Documentam la línia del desembarcament a Punta de n’Amer

Alejandra, Lorena i Marina documentant una estructura a Punta de n’Amer el 13 de juliol de 2021.

El 17 de juliol ha finalitzat la tercera campanya del projecte Espais de la Batalla de Mallorca 2017-2022. La campanya actual s’ha dedicat a la prospecció de la zona de Sa Punta de n’Amer (sa Coma), els voltants de Porto Cristo i de Son Servera. Concretament, s’han investigat aquestes zones de la rereguarda republicana i localitzat i identificat diferents estructures i materials vinculats a la batalla.

Després d’un any d’inactivitat pel que fa a prospeccions i excavacions, provocada per la crisi sanitària de la Covid-19, aquesta campanya i els resultats han estat molt esperats. També s’han complementant aquestes activitats de camp amb tasques d’arxiu i de laboratori, on s’han identificat, fotografiat i documentat els vestigis materials obtinguts a les prospeccions.

El grup de Batalla de Mallorca segueix format per un equip transversal de voluntaris de diferents universitats (Universitat de les Illes Balears, Centre d’Ensenyament Superior Alberta Giménez, Universitat Pompeu Fabra i Universitat de Barcelona) i entre els quals es troben historiadors, arqueòlegs, gestors culturals i periodistes de les Illes Balears i Catalunya. Al capdavant de l’equip s’hi troben els directors del projecte Gonzalo Berger i Manuel Aguilera i la directora tècnica Alejandra Linares.

Marina Velasco, Alejandra Linares, Jordi Prunés, Manuel Aguilera, Lorena Maeso i Gonzalo Berger, el 16 de juliol a l’esglèsia de Porto Cristo.

A més, el dimecres van rebre la visita institucional del director general de Memòria Democràtica, Marc Andreu Herrera, i del regidor de Patrimoni de l’Ajuntament de Son Servera, Jose Luis Ruiz, per tal de conèixer de primera mà l’evolució de la campanya.

L’objectiu que es plantegen és seguir treballant per a acabar de reconèixer tot l’espai de la batalla transcorreguda entre el 16 d’agost i el 4 de setembre de 1936, on una expedició de devers uns 4.000 milicians procedents de Barcelona desembarcà a la costa est de Mallorca, entre Son Servera i Portocristo. El resultat foren 20 dies d’enfrontaments per terra, mar i aire entre els republicans desembarcats a l’illa i les forces sollevades de Mallorca, fins que reberen l’ordre de reembarcar i tornar a la península.

La clau és posar en valor aquest patrimoni històric recuperant la memòria d’aquests fets transcendentals en la història de l’Europa del segle XX a través de la documentació, protecció i difusió dels vestigis arqueològics d’inicis de la Guerra Civil a Mallorca.

La Batalla de Mallorca. Els combats al sector de Son Carrió (17-26 d’agost de 1936)

El llibre d’actes del Congreso Internacional de la Guerra Civil Española, 80 años después, celebrat a la Universidad Francisco de Vitoria (Madrid) en novembre de 2019, recull el nostre capítol sobre els resultats del projecte i els combats de Son Carrió entre el 17 i 26 d’agost de 1936. Es pot consultar aquí en PDF.

Per citar-ho:

BERGER MULATTIERI, Gonzalo, AGUILERA POVEDANO, Manuel, LINARES FIGUERUELO, Alejandra, RIPOLL GIL, Elisabeth: «El proyecto Espais de la Batalla de Mallorca y los combates en el sector de Son Carrió (17-26 de agosto de 1936)«. EN CERVERA GIL, Javier (Coord): Actas del Congreso Internacional de la Guerra Civil Española, 80 años después. Universidad Francisco de Vitoria. Madrid, 2020. Págs. 91-100. En https://batallademallorca.files.wordpress.com/2021/01/comunicaciocc81-projecte-batalla-de-mallorca-son-carriocc81-congrecc81s-ufv-2019.pdf

La Batalla de Mallorca a Son Servera i les memòries del falangista Antoni Perelló Serra

La revista científica Aportes, indexada en Scopus, ha publicat en el seu número 102 el nostre article titulat “La batalla de Mallorca a Son Servera i les memòries del falangista Antoni Perelló Serra“. Els autors són Gonzalo Berger i Manuel Aguilera i la recerca forma part del projecte.

L’article complet es pot consultar en aquest PDF.

Per citar:

AGUILERA POVEDANO, Manuel, BERGER MULATTIERI, Gonzalo, “La Batalla de Mallorca en Son Servera y las memorias del falangista Antoni Perelló Serra”. Aportes, nº 102, año XXXV (1/2020), pp. 31-49.

Resum
La Batalla de Mallorca, també anomenada el Desembarcament de Bayo, es va desenvolupar en tres municipis de l’illa. En aquest article comptem l’ocorregut a Son Servera, que representava el sector nord. Reconstruïm la batalla amb quatre fonts noves: la documentació del Comitè de Milícies Antifeixistes de Catalunya, els informes militars, els resultats del projecte arqueològic ‘Espais de la Batalla de Mallorca’ i les memòries del falangista Antoni Perelló Serra. El combat per Son Servera va tenir una alta intensitat de foc i un exemple va ser la conquesta del Puig de Sa Font, muntanya on Antoni Perelló va passar 14 dies ferit i amagat en una cova envoltat d’enemics. Fins a dues ocasions els antifeixistes podrien haver conquistat el poble, el 18 i el 27 d’agost de 1936, però els sollevats van resistir.

Resumen
La Batalla de Mallorca, también llamada el Desembarco de Bayo, se desarrolló en tres municipios de la isla. En este artículo contamos lo ocurrido en Son Servera, que representaba el sector norte. Reconstruimos la batalla con cuatro fuentes novedosas: la documentación del Comité de Milicias Antifascistas de Cataluña, los informes militares, los resultados del proyecto arqueológico ‘Espais de la Batalla de Mallorca’ y las memorias del falangista Antoni Perelló Serra. El combate por Son Servera tuvo una alta intensidad de fuego y un ejemplo fue la conquista del Puig de Sa Font, montaña donde Antoni Perelló pasó 14 días herido y escondido en una cueva rodeado de enemigos. Hasta en dos ocasiones los antifascistas podrían haber conquistado el pueblo, el 18 y el 27 de agosto de 1936, pero los sublevados resistieron.

Abstract
The Battle of Mallorca, also called the Landing of Bayo, took place in three municipalities on the island. In this article we tell what happened in Son Servera, which represented the northern sector. We reconstruct the battle with four new sources: the documentation of the Committee of Anti-Fascist Militias of Catalonia, the military reports, the results of the archaeological project ‘Espais de la Batalla de Mallorca’ and the memories of the Falangist Antoni Perelló Serra. The combat for Son Servera had a high intensity of fire and an example was the conquest of Puig de Sa Font, the mountain where Antoni Perelló spent 14 days wounded and hidden in a cave surrounded by enemies. In two times the anti-fascists could have conquered the town, on 18th and 27th August 1936, but the rebels resisted.

Ponencia ‘Arqueologia del conflicte’

La ponència titulada ‘Arqueologia del conflicte. Projecte Espais de la Batalla de Mallorca‘ acaba de ser publicada en el llibre de les actes de les VIII Jornades d’Arqueologia dels Illes Balears celebrades a Alcúdia el 11-13 d’octubre de 2018. Els autors som Maria Antònia Fernández Pizà, Gonzalo Berger, Manuel Aguilera i Elisabeth Ripoll. L’editora és el Departament de Cultura, Patrimoni i Esports del Consell de Mallorca.

Es tracta d’un estudi preliminar, amb les conclusions de les primeres dues campanyes arqueològiques (2017 i 2018) sobre les restes de la Batalla de Mallorca a Son Servera i Sant Llorenç. Es pot descarregar el PDF aquí.

Per citar:

FERNÁNDEZ PIZÁ, Maria Antònia, BERGER MULATTIERI, Gonzalo, AGUILERA POVEDANO, Manuel, RIPOLL GIL, Elisabeth, ‘Arqueologia del conflicte. Projecte Espais de la Batalla de Mallorca‘. Actes de les VIII Jornades d’Arqueologia de les Illes Balears. Alcúdia, 11-13 d’octubre de 2018, pp. 405-410.

83 anys després

Portàvem una any esperant. De fet, feia 83 anys que ens esperaven. Arribem al vèrtex fortificat que tenim pensat excavar enguany, el vam documentar durant la campanya del 2018. Son les 7.30 del matí del dilluns 29 de juliol de 2019. L’estiu de l’any 1936, la posició dominava tot l’escenari del front de Mallorca. Direcció al mar s’observa, amb tota claredat, la Punta de N’Amer i sa Coma, espai central de les forces republicanes desembarcades. Allà es situava l’Estat Major del Capità Bayo, la intendència i polvorí, els hidroavions i el grup de barcasses, vaixells de transport i bucs de guerra de la Marina de Guerra Republicana. La visió havia, com a mínim, d’impressionar a l’espectador ocasional. Encara més al soldat enemic.

Mirant al nord es situaven les posicions republicanes de Sa Torre Nova i Puig de Sa Font. Al sud les de Porto Cristo. Els combats i moviments de tropes eren perfectament observats des d’aquí. Segur que aviat van començar a arribar els potents obusos dels creuer Libertad i cuirassat Jaume I. Més tard segur que els avions i hidroavions procedents de la base aeronaval del Prat del Llobregat van bombardejar la posició amb contundència. L’enclavament on estem es situa en alçada i sens dubte oferia una avantatge tàctica a l’enemic. Era objectiu prioritari. A més, era la clau de volta del sistema defensiu que tancava Son Carrió i la carretera de Sant Llorenç des Cardassar. Aviat els soldats que protegien l’indret van quedar exposats al tir de fuselleria. Els milicians s’havien aproximat per la rereguarda i es situaven a escassos metres, dominant posicions en alçada. L’atac final sobre el vèrtex no trigaria a arribar.

Dos dies després, un atac frontal combinat amb un moviment envoltant cap a la posició dels “molins” va provocar enfrontaments cos a cos i la desbandada dels soldats sollevats contra el govern republicà. Desconeixem el preu en vides que pagaren els milicians desembarcats durant l’atac, però essent aquí dalt, no hi ha dubte que va ser elevat. Un cop enretirada la vegetació, comencem a excavar. De seguida comencen a sortir els primers casquets de munició del fusell Mauser 1916…

Gonzalo Berger