Eulàlia fent fitxa al Puig de Serisó.

El grup A es desperta dilluns amb ganes d’encarar la prospecció del Puig de Serisó. Diumenge vam donar per conclosa la zona més dura, el Puig de Sa Font, i la Julie, l’Elisabeth, el Manuel, l’Eulàlia, el Pere i jo necessitem el descans que crèiem que ens oferiria el petit puig. En dirigim doncs amb els cotxes cap al nostre destí i els aparquem abans d’entrar al camí (el diumenge ja vam descobrir que no era massa bona idea si volem conservar el neumàtics).

Una vegada allà ens subdividim en dos petits grups: la Julie i l’Elisabeth prospecten les vores d’un camí obert després de la Guerra Civil sobre la via d’accés més fàcil entre el Puig de Serisó i el Puig de Sa Font; en Manuel, en Pere, l’Eulàlia i jo ens endinsem a la selva mallorquina que ens abraça i esgarrapa a parts iguals. Allà documentem amb dificultats un parapet possiblement emprat pels milicians en el seu avançament cap al Puig de Sa Font, relacionat amb les estructures localitzades diumenge.

Tanquem fitxa i ens disposem a reubicar-nos i retrobar la resta de l’equip de forma ben sofisticada: cridant enmig del bosc. L’Eulàlia i jo seguim la veu que ens respon i apareixem a l’altra vessant. Tot d’una veiem en Pere i en Manuel a diferents punts del coll, ningú ha tingut sort fins al moment. Triguem una estona més a travessar la malesa i ens topem amb el grup B: objectius complerts! Aprofitem per a esmorzar i tothom afirma no haver-se comunicat a crits vora les 10h… a hores d’ara encara no sabem qui ens ha orientat entre la vegetació. Una vegada recuperades prospectem intensivament la connexió entre Puig de Serisó i Puig de Sa Font a la recerca de més evidències de la ràpida i curta batalla per la presa de la serra.

Després d’un dia de modestos resultats, dimarts ens reagrupem equip A i B per passar a la segona fase del treball a Na Penyal, la prospecció intensiva, una vegada conegut el funcionament general de les defenses del puig. Passem un matí de fortificacions i sobretot filferrada, més i més filferrada, mentre pels walkies ens entren les comunicacions de mig municipi. Acabem esgotades de resseguir durant hores més d’un kilòmetre de filferrada; però per sort avui la Saki, la nostra cuinera, ens ha preparat entrepans per dinar a la platja.

Laia Gallego Vila

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s