece terminar pero alguien nombra a las cinco milicianas asesinadas en Manacor porque existe la posibilidad de que pasaran sus últimas horas en la bodega de la casa. Bajamos unas escaleras y nos encontramos un sótano que bien podría usarse de prisión, a unos tres metros bajo el asfalto, bajo el trasiego del centro manacorí. Es un amplio habitáculo totalmente vacío con la única iluminación de dos pequeños tragaluces. Una escalera lleva hasta una puerta metálica que separa de la libertad. Buscamos inscripciones en unas paredes con más de tres siglos pero no hay nada, sólo unas extrañas líneas negras.

Algunos han buscado en el suelo de esa bodega el oro de Manacor, aquel que se recogió en toda Mallorca para pagar la ayuda italiana y que, efectivamente, llegó a Roma. Sin él, Mussolini no hubiera enviado su moderna aviación. Quizá buscaran otro tesoro. El capitán Jaume sí que custodió el botín de la Batalla de Mallorca. El coronel Ramos Unamuno se lo entregó en persona: “Se quedó con las alhajas precintadas y yo con la llave del precinto. (…) Después nada sé de esto” (Massot, 2011: 185).

Capità Jaume
El capità Jaume.

Jaume Jaume Rosselló fue el primer afiliado de Falange en el pueblo y heredó esta casa de un tío soltero. Fue el primero de Manacor en apoyar el golpe, organizar la defensa de Porto Cristo y, como alcalde, identificar y detener “sospechosos”. Los historiadores coinciden en que si no ordenó, al menos consintió la terrible represión que sufrió la comarca. Algunos creen que se ha exagerado su responsabilidad para exculpar a otros. Como murió pronto (en 1949, con 64 años), decidieron acusarle a él de todo. Dejó mujer y cinco hijos.

Manuel Aguilera

83 anys després

Portàvem una any esperant. De fet, feia 83 anys que ens esperaven. Arribem al vèrtex fortificat que tenim pensat excavar enguany, el vam documentar durant la campanya del 2018. Son les 7.30 del matí del dilluns 29 de juliol de 2019. L’estiu de l’any 1936, la posició dominava tot l’escenari del front de Mallorca. Direcció al mar s’observa, amb tota claredat, la Punta de N’Amer i sa Coma, espai central de les forces republicanes desembarcades. Allà es situava l’Estat Major del Capità Bayo, la intendència i polvorí, els hidroavions i el grup de barcasses, vaixells de transport i bucs de guerra de la Marina de Guerra Republicana. La visió havia, com a mínim, d’impressionar a l’espectador ocasional. Encara més al soldat enemic.

Mirant al nord es situaven les posicions republicanes de Sa Torre Nova i Puig de Sa Font. Al sud les de Porto Cristo. Els combats i moviments de tropes eren perfectament observats des d’aquí. Segur que aviat van començar a arribar els potents obusos dels creuer Libertad i cuirassat Jaume I. Més tard segur que els avions i hidroavions procedents de la base aeronaval del Prat del Llobregat van bombardejar la posició amb contundència. L’enclavament on estem es situa en alçada i sens dubte oferia una avantatge tàctica a l’enemic. Era objectiu prioritari. A més, era la clau de volta del sistema defensiu que tancava Son Carrió i la carretera de Sant Llorenç des Cardassar. Aviat els soldats que protegien l’indret van quedar exposats al tir de fuselleria. Els milicians s’havien aproximat per la rereguarda i es situaven a escassos metres, dominant posicions en alçada. L’atac final sobre el vèrtex no trigaria a arribar.

Dos dies després, un atac frontal combinat amb un moviment envoltant cap a la posició dels “molins” va provocar enfrontaments cos a cos i la desbandada dels soldats sollevats contra el govern republicà. Desconeixem el preu en vides que pagaren els milicians desembarcats durant l’atac, però essent aquí dalt, no hi ha dubte que va ser elevat. Un cop enretirada la vegetació, comencem a excavar. De seguida comencen a sortir els primers casquets de munició del fusell Mauser 1916…

Gonzalo Berger

El dia després de la batalla

Milicians antifeixistes a la Batalla de Mallorca. Font: Arxiu Família Ainsa.

Portem un parell d’hores a la muntanya de Son Puça i comença a fer molta calor. Documentem fragments petits de metralla i poc més. El dia anterior, el segon equip de prospecció ja ha recollit la part important del material que aquí es localitza en superfície. Molts fragments de metralla, restes de projectils d’artilleria i de morter calibre 81. El turó havia estat ocupat per les forces desembarcades el dia 22 d’agost, en el context de l’ofensiva sobre el Puig de Sa Font. A la part superior s’havia instal·lat un bateria d’artilleria del 7’5.

La posició de Son Puça va jugar un paper clau durant els atacs republicans dels dies 24, 25 i 26 d’agost a la línia defensiva dels sollevats al sector de Son Carrió. Un cop aquí, veiem clar per què. Els canons republicans disposaven de tir directe sobre els municipis de Son Carrió i Sant Llorenç -i la carretera que els uneix- i sobre les posicions de Pocafarina i Son Vives. A partir de la caiguda de Son Carrió, el dia 26 d’agost a darrera hora, la posició encara es va tornar més rellevant. Continuava pressionant sobre Sant Llorenç i la resta de la nova línia defensiva dels feixistes.

Un cop aquí dalt em venen al cap les memòries d’en Joaquim. Va arribar a Mallorca la nit del 26 d’agost… el de la batalla, moment en que es reestructurava el front, un cop replegades les forces feixistes a Sant Llorenç:

“A las cinco de la madrugada llegamos a la isla de Mallorca…desembarcamos en un lugar donde hay muchas rocas…algunos de nuestros compañeros, al desembarcar caen al agua, estamos en un lugar llamado Punta Amer. Caminamos tres horas en silencio, ya que la mayoría somos inexpertos y experimentamos algo de miedo. Nos hacen acampar, estoy muy cansado, enseguida me quedo dormido. Unas fuertes detonaciones me despiertan, los obuses estallan cerca de nuestro campamento y se me pone la carne de gallina. Se oyen fuertes descargas y el tableteo de una ametralladora, tengo la sensación de que todas las balas vienen directas hacia mí. Salimos en dirección a nuestras posiciones, por el camino se sienten fuertes olores y hallamos algunos soldados muertos, que me hacen pensar si yo terminaré así. Encuentro un casco todo agujereado por la metralla y lleno de sangre, de aquí para allá, agujeros hechos en la tierra por el impacto de los obuses. Llegamos al sitio designado por el mando para parapetarnos y protegernos del ataque del enemigo. Delante de nuestro punto de defensa hay un pueblo, San Lorenzo de Descarzar, que sufre las consecuencias de la guerra, pues el tiroteo no cesa. El enemigo nos zurra todo el día con la artillería…”.

Joaquim Ainsa formava part de la columna Espartaco. Havia nascut al carrer Fonollar de la ciutat de Barcelona l’any 1917. Era afiliat al PSUC i a la UGT. Va defensar la posició de Son Puça fins el reembarcament de la força, la nit del 3 al 4 de setembre de 1936.

Gonzalo Berger Mulattieri

Alejandra, Marina i Maria Antònia en el parapeto de Son Puça el 2018, amb Sant Llorenç al fons.

Paparres, metralla i tortugues

Pere Rullàn documentant l’espoleta d’un morter.

Avui 3 d’agost el dia es torna a presentar calorós ja des de les 6.30 del matí, tots i cada un dels participants de la campanya ens anem reunint al menjador de Ca Ses Monges. Alguns amb els llençols encara aferrats, comenten com han passat la nit mentre es preparen el cafè o omplen les cantimplores d’aigua, en acabar emprenem el camí cap als cotxes que ens portaran cap als escenaris on transcorregueren les úniques batalles lliurades a Mallorca durant la guerra civil.

Avui el grup b es troba carregat d’energies, després de dos dies de prospecció sense resultats significatius, ahir a la fi localitzàrem la zona que havia estat bombardejada per les bateries franquistes emplaçades a Son Vives. La zona era plena de metralla i tardarem un temps en recollir tot el que hi havia, així avui tocava continuar a la mateixa zona per tal d’esbrinar quins eren els objectius de tan enconat bombardeig i com s’ho havien fet els soldats republicans per resistir-lo. Teníem dues idees en ment fruit de la investigació prèvia al laboratori, la primera possibilitat eren unes estranyes línies que es veien sobre els plans de conreu a la ortofoto que feren els americans el 1956. La segona el re aprofitament d’un monument prehistòric enclavat al cim de la muntanya.

Comencem per les de les planes amb la idea de trobar la línea de parapet mes avançada i d’allà anar ascendint, però just quant estàvem arribant i documentant les primeres troballes del dia una autentica horda de paparres sens ha apropat amb la ferma intenció de foragitar-nos, i ho han aconseguit! Amb una desagradable sensació de pessigolles per tot el cos ens hem retirat e iniciat la ascensió al puig per veure si hi tindríem mes sort.

Al cim també hi hem trobat restes de projectils provinents de la zona ocupada per l’exèrcit colpista i un jaló que perdérem el dia anterior per l’excitació de les abundants troballes. En mirar de prop l’estructura prehistòrica abans esmentada hem pogut comprovar que aquesta servi de refugi als soldats de la república. I allà també hi hem tingut el segon encontre amb la fauna local, tres simpàtiques tortugues se’ns han apropat interessades per la novetat que segurament suposàvem dins el seu entorn o atretes per l’olor de les miques de berenar que ens queien, aquestes ens han generat alguns dubtes com per exemple que mengen o beuen aquestes criatures al cim d’una muntanya a l’estiu?

Amb aquests dubtes i altres relacionats amb el nostre treball en ment hem iniciat el descens cap al nostre propi dinar i cap a les tasques pròpies de la tarda, al resum del dia queda registrat que entre les troballes del dia consten: Paparres, metralla i tortugues.

Pere Rullán Cruellas