Paparres, metralla i tortugues

Pere Rullàn documentant l’espoleta d’un morter.

Avui 3 d’agost el dia es torna a presentar calorós ja des de les 6.30 del matí, tots i cada un dels participants de la campanya ens anem reunint al menjador de Ca Ses Monges. Alguns amb els llençols encara aferrats, comenten com han passat la nit mentre es preparen el cafè o omplen les cantimplores d’aigua, en acabar emprenem el camí cap als cotxes que ens portaran cap als escenaris on transcorregueren les úniques batalles lliurades a Mallorca durant la guerra civil.

Avui el grup b es troba carregat d’energies, després de dos dies de prospecció sense resultats significatius, ahir a la fi localitzàrem la zona que havia estat bombardejada per les bateries franquistes emplaçades a Son Vives. La zona era plena de metralla i tardarem un temps en recollir tot el que hi havia, així avui tocava continuar a la mateixa zona per tal d’esbrinar quins eren els objectius de tan enconat bombardeig i com s’ho havien fet els soldats republicans per resistir-lo. Teníem dues idees en ment fruit de la investigació prèvia al laboratori, la primera possibilitat eren unes estranyes línies que es veien sobre els plans de conreu a la ortofoto que feren els americans el 1956. La segona el re aprofitament d’un monument prehistòric enclavat al cim de la muntanya.

Comencem per les de les planes amb la idea de trobar la línea de parapet mes avançada i d’allà anar ascendint, però just quant estàvem arribant i documentant les primeres troballes del dia una autentica horda de paparres sens ha apropat amb la ferma intenció de foragitar-nos, i ho han aconseguit! Amb una desagradable sensació de pessigolles per tot el cos ens hem retirat e iniciat la ascensió al puig per veure si hi tindríem mes sort.

Al cim també hi hem trobat restes de projectils provinents de la zona ocupada per l’exèrcit colpista i un jaló que perdérem el dia anterior per l’excitació de les abundants troballes. En mirar de prop l’estructura prehistòrica abans esmentada hem pogut comprovar que aquesta servi de refugi als soldats de la república. I allà també hi hem tingut el segon encontre amb la fauna local, tres simpàtiques tortugues se’ns han apropat interessades per la novetat que segurament suposàvem dins el seu entorn o atretes per l’olor de les miques de berenar que ens queien, aquestes ens han generat alguns dubtes com per exemple que mengen o beuen aquestes criatures al cim d’una muntanya a l’estiu?

Amb aquests dubtes i altres relacionats amb el nostre treball en ment hem iniciat el descens cap al nostre propi dinar i cap a les tasques pròpies de la tarda, al resum del dia queda registrat que entre les troballes del dia consten: Paparres, metralla i tortugues.

Pere Rullán Cruellas

Dues bales cordials

A la nit d’avui, a falta d’un mes per a complir els 82 anys del despertar d’un somni, que durà 19 dies i 18 nits, per la llibertat de l’illa de Mallorca, el qual acabà en un mal son insular del que foren especialment protagonistes 40 homes i 5 dones, recordam un dels xocs més intensos que es produïren a la Batalla de Mallorca, a través de la prospecció del camp de guerra.

Amb les primeres llums de la matinada, deixant Son Carrió a la nostra esquena, iniciam l’ascens a les faldes de les zones altes del Sud del poble. Destacant dues posicions elevades sota control franquista, de les que tenim constància que en una d’elles hi caigué un foc d’artilleria d’alta intensitat, obrim la formació per a pentinar la major part de la vessant possible, concretament l’espai situat entre els dos punts elevats. Creiem que tal passadís no podia quedar sense vigilància. Entre mates i clapers, i un sol cada cop més castigador, començam a intuir la lògica d’atac i defensa que condicionà l’estratègica bèl·lica sobre l’entorn.

Un cop entès el territori, tot ve rodat. Localitzam una estructura defensiva de paret seca, semicircular, que ens vigila mentre pujam la vessant. Na Maria Antònia i n’Alejandra prenen les dades, i en Gonzalo i en Mateu es llancen cap a una nova incursió, pot ser inspirats per l’idea que sorgeix aleshores a tot l’equip ‘’I si les forces republicanes no recularen davant d’una posició desavantatjosa sinó que, contra tot pronòstic, es llançaren de cara a enfrontar-se a l’enemic, en el seu propi territori?’’. La idea sembla més imaginària que real… però divisam una estructura habitacional pròxima, en paral·lel a la de paret seca. Aquest cop és de marés, i apunta cap al nostre flanc dret.

La paret està plena de forats, però els mallorquins sabem que el marés es degrada d’aquesta manera… emperò, quelcom resulta sospitós quan els forats apareixen només a la vessant Sud de l’estructura; pot ser per una restaurauració republicana a foc? En aquest moment les pupil·les es dilaten, mentre que els ulls frenètics recerquen en les profunditats de cada un dels forats i, finalment, allà estan. Dues bales incrustades i, sense cap dubte per l’angle de tir, d’origen republicà. Una salutació cordial cap a les tropes franquistes.

El matí gairebé s’acaba, i abans de tocar retirada, decidim obrir un nou flanc en paral·lel al turó superior, on observam una línia de parapet que, sense cap dubte, és la línea última de defensa franquista, que protegeix la rereguarda de les dues posicions d’avançada. Aquesta hauria permés atacar a les forces republicanes per l’esquena, motiu pel qual hauria d’haver estat presa prèviament per les forces expedicionàries. Aquesta prospecció ens la guardam, pot ser, com a regal gelós per al 2019.

Salut i memòria.

Mateu Morlà Moure

Antoni Cánovas, estiu de 1936: de la Barceloneta a Son Carrió

Milicians i mariners de la Columna Bayo anant cap al front de Mallorca.

Gonzalo Berger Mulattieri (Codirector del projecte)

Antoni Canovas va ser un d’aquells milicians voluntaris per anar a Mallorca. Tenia 17 anys l’agost del 36, vivia al barri de la Barceloneta. El dia que el vam entrevistar ja en tenia 98. Viu a un àtic a l’Hospitalet de Llobregat. Va tornar a Barcelona, com tants republicans, quan el dictador va morir, l’any 1975. L’Antoni conserva nítid els records dels anys de la guerra. Va ser voluntari a les Milícies Antifeixistes de Catalunya. Amb la columna Carlos Marx va combatre als fronts  de Mallorca, Aragó i Madrid. Posteriorment i fins el final de la guerra va quedar enquadrat a la 124 Brigada Mixta de la 27 Divisió, coneguda com “la Bruja”. Va lluitar a la Batalla de Terol, a l’ofensiva de l’Ebre i a la Batalla de Catalunya fins a creuar la frontera francesa, els darrers dies de la guerra, pels volts de febrer de 1939. Es va exiliar a França i posteriorment va viure a Àfrica.

El vam conèixer a casa seva, un pis petit i endreçat. Ens parla dels seus fills i néts. L’Antoni està molt orgullós d’haver format una família i orgullós de com és la seva família. Nosaltres estem expectants, som conscients que l’Antoni és, possiblement, un dels darrers protagonistes dels fets ocorreguts aquell estiu del 36 a Mallorca….

Per què vas anar a la guerra?

Mira, tenia 17 anys i al meu carrer tots els amics érem antifeixistes. Jo no tenia cap idea política això és la veritat, desprès sí que em vaig formar. Clar, no podia veure als franquistes, no podia veure la seva manera de ser. Érem tres germans i tots tres vam anar al front com voluntaris. No estàvem junts. El mateix dia que ens vam veure tots tres a Terol van bombardejar Barcelona i van matar al meu pare. Ell treballava al port de Barcelona.

Estaves afiliat al PSUC?

Del PSUC, sí.  El 4 d agost de 1936 jo estava a la caserna Carlos Marx, al Poble Nou. Van demanar voluntaris per Mallorca. Ens vam allistar amb quatre amics del barri. Vam embarcar amb el vaixell de la marina de guerra “Antequera”. Vam arribar a Maó i després d’una setmana vam desembarcar a Punta n’Amer, a l’illa de Mallorca.

Com va ser el desembarcament?

Ens van pujar a un vaixell de la Transmediterrània i ens va acompanyar un destructor espanyol…després vam anar amb barques normals de remo, ens tiraven tiros des de la costa. Vam arribar a terra. Recordo un noi mallorquí que va cridar “anem anem anem”…als 20 metros ja se l’havien carregat. Un dels meu grup, en Julio Garcia Sabater va morir als meus braços aquell dia, a prop de Son Carrió. Tenia 17 anys. Va rebre un tret al cap. Ens havíem allistat junts a l’Hotel Colon de plaça Catalunya. Érem com germans. Jo li deia “agachate, ten cuidado..i ell: no, i tiraba: pam, pam…” va morir als meus braços…

Milicians catalans combatent a Mallorca.

I després…

A Son Carrió estàvem nosaltres i a Son Servera els feixistes. Vam estar bé els primers dies, però desprès… tenien molt reforços, i era l’exèrcit! Varem tenir molts morts… Ells eren un exèrcit, no eren com nosaltres. Jo tenia un capità que tenia 20 anys, era valent però no tenia coneixements sobre la guerra. Jo, quan vaig començar a tirar, ho feia sense mirar perquè no teníem experiència. Ho vam passar malament. Teníem molta il·lusió però no teníem capacitat. Jo havia estat lluitant el 19 de juliol pels carrers de Barcelona però allò era diferent,  ells eren militars o guàrdia civils, gent que sabien lo que feien.

Hi havien dones combatent a Mallorca?

Sí clar que n hi havia. Al meu grup, com a combatents, hi havien 4 o 5,  no recordo els noms però estaven allà. I hi havia una anglesa que havia vingut per la olimpíada i era atleta. Elles eren igual que nosaltres i lluitaven com un jabatos…

Com va ser el reembarcament?

Va ser horrible. Teníem que anar remant fins el vaixell i aquells ens tiraven amb metralletes i nosaltres no podíem defensar-nos…molts van caure morts a l’aigua o a la platja. Finalment vam pujar al vaixell Jaume I. Ens van portar a València.

Quan vas tornar de Mallorca on vas anar?

Primer vaig estar a Barcelona. Després la meva centúria va anar al font d’Aragó, també al de Madrid. Vam anar amb la columna del Barrio. Després vam ser la Divisió Carlos Marx, la 27 Divisió. Jo estava a la 124 Brigada. Vaig estar a Terol… l’any 39, amb la retirada vaig anar a França i desprès a Àfrica…

From Florida to research the Bayo landing in Mallorca

I came to be a part of this project, as most things happen in life, completely by accident. As we know from studying the past, however, things always happen for a reason even if the reason is not visible at the time. In 1936, the thing was war. War penetrated almost every part of the world and Mallorca was no exception. On August 16 to September 4 of that year, a  military expedition was carried out where a total of 4,000 antifascist soldiers were ordered to enter and secure the coast of Mallorca via Son Servera and Porto Cristo. This struggle between the fascist regime and the republicans left and undeniable mark on the landscape of Mallorca. Our goal was to find out to what extant it did.

The Bayo landing in Mallorca.

This marks the first year of the investigation team of Espais de La Batalla de Mallorca. Historians, journalists and archaeologists are among us. The daily schedule included hiking and surveying in the morning, after lunch transcribing the forms and formatting photos in the afternoon with lots of discussion!

The first day Team A surveyed Son Corb, a small mountain to the north of Son Servera. Being the first day, the crew was acclimating to the terrain which was full of pine tress, nettles, and scrub brush. This proved difficult to traverse. Nevertheless, the team recorded gunners nests and parapets associated with the civil war. Team B rediscovered the battery of the republican army. Historical documentation shows that the battery contained four cannons when CB were built after the war for future defense.

The second day the team surveyed Puig de Sa Font, next to Na Penyal. We returned the next day to record such features as the trench for the republican troops. Later, we surveyed Coll de Son n’ Escriva, an excellent vantage point of the coast. Here we found many features of the civil war including gunners nests, parapets, trenches along with artifacts such as marbles and caskets.

The fourth day we surveyed Puig de Serisó where we surveyed the roads for signs of activity from the civil war. Documentation of features such as parapets proved difficult due to the the thick vegetation. Later, we returned to Puig de Sa Font.

The fifth day we surveyed Na Penyal where we recorded the barracks and parapets. Some of the team (including myself!) attempted to trace and record the lines of barbed wire strewn all down the mountain. This proved a difficult task as the vegetation was thick in some areas.

In Son Vives Villa looking the Puig de Sa Font mountain.

The sixth day we surveyed the small mountain next to Na Penyal that has a telecommunications antenna on top. Some artifacts were recovered; however, the terrain showed signs of disturbance from the installation of the antenna and the erosion due to the extreme weather in Mallorca. That evening we were welcomed warmly at Son Vives, an estate with a rich history. There we learned of first encounters with the republican army as retold by the current homeowner  relayed to him by the previous owner. This aspect of oral  history is vital to the project as it compliments the archival and archaeological record. The last day we surveyed the mountain next to the cemetery. Here, we located four natural parapets.

This has proved to be a successful first reconnaissance of the Spanish Civil War in Mallorca. We are looking forward to learning more next year!

Julie Richko Labate

Laia, Elisabeth and Julie, in Son Servera, Mallorca (Spain).

Vuitè dia: prospecció al turó del cementiri de Son Servera

Es pot dir que el darrer dia de la campanya l’hem començat exhausts, el cansament de tota la setmana s’ha anat acumulant, les punxes dels esbarzers de la selva mallorquina no donaven treva, com tampoc els 44º de sensació tèrmica que s’han arribat a registrar, ni la falta d’hores de son i descans. Tot i així, cal dir que hem resistit prou bé i no hem hagut de lamentar cap baixa.

Cansats, amb sensació de melancolia per ser l’últim i sense que l’entusiasme hagi defallit, hem partit de Ca Ses Monges a les “7” del matí (sí, entre cometes) en direcció al cementiri de Son Servera. Mentre n’Elisabeth i en Manuel han continuat amb el buidatge dels arxius locals i les entrevistes als majors del poble com a valuosa font oral.

La resta, hem deixat el cotxe aparcat al cementeri i hem pujat muntanya amunt al turó que queda enmig entre el cementiri i el Puig de sa Font amb l’objectiu de documentar les restes de la batalla que es produí en aquest punt. Ja què tant per les fonts històriques consultades, i per les evidències sobre el terreny que hem pogut localitzar, com diversos cartutxos, casquets i el reaprofitament dels accidents naturals de les roques com a parapets naturals, sabem que fou un dels punts més calents del front de Son Servera.

Al unir-nos els equips A i B i repartint-nos el perímetre a prospectar, ens ha permès prospectar la zona intensivament i acabar d’hora. Sobre les 11.30 hem baixat al poble a berenar d’un bon pa amb oli i cafè per agafar forces. Tot i això, avui no hem pogut anar a fer un capfico, sinó que ens ha tocat capbussar-nos en revisar tota la documentació generada durant aquesta campanya 0 -com fitxes, fotografies, punts GPS, etc- per acabar de lligar tota la feina feta.

Maria Antònia Fernández Pizà

Mateu Morlà fotografiant una bala el dijous 3 d’agost a prop del cementiri de Son Servera.