La Batalla de Mallorca a Son Servera i les memòries del falangista Antoni Perelló Serra

La revista científica Aportes, indexada en Scopus, ha publicat en el seu número 102 el nostre article titulat “La batalla de Mallorca a Son Servera i les memòries del falangista Antoni Perelló Serra“. Els autors són Gonzalo Berger i Manuel Aguilera i la recerca forma part del projecte.

L’article complet es pot consultar en aquest PDF.

Per citar:

AGUILERA POVEDANO, Manuel, BERGER MULATTIERI, Gonzalo, “La Batalla de Mallorca en Son Servera y las memorias del falangista Antoni Perelló Serra”. Aportes, nº 102, año XXXV (1/2020), pp. 31-49.

Resum
La Batalla de Mallorca, també anomenada el Desembarcament de Bayo, es va desenvolupar en tres municipis de l’illa. En aquest article comptem l’ocorregut a Son Servera, que representava el sector nord. Reconstruïm la batalla amb quatre fonts noves: la documentació del Comitè de Milícies Antifeixistes de Catalunya, els informes militars, els resultats del projecte arqueològic ‘Espais de la Batalla de Mallorca’ i les memòries del falangista Antoni Perelló Serra. El combat per Son Servera va tenir una alta intensitat de foc i un exemple va ser la conquesta del Puig de Sa Font, muntanya on Antoni Perelló va passar 14 dies ferit i amagat en una cova envoltat d’enemics. Fins a dues ocasions els antifeixistes podrien haver conquistat el poble, el 18 i el 27 d’agost de 1936, però els sollevats van resistir.

Resumen
La Batalla de Mallorca, también llamada el Desembarco de Bayo, se desarrolló en tres municipios de la isla. En este artículo contamos lo ocurrido en Son Servera, que representaba el sector norte. Reconstruimos la batalla con cuatro fuentes novedosas: la documentación del Comité de Milicias Antifascistas de Cataluña, los informes militares, los resultados del proyecto arqueológico ‘Espais de la Batalla de Mallorca’ y las memorias del falangista Antoni Perelló Serra. El combate por Son Servera tuvo una alta intensidad de fuego y un ejemplo fue la conquista del Puig de Sa Font, montaña donde Antoni Perelló pasó 14 días herido y escondido en una cueva rodeado de enemigos. Hasta en dos ocasiones los antifascistas podrían haber conquistado el pueblo, el 18 y el 27 de agosto de 1936, pero los sublevados resistieron.

Abstract
The Battle of Mallorca, also called the Landing of Bayo, took place in three municipalities on the island. In this article we tell what happened in Son Servera, which represented the northern sector. We reconstruct the battle with four new sources: the documentation of the Committee of Anti-Fascist Militias of Catalonia, the military reports, the results of the archaeological project ‘Espais de la Batalla de Mallorca’ and the memories of the Falangist Antoni Perelló Serra. The combat for Son Servera had a high intensity of fire and an example was the conquest of Puig de Sa Font, the mountain where Antoni Perelló spent 14 days wounded and hidden in a cave surrounded by enemies. In two times the anti-fascists could have conquered the town, on 18th and 27th August 1936, but the rebels resisted.

Ponencia ‘Arqueologia del conflicte’

La ponència titulada ‘Arqueologia del conflicte. Projecte Espais de la Batalla de Mallorca‘ acaba de ser publicada en el llibre de les actes de les VIII Jornades d’Arqueologia dels Illes Balears celebrades a Alcúdia el 11-13 d’octubre de 2018. Els autors som Maria Antònia Fernández Pizà, Gonzalo Berger, Manuel Aguilera i Elisabeth Ripoll. L’editora és el Departament de Cultura, Patrimoni i Esports del Consell de Mallorca.

Es tracta d’un estudi preliminar, amb les conclusions de les primeres dues campanyes arqueològiques (2017 i 2018) sobre les restes de la Batalla de Mallorca a Son Servera i Sant Llorenç. Es pot descarregar el PDF aquí.

Per citar:

FERNÁNDEZ PIZÁ, Maria Antònia, BERGER MULATTIERI, Gonzalo, AGUILERA POVEDANO, Manuel, RIPOLL GIL, Elisabeth, ‘Arqueologia del conflicte. Projecte Espais de la Batalla de Mallorca‘. Actes de les VIII Jornades d’Arqueologia de les Illes Balears. Alcúdia, 11-13 d’octubre de 2018, pp. 405-410.

83 anys després

Portàvem una any esperant. De fet, feia 83 anys que ens esperaven. Arribem al vèrtex fortificat que tenim pensat excavar enguany, el vam documentar durant la campanya del 2018. Son les 7.30 del matí del dilluns 29 de juliol de 2019. L’estiu de l’any 1936, la posició dominava tot l’escenari del front de Mallorca. Direcció al mar s’observa, amb tota claredat, la Punta de N’Amer i sa Coma, espai central de les forces republicanes desembarcades. Allà es situava l’Estat Major del Capità Bayo, la intendència i polvorí, els hidroavions i el grup de barcasses, vaixells de transport i bucs de guerra de la Marina de Guerra Republicana. La visió havia, com a mínim, d’impressionar a l’espectador ocasional. Encara més al soldat enemic.

Mirant al nord es situaven les posicions republicanes de Sa Torre Nova i Puig de Sa Font. Al sud les de Porto Cristo. Els combats i moviments de tropes eren perfectament observats des d’aquí. Segur que aviat van començar a arribar els potents obusos dels creuer Libertad i cuirassat Jaume I. Més tard segur que els avions i hidroavions procedents de la base aeronaval del Prat del Llobregat van bombardejar la posició amb contundència. L’enclavament on estem es situa en alçada i sens dubte oferia una avantatge tàctica a l’enemic. Era objectiu prioritari. A més, era la clau de volta del sistema defensiu que tancava Son Carrió i la carretera de Sant Llorenç des Cardassar. Aviat els soldats que protegien l’indret van quedar exposats al tir de fuselleria. Els milicians s’havien aproximat per la rereguarda i es situaven a escassos metres, dominant posicions en alçada. L’atac final sobre el vèrtex no trigaria a arribar.

Dos dies després, un atac frontal combinat amb un moviment envoltant cap a la posició dels “molins” va provocar enfrontaments cos a cos i la desbandada dels soldats sollevats contra el govern republicà. Desconeixem el preu en vides que pagaren els milicians desembarcats durant l’atac, però essent aquí dalt, no hi ha dubte que va ser elevat. Un cop enretirada la vegetació, comencem a excavar. De seguida comencen a sortir els primers casquets de munició del fusell Mauser 1916…

Gonzalo Berger

Dues bales cordials

A la nit d’avui, a falta d’un mes per a complir els 82 anys del despertar d’un somni, que durà 19 dies i 18 nits, per la llibertat de l’illa de Mallorca, el qual acabà en un mal son insular del que foren especialment protagonistes 40 homes i 5 dones, recordam un dels xocs més intensos que es produïren a la Batalla de Mallorca, a través de la prospecció del camp de guerra.

Amb les primeres llums de la matinada, deixant Son Carrió a la nostra esquena, iniciam l’ascens a les faldes de les zones altes del Sud del poble. Destacant dues posicions elevades sota control franquista, de les que tenim constància que en una d’elles hi caigué un foc d’artilleria d’alta intensitat, obrim la formació per a pentinar la major part de la vessant possible, concretament l’espai situat entre els dos punts elevats. Creiem que tal passadís no podia quedar sense vigilància. Entre mates i clapers, i un sol cada cop més castigador, començam a intuir la lògica d’atac i defensa que condicionà l’estratègica bèl·lica sobre l’entorn.

Un cop entès el territori, tot ve rodat. Localitzam una estructura defensiva de paret seca, semicircular, que ens vigila mentre pujam la vessant. Na Maria Antònia i n’Alejandra prenen les dades, i en Gonzalo i en Mateu es llancen cap a una nova incursió, pot ser inspirats per l’idea que sorgeix aleshores a tot l’equip ‘’I si les forces republicanes no recularen davant d’una posició desavantatjosa sinó que, contra tot pronòstic, es llançaren de cara a enfrontar-se a l’enemic, en el seu propi territori?’’. La idea sembla més imaginària que real… però divisam una estructura habitacional pròxima, en paral·lel a la de paret seca. Aquest cop és de marés, i apunta cap al nostre flanc dret.

La paret està plena de forats, però els mallorquins sabem que el marés es degrada d’aquesta manera… emperò, quelcom resulta sospitós quan els forats apareixen només a la vessant Sud de l’estructura; pot ser per una restaurauració republicana a foc? En aquest moment les pupil·les es dilaten, mentre que els ulls frenètics recerquen en les profunditats de cada un dels forats i, finalment, allà estan. Dues bales incrustades i, sense cap dubte per l’angle de tir, d’origen republicà. Una salutació cordial cap a les tropes franquistes.

El matí gairebé s’acaba, i abans de tocar retirada, decidim obrir un nou flanc en paral·lel al turó superior, on observam una línia de parapet que, sense cap dubte, és la línea última de defensa franquista, que protegeix la rereguarda de les dues posicions d’avançada. Aquesta hauria permés atacar a les forces republicanes per l’esquena, motiu pel qual hauria d’haver estat presa prèviament per les forces expedicionàries. Aquesta prospecció ens la guardam, pot ser, com a regal gelós per al 2019.

Salut i memòria.

Mateu Morlà Moure

Els combats al voltant de Son Servera

Gonzalo Berger Mulattieri (Codirector del projecte)

El sector de Son Servera

Aquest escenari va implicar la lluita pel control de les cotes altes de Son Corb, Na Penyal, i la resta de turons que envolten el municipi de Son Servera. S’ha de tenir present que la zona de desembarcament de Punta n’Amer i Sa Coma (on es va instal·lar l’estat major de les forces desembarcades) es situava a escassos quilòmetres d’aquesta zona. La particularitat del terreny en aquest sector va fer imprescindible el control de les cotes altes als dos exèrcits en lluita. Aquestes permetien el control de les planes i la profunditat de tir a l’artilleria, foc de metralladora i fuselleria. També garantia bones posicions defensives i d’observació.

Les forces en combat

  • Forces defensores:

Columna d’operacions de Son Servera. 4 agrupació

Estat de forces a  4 de setembre de 1936:

  • 151 soldats d’infanteria
  • 304 soldats d’artilleria
  • 85 soldats de sanitat militar
  • 66 carrabiners
  • 10 guàrdies civils
  • 41 soldats del cos d’enginyers
  • 41 milicians del terci
  • 103 falangistes

Total:  814 efectius

Artilleria:  3 peces del 10.5

Metralladores: 11 unitats

  • Forces desembarcades:

Columna del Transport Marítim de la CNT

Formada por milicians voluntaris d’adscripció anarcosindicalista d’origen geogràfic poc heterogeni. Presència de combatents internacionals i d’un nombre significatiu de mallorquins.

Total de forces de la columna desplegades a Mallorca entre el 16 d’agost i el 3 de setembre:

1ª Agrupació

Total: 186 efectius

2ª Agrupació

Grup 1:  28 efectius

Grup 2:  36 efectius

Grup 3:  36 efectius

Grup 4:  32 efectius

Grup 5:  37 efectius

Grup 6:  34 efectius

Grup 7:  25 efectius

Grup 8:  27 efectius

Grup 9: 30 efectius

Grup 10: 34 efectius

Grup 11: 29 efectius

Grup 12 : 21 efectius

Total: 369 efectius

3ª Agrupació

Grup 1:  32 efectius

Grup 2: 39 efectius

Grup 3: 34 efectius

Grup 4: 34 efectius

Grup 5: 31 efectius

Grup 6: 34 efectius

Grup 7: 37 efectius

Grup 8: 17 efectius

Grup 9: 17 efectius

Total:  275 efectius

Centúria Cultura y Acción (arribada el 28 d’agost a Mallorca)

Total: 62 efectius

Total columna: 892 efectius

Artilleria: 1 secció d’artilleria lleugera del 7.5  (situada a Na Penyal a partir del dia 21 d’agost)

El desenvolupament de la batalla

El desembarcament a l’illa de les forces republicanes es va produir el 16 d’agost de 1936. El sector de Porto Cristo va ser el principal escenari de la batalla ja que era la porta d’accés a la ciutat de Manacor i en conseqüència, cap a l’interior de  l’illa. Amb el pas de les hores, i a mesura que s’estabilitzà el front, va augmentar la complexitat de l’escenari d’operacions. És en aquest punt que el sector nord creix en intensitat.

D’una banda, les forces defensores consideraven que era un bon punt per tal de pressionar el cap de pont de Punta n’Amer i per distraure forces dels desembarcats al sector sud del front. Per les forces desembarcades era vital evitar el flanqueig pel nord i ocupar posicions que consolidessin la posició defensiva i facilitin l’ofensiva, així com garantir que quedaven fora de perill Sa Coma i Punta n’Amer, vitals per garantir els subministres, el relleu de forces i de ferits i la possible retirada de l’illa.

Entre les 14 i les 16 hores del dia 18 es van produir els primers enfrontaments a la carretera entre Son Servera i Cala Bona. Les forces republicanes van retrocedir.  El dia 19 d’agost les forces feixistes van ocupar els puigs de Sa Font, els Pins, Molins i Sa Bassa (on es va col·locar dues seccions de les bateries Valens i Lecea).  A les 10 hores del dia 20 un contingent de forces feixistes format per 200 soldats i carrabiners amb el suport d’artilleria van descendir des de Na Penyal en direcció a la costa. Van establir contacte amb forces republicanes al voltant de la via ferrada, on van ser aturats. Mestres, capità dels carrabiners, va resultar mort i l’ avantguarda atacant es va haver de parapetar a petites tàpies o aprofitant l’orografia del terreny.  A les dues de la tarda els atacants es retiraven via Na Penyal i Sa Bassa a Son Servera. Havien perdut 31 homes. El resultat d’aquest atac donà com a resultat la ocupació del puig de Na Penyal per part dels milicians de la columna del Transport Marítim de la CNT.

El dia 21, forces republicanes van fustigar el puig de Sa Bassa causant una baixa a l’enemic. A primera hora del dia 22, els milicians inicien l’ofensiva sobre el Puig de Sa Font, defensat per 60 soldats. El capità Castell, cap de les forces defensores, va resultar mort durant l’atac. Les restes de les seves forces van abandonar la posició. A les 16 hores del mateix dia, els republicans van continuar l’atac direcció Son Servera. Aquesta vegada avançant sobre els turons de els Molins i els Pins i ocupant aquesta darrera posició. Els milicians van ser aturats a darrera hora del dia per forces de la Guàrdia Civil i Falange a la zona anomenada de las Eras, pràcticament dins els límits del poble de Son Servera. En aquest darrer atac les forces defensores van perdre 9 homes, entre ells, un tinent de carrabiners. Al final d’aquest dia van arribar 200 efectius per reforçar la defensa de Son Servera. Es tractava d’un contingent format per militars, requetès i falangistes.

El dia 23 els feixistes van iniciar el contraatac, aconseguint recuperar les posicions dels Molins, el Cementiri i la resta del flanc dret a excepció del Puig de Sa Font, on els republicans es van fortificar. Durant els combats del dia 23 les forces feixistes van patir 29 morts. A partir d’aquell moment, les posicions del sector del Puig de Sa Font es van mantenir estables i  amb intensitat de foc baixa.  El dia 3 de setembre es va produir l’atac sobre el turó de Son Corb, al flanc esquerre de Son Servera, ocupat des del dia 27 d’agost per forces republicanes. Es van fer dos presoners i s’arriba fins la casa de la finca del mateix nom, utilitzada com a caserna general del sector. Prèviament s’havien realitzat moviments als turons propers. Els atacants van perdre 12 efectius durant l’ofensiva. La nit del 3 al 4 de setembre la columna del Transport Marítim de la CNT, que ocupava el Puig de Sa Font, es replegà en ordre i reembarcà direcció Barcelona. Les baixes de les forces feixistes ascendien a 111 ferits i 79 morts en combat.