Documentam la línia del desembarcament a Punta de n’Amer

Alejandra, Lorena i Marina documentant una estructura a Punta de n’Amer el 13 de juliol de 2021.

El 17 de juliol ha finalitzat la tercera campanya del projecte Espais de la Batalla de Mallorca 2017-2022. La campanya actual s’ha dedicat a la prospecció de la zona de Sa Punta de n’Amer (sa Coma), els voltants de Porto Cristo i de Son Servera. Concretament, s’han investigat aquestes zones de la rereguarda republicana i localitzat i identificat diferents estructures i materials vinculats a la batalla.

Després d’un any d’inactivitat pel que fa a prospeccions i excavacions, provocada per la crisi sanitària de la Covid-19, aquesta campanya i els resultats han estat molt esperats. També s’han complementant aquestes activitats de camp amb tasques d’arxiu i de laboratori, on s’han identificat, fotografiat i documentat els vestigis materials obtinguts a les prospeccions.

El grup de Batalla de Mallorca segueix format per un equip transversal de voluntaris de diferents universitats (Universitat de les Illes Balears, Centre d’Ensenyament Superior Alberta Giménez, Universitat Pompeu Fabra i Universitat de Barcelona) i entre els quals es troben historiadors, arqueòlegs, gestors culturals i periodistes de les Illes Balears i Catalunya. Al capdavant de l’equip s’hi troben els directors del projecte Gonzalo Berger i Manuel Aguilera i la directora tècnica Alejandra Linares.

Marina Velasco, Alejandra Linares, Jordi Prunés, Manuel Aguilera, Lorena Maeso i Gonzalo Berger, el 16 de juliol a l’esglèsia de Porto Cristo.

A més, el dimecres van rebre la visita institucional del director general de Memòria Democràtica, Marc Andreu Herrera, i del regidor de Patrimoni de l’Ajuntament de Son Servera, Jose Luis Ruiz, per tal de conèixer de primera mà l’evolució de la campanya.

L’objectiu que es plantegen és seguir treballant per a acabar de reconèixer tot l’espai de la batalla transcorreguda entre el 16 d’agost i el 4 de setembre de 1936, on una expedició de devers uns 4.000 milicians procedents de Barcelona desembarcà a la costa est de Mallorca, entre Son Servera i Portocristo. El resultat foren 20 dies d’enfrontaments per terra, mar i aire entre els republicans desembarcats a l’illa i les forces sollevades de Mallorca, fins que reberen l’ordre de reembarcar i tornar a la península.

La clau és posar en valor aquest patrimoni històric recuperant la memòria d’aquests fets transcendentals en la història de l’Europa del segle XX a través de la documentació, protecció i difusió dels vestigis arqueològics d’inicis de la Guerra Civil a Mallorca.

La Batalla de Mallorca. Els combats al sector de Son Carrió (17-26 d’agost de 1936)

El llibre d’actes del Congreso Internacional de la Guerra Civil Española, 80 años después, celebrat a la Universidad Francisco de Vitoria (Madrid) en novembre de 2019, recull el nostre capítol sobre els resultats del projecte i els combats de Son Carrió entre el 17 i 26 d’agost de 1936. Es pot consultar aquí en PDF.

Per citar-ho:

BERGER MULATTIERI, Gonzalo, AGUILERA POVEDANO, Manuel, LINARES FIGUERUELO, Alejandra, RIPOLL GIL, Elisabeth: «El proyecto Espais de la Batalla de Mallorca y los combates en el sector de Son Carrió (17-26 de agosto de 1936)«. EN CERVERA GIL, Javier (Coord): Actas del Congreso Internacional de la Guerra Civil Española, 80 años después. Universidad Francisco de Vitoria. Madrid, 2020. Págs. 91-100. En https://batallademallorca.files.wordpress.com/2021/01/comunicaciocc81-projecte-batalla-de-mallorca-son-carriocc81-congrecc81s-ufv-2019.pdf

La Batalla de Mallorca a Son Servera i les memòries del falangista Antoni Perelló Serra

La revista científica Aportes, indexada en Scopus, ha publicat en el seu número 102 el nostre article titulat “La batalla de Mallorca a Son Servera i les memòries del falangista Antoni Perelló Serra“. Els autors són Gonzalo Berger i Manuel Aguilera i la recerca forma part del projecte.

L’article complet es pot consultar en aquest PDF.

Per citar:

AGUILERA POVEDANO, Manuel, BERGER MULATTIERI, Gonzalo, “La Batalla de Mallorca en Son Servera y las memorias del falangista Antoni Perelló Serra”. Aportes, nº 102, año XXXV (1/2020), pp. 31-49.

Resum
La Batalla de Mallorca, també anomenada el Desembarcament de Bayo, es va desenvolupar en tres municipis de l’illa. En aquest article comptem l’ocorregut a Son Servera, que representava el sector nord. Reconstruïm la batalla amb quatre fonts noves: la documentació del Comitè de Milícies Antifeixistes de Catalunya, els informes militars, els resultats del projecte arqueològic ‘Espais de la Batalla de Mallorca’ i les memòries del falangista Antoni Perelló Serra. El combat per Son Servera va tenir una alta intensitat de foc i un exemple va ser la conquesta del Puig de Sa Font, muntanya on Antoni Perelló va passar 14 dies ferit i amagat en una cova envoltat d’enemics. Fins a dues ocasions els antifeixistes podrien haver conquistat el poble, el 18 i el 27 d’agost de 1936, però els sollevats van resistir.

Resumen
La Batalla de Mallorca, también llamada el Desembarco de Bayo, se desarrolló en tres municipios de la isla. En este artículo contamos lo ocurrido en Son Servera, que representaba el sector norte. Reconstruimos la batalla con cuatro fuentes novedosas: la documentación del Comité de Milicias Antifascistas de Cataluña, los informes militares, los resultados del proyecto arqueológico ‘Espais de la Batalla de Mallorca’ y las memorias del falangista Antoni Perelló Serra. El combate por Son Servera tuvo una alta intensidad de fuego y un ejemplo fue la conquista del Puig de Sa Font, montaña donde Antoni Perelló pasó 14 días herido y escondido en una cueva rodeado de enemigos. Hasta en dos ocasiones los antifascistas podrían haber conquistado el pueblo, el 18 y el 27 de agosto de 1936, pero los sublevados resistieron.

Abstract
The Battle of Mallorca, also called the Landing of Bayo, took place in three municipalities on the island. In this article we tell what happened in Son Servera, which represented the northern sector. We reconstruct the battle with four new sources: the documentation of the Committee of Anti-Fascist Militias of Catalonia, the military reports, the results of the archaeological project ‘Espais de la Batalla de Mallorca’ and the memories of the Falangist Antoni Perelló Serra. The combat for Son Servera had a high intensity of fire and an example was the conquest of Puig de Sa Font, the mountain where Antoni Perelló spent 14 days wounded and hidden in a cave surrounded by enemies. In two times the anti-fascists could have conquered the town, on 18th and 27th August 1936, but the rebels resisted.

Ponencia ‘Arqueologia del conflicte’

La ponència titulada ‘Arqueologia del conflicte. Projecte Espais de la Batalla de Mallorca‘ acaba de ser publicada en el llibre de les actes de les VIII Jornades d’Arqueologia dels Illes Balears celebrades a Alcúdia el 11-13 d’octubre de 2018. Els autors som Maria Antònia Fernández Pizà, Gonzalo Berger, Manuel Aguilera i Elisabeth Ripoll. L’editora és el Departament de Cultura, Patrimoni i Esports del Consell de Mallorca.

Es tracta d’un estudi preliminar, amb les conclusions de les primeres dues campanyes arqueològiques (2017 i 2018) sobre les restes de la Batalla de Mallorca a Son Servera i Sant Llorenç. Es pot descarregar el PDF aquí.

Per citar:

FERNÁNDEZ PIZÁ, Maria Antònia, BERGER MULATTIERI, Gonzalo, AGUILERA POVEDANO, Manuel, RIPOLL GIL, Elisabeth, ‘Arqueologia del conflicte. Projecte Espais de la Batalla de Mallorca‘. Actes de les VIII Jornades d’Arqueologia de les Illes Balears. Alcúdia, 11-13 d’octubre de 2018, pp. 405-410.

El mapa de la Batalla de Mallorca del capitán Jaume

El mapa de la batalla y el retrato de Rossi en la casa familiar del capitán Jaume. Foto: M. Aguilera.

Un mapa de la Batalla de Mallorca se esconde en Manacor. Está muy cerca del centro histórico, en la casa del líder de la Falange y alcalde tras el golpe de 1936: el capitán Jaume Jaume. Nos recoge uno de sus descendientes en la plaza de Sa Bassa y a sólo dos calles entramos por una modesta puerta de garaje que da paso a un patio con piscina. El interior de la casa ha quedado congelado en el tiempo. En el primer piso llegamos a un salón enorme, con techos altos y muebles de principios del siglo XX. Hay recuerdos militares, espadas cruzadas y un enorme obús que aguanta la puerta de la sala de lectura. Si volviera el señor de la casa, no notaría ninguna diferencia.

El mapa es muy grande y está prácticamente borrado. Es una cartografía del nordeste de Mallorca que ha perdido el color y sólo se ve lo que han pintado encima: el frente del Desembarco de Bayo y los barcos republicanos. Se indican perfectamente las líneas del frente. Abajo a la izquierda hay una enorme dedicatoria en italiano: “Al valeroso alcalde fascista Jaume Jaume. Aldo Rossi. Manacor. 4.9.36. Era Fascista”.

Detalle del mapa. Foto: G. Berger.

Justo al lado hay un retrato del temido emisario de Mussolini con otra dedicatoria: “Para el amigo, capitán Jaume Jaume Rosselló, magnífico colaborador en la victoria contra los comunistas en Porto Cristo. Aldo Rossi”.

Retrato dedicado del Conde Rossi, emisario de Mussolini en Mallorca. Foto: M. Aguilera.

La visita parece terminar pero alguien nombra a las cinco milicianas asesinadas en Manacor porque existe la posibilidad de que pasaran sus últimas horas en la bodega de la casa. Bajamos unas escaleras y nos encontramos un sótano que bien podría usarse de prisión, a unos tres metros bajo el asfalto, bajo el trasiego del centro manacorí. Es un amplio habitáculo totalmente vacío con la única iluminación de dos pequeños tragaluces. Una escalera lleva hasta una puerta metálica que separa de la libertad. Buscamos inscripciones en unas paredes con más de tres siglos pero no hay nada, sólo unas extrañas líneas negras.

Algunos han buscado en el suelo de esa bodega el oro de Manacor, aquel que se recogió en toda Mallorca para pagar la ayuda italiana y que, efectivamente, llegó a Roma. Sin él, Mussolini no hubiera enviado su moderna aviación. Quizá buscaran otro tesoro. El capitán Jaume sí que custodió el botín de la Batalla de Mallorca. El coronel Ramos Unamuno se lo entregó en persona: “Se quedó con las alhajas precintadas y yo con la llave del precinto. (…) Después nada sé de esto” (Massot, 2011: 185).

Capità Jaume
El capità Jaume.

Jaume Jaume Rosselló fue el primer afiliado de Falange en el pueblo y heredó esta casa de un tío soltero. Fue el primero de Manacor en apoyar el golpe, organizar la defensa de Porto Cristo y, como alcalde, identificar y detener “sospechosos”. Los historiadores coinciden en que si no ordenó, al menos consintió la terrible represión que sufrió la comarca. Algunos creen que se ha exagerado su responsabilidad para exculpar a otros. Como murió pronto (en 1949, con 64 años), decidieron acusarle a él de todo. Dejó mujer y cinco hijos.

Manuel Aguilera