Els dies 1 i 2 d’agost l’Equip A va patir dues baixes «voluntàries»: na Laia, en Pere, na Julie i n’Eulàlia van continuar la tasca de prospecció arqueològica, mentre que en Manuel i jo anàrem a l’Arxiu Municipal de Son Servera, on l’arxivera (gràcies Núria!) va atendre totes les nostres peticions sobre fons documentals i imatges. Entre les actes municipals, la documentació de milícies i els registres civils va transcórrer tot el matí de dimarts i una part del dimecres.
La feina era de cada vegada més engrescadora, i a més, la possibilitat de localitzar i enregistrar fonts orals ens va empènyer a fer nous amics a Son Servera. La bona acollida de la gent gran, la seva simpatia i l’atenció a les meves preguntes són un dels millors regals que em podien fer aquesta setmana.
Els testimonis d’en Miquel, en Mateu, en Toni, na Maria i na Rosario m’han fet veure que episodis com la guerra no són tan llunyans en el record d’una generació marcada per la dictadura franquista. Molts d’ells m’han explicat com els seus jocs d’infantesa consistien en replegar pólvora per provocar petites explosions, mentre que d’altres es dedicaren de nins a recollir bales que després malvenien a un llanterner de la zona.
Els soterranis que protegien la població de les bombes, els casquets de bala a les façanes, els presoners i els assassinats formen part de la memòria col·lectiva dels serverins, que valoren per sobre de tot la injustícia de les guerres. Mai oblidaré com un dels testimonis em va dir, mirant-me als ulls, com recordava la caiguda d’una bomba just a uns metres de casa seva, així com haver vist com s’emportaren dins una camioneta a les cinc milicianes assassinades pel bàndol nacional, i sobre les qui Jaume Miró (a qui avui he tingut el plaer de conèixer) produí una interessant obra teatral.
La jornada ha acabat amb una visita a Son Vives, un enclavament destacat en l’episodi bèl·lic, i on hem gaudit d’una immillorable rebuda… tant que avui hem sopat dues vegades.
Elisabeth Ripoll Gil
