El primer i el segon dia de prospeccions de s’equip B(ayo), format per Gonzalo, Judith, Maria Antònia i jo, ens ha permès documentar, tot i la calor, falta d’ombra i garriga espessa, el sistema defensiu establert a es Puig de na Penyal.
Aquest cim ens ha donat una perspectiva perfecte del control que oferia, sobre l’àrea, a qui el dominava. Al Nord, permet atacar Son Servera, a l’Oest Son Carrió, i al Sud i Est ofereix un caràcter defensiu per a les mateixes forces republicanes, tot i que posteriorment va ser utilitzat pels feixistes per a protegir la costa d’un possible nou atac per mar.
El primer dia ens vam centrar en la zona Est, documentant una bateria feixista, del 1937, de 4 canons i un fortí, comunicats tots ells per una línia de trinxera, que puja fins a mig turó, passant per dos punts d’observació i comunicació. Tot pensat per dirigir el foc dels canons i protegir la costa d’un hipotètic nou desembarcament.
Recalcam la pena que ens genera veure l’estat de conservació en què es troben les restes materials de l’enfrontament bèl·lic: bicicletes, matalassos cremats, cadires rovellades, botelles, mig milió de preservatius i grafits. No adjuntam fotografia per a la vostra pròpia salut ocular. Pot ser, però, sigui bo reflexionar en com la nostra societat deixa perdre un recurs didàctic tan important, ben a tocar de Sa Via Verda.
El segon dia hem pujat cap al cim seguint el camí més lògic (des de la perspectiva dels desembarcats), no sense trobar abans una estructura de control que defensaria la suposada ruta d’avituallament. L’arribada a la part més alta ens ha servit per a entendre la poliorcètica de l’entorn, donant-nos una comprensió del territori per a definir les àrees de prospecció, no sabem si inspirats per una estàtua d’una verge encimentada a la roca mare. Així, seguint les nostres conclusions (o les divines), hem pogut trobar tota una xarxa de filferrada defensiva, amb les seves corresponents piquetes de suport, que s’endinsaven a la terra (suposam que per a donar la benvinguda a les possibles visites feixistes).
Finalment, a les 13.30, ens hem retirat, acompanyats per la falta d’aigua i les altes temperatures, gairebé amb baixes de guerra…
Mateu Morlà
La Batalla de Mallorca 