Arqueologia – La Batalla de Mallorca

Documentam la línia del desembarcament a Punta de n’Amer

Alejandra, Lorena i Marina documentant una estructura a Punta de n’Amer el 13 de juliol de 2021.

El 17 de juliol ha finalitzat la tercera campanya del projecte Espais de la Batalla de Mallorca 2017-2022. La campanya actual s’ha dedicat a la prospecció de la zona de Sa Punta de n’Amer (sa Coma), els voltants de Porto Cristo i de Son Servera. Concretament, s’han investigat aquestes zones de la rereguarda republicana i localitzat i identificat diferents estructures i materials vinculats a la batalla.

Després d’un any d’inactivitat pel que fa a prospeccions i excavacions, provocada per la crisi sanitària de la Covid-19, aquesta campanya i els resultats han estat molt esperats. També s’han complementant aquestes activitats de camp amb tasques d’arxiu i de laboratori, on s’han identificat, fotografiat i documentat els vestigis materials obtinguts a les prospeccions.

El grup de Batalla de Mallorca segueix format per un equip transversal de voluntaris de diferents universitats (Universitat de les Illes Balears, Centre d’Ensenyament Superior Alberta Giménez, Universitat Pompeu Fabra i Universitat de Barcelona) i entre els quals es troben historiadors, arqueòlegs, gestors culturals i periodistes de les Illes Balears i Catalunya. Al capdavant de l’equip s’hi troben els directors del projecte Gonzalo Berger i Manuel Aguilera i la directora tècnica Alejandra Linares.

Marina Velasco, Alejandra Linares, Jordi Prunés, Manuel Aguilera, Lorena Maeso i Gonzalo Berger, el 16 de juliol a l’esglèsia de Porto Cristo.

A més, el dimecres van rebre la visita institucional del director general de Memòria Democràtica, Marc Andreu Herrera, i del regidor de Patrimoni de l’Ajuntament de Son Servera, Jose Luis Ruiz, per tal de conèixer de primera mà l’evolució de la campanya.

L’objectiu que es plantegen és seguir treballant per a acabar de reconèixer tot l’espai de la batalla transcorreguda entre el 16 d’agost i el 4 de setembre de 1936, on una expedició de devers uns 4.000 milicians procedents de Barcelona desembarcà a la costa est de Mallorca, entre Son Servera i Portocristo. El resultat foren 20 dies d’enfrontaments per terra, mar i aire entre els republicans desembarcats a l’illa i les forces sollevades de Mallorca, fins que reberen l’ordre de reembarcar i tornar a la península.

La clau és posar en valor aquest patrimoni històric recuperant la memòria d’aquests fets transcendentals en la història de l’Europa del segle XX a través de la documentació, protecció i difusió dels vestigis arqueològics d’inicis de la Guerra Civil a Mallorca.

Producció científica

Ponencia ‘Arqueologia del conflicte’

La ponència titulada ‘Arqueologia del conflicte. Projecte Espais de la Batalla de Mallorca‘ acaba de ser publicada en el llibre de les actes de les VIII Jornades d’Arqueologia dels Illes Balears celebrades a Alcúdia el 11-13 d’octubre de 2018. Els autors som Maria Antònia Fernández Pizà, Gonzalo Berger, Manuel Aguilera i Elisabeth Ripoll. L’editora és el Departament de Cultura, Patrimoni i Esports del Consell de Mallorca.

Es tracta d’un estudi preliminar, amb les conclusions de les primeres dues campanyes arqueològiques (2017 i 2018) sobre les restes de la Batalla de Mallorca a Son Servera i Sant Llorenç. Es pot descarregar el PDF aquí.

Per citar:

FERNÁNDEZ PIZÁ, Maria Antònia, BERGER MULATTIERI, Gonzalo, AGUILERA POVEDANO, Manuel, RIPOLL GIL, Elisabeth, ‘Arqueologia del conflicte. Projecte Espais de la Batalla de Mallorca‘. Actes de les VIII Jornades d’Arqueologia de les Illes Balears. Alcúdia, 11-13 d’octubre de 2018, pp. 405-410.

Bloc

El dia després de la batalla

Portem un parell d’hores a la muntanya de Son Puça i comença a fer molta calor. Documentem fragments petits de metralla i poc més. El dia anterior, el segon equip de prospecció ja ha recollit la part important del material que aquí es localitza en superfície. Molts fragments de metralla, restes de projectils d’artilleria i de morter calibre 81. El turó havia estat ocupat per les forces desembarcades el dia 22 d’agost, en el context de l’ofensiva sobre el Puig de Sa Font. A la part superior s’havia instal·lat un bateria d’artilleria del 7’5.

La posició de Son Puça va jugar un paper clau durant els atacs republicans dels dies 24, 25 i 26 d’agost a la línia defensiva dels sollevats al sector de Son Carrió. Un cop aquí, veiem clar per què. Els canons republicans disposaven de tir directe sobre els municipis de Son Carrió i Sant Llorenç -i la carretera que els uneix- i sobre les posicions de Pocafarina i Son Vives. A partir de la caiguda de Son Carrió, el dia 26 d’agost a darrera hora, la posició encara es va tornar més rellevant. Continuava pressionant sobre Sant Llorenç i la resta de la nova línia defensiva dels feixistes.

Un cop aquí dalt em venen al cap les memòries d’en Joaquim. Va arribar a Mallorca la nit del 26 d’agost… el de la batalla, moment en que es reestructurava el front, un cop replegades les forces feixistes a Sant Llorenç:

“A las cinco de la madrugada llegamos a la isla de Mallorca…desembarcamos en un lugar donde hay muchas rocas…algunos de nuestros compañeros, al desembarcar caen al agua, estamos en un lugar llamado Punta Amer. Caminamos tres horas en silencio, ya que la mayoría somos inexpertos y experimentamos algo de miedo. Nos hacen acampar, estoy muy cansado, enseguida me quedo dormido. Unas fuertes detonaciones me despiertan, los obuses estallan cerca de nuestro campamento y se me pone la carne de gallina. Se oyen fuertes descargas y el tableteo de una ametralladora, tengo la sensación de que todas las balas vienen directas hacia mí. Salimos en dirección a nuestras posiciones, por el camino se sienten fuertes olores y hallamos algunos soldados muertos, que me hacen pensar si yo terminaré así. Encuentro un casco todo agujereado por la metralla y lleno de sangre, de aquí para allá, agujeros hechos en la tierra por el impacto de los obuses. Llegamos al sitio designado por el mando para parapetarnos y protegernos del ataque del enemigo. Delante de nuestro punto de defensa hay un pueblo, San Lorenzo de Descarzar, que sufre las consecuencias de la guerra, pues el tiroteo no cesa. El enemigo nos zurra todo el día con la artillería…”.

Joaquim Ainsa formava part de la columna Espartaco. Havia nascut al carrer Fonollar de la ciutat de Barcelona l’any 1917. Era afiliat al PSUC i a la UGT. Va defensar la posició de Son Puça fins el reembarcament de la força, la nit del 3 al 4 de setembre de 1936.

Gonzalo Berger Mulattieri

Bloc

Paparres, metralla i tortugues

Avui 3 d’agost el dia es torna a presentar calorós ja des de les 6.30 del matí, tots i cada un dels participants de la campanya ens anem reunint al menjador de Ca Ses Monges. Alguns amb els llençols encara aferrats, comenten com han passat la nit mentre es preparen el cafè o omplen les cantimplores d’aigua, en acabar emprenem el camí cap als cotxes que ens portaran cap als escenaris on transcorregueren les úniques batalles lliurades a Mallorca durant la guerra civil.

Avui el grup b es troba carregat d’energies, després de dos dies de prospecció sense resultats significatius, ahir a la fi localitzàrem la zona que havia estat bombardejada per les bateries franquistes emplaçades a Son Vives. La zona era plena de metralla i tardarem un temps en recollir tot el que hi havia, així avui tocava continuar a la mateixa zona per tal d’esbrinar quins eren els objectius de tan enconat bombardeig i com s’ho havien fet els soldats republicans per resistir-lo. Teníem dues idees en ment fruit de la investigació prèvia al laboratori, la primera possibilitat eren unes estranyes línies que es veien sobre els plans de conreu a la ortofoto que feren els americans el 1956. La segona el re aprofitament d’un monument prehistòric enclavat al cim de la muntanya.

Comencem per les de les planes amb la idea de trobar la línea de parapet mes avançada i d’allà anar ascendint, però just quant estàvem arribant i documentant les primeres troballes del dia una autentica horda de paparres sens ha apropat amb la ferma intenció de foragitar-nos, i ho han aconseguit! Amb una desagradable sensació de pessigolles per tot el cos ens hem retirat e iniciat la ascensió al puig per veure si hi tindríem mes sort.

Al cim també hi hem trobat restes de projectils provinents de la zona ocupada per l’exèrcit colpista i un jaló que perdérem el dia anterior per l’excitació de les abundants troballes. En mirar de prop l’estructura prehistòrica abans esmentada hem pogut comprovar que aquesta servi de refugi als soldats de la república. I allà també hi hem tingut el segon encontre amb la fauna local, tres simpàtiques tortugues se’ns han apropat interessades per la novetat que segurament suposàvem dins el seu entorn o atretes per l’olor de les miques de berenar que ens queien, aquestes ens han generat alguns dubtes com per exemple que mengen o beuen aquestes criatures al cim d’una muntanya a l’estiu?

Amb aquests dubtes i altres relacionats amb el nostre treball en ment hem iniciat el descens cap al nostre propi dinar i cap a les tasques pròpies de la tarda, al resum del dia queda registrat que entre les troballes del dia consten: Paparres, metralla i tortugues.

Pere Rullán Cruellas