Sisè dia: La veu d’un poble

Els dies 1 i 2 d’agost l’Equip A va patir dues baixes “voluntàries”: na Laia, en Pere, na Julie i n’Eulàlia van continuar la tasca de prospecció arqueològica, mentre que en Manuel i jo anàrem a l’Arxiu Municipal de Son Servera, on l’arxivera (gràcies Núria!) va atendre totes les nostres peticions sobre fons documentals i imatges. Entre les actes municipals, la documentació de milícies i els registres civils va transcórrer tot el matí de dimarts i una part del dimecres.

La feina era de cada vegada més engrescadora, i a més, la possibilitat de localitzar i enregistrar fonts orals ens va empènyer a fer nous amics a Son Servera. La bona acollida de la gent gran, la seva simpatia i l’atenció a les meves preguntes són un dels millors regals que em podien fer aquesta setmana.

Els testimonis d’en Miquel, en Mateu, en Toni, na Maria i na Rosario m’han fet veure que episodis com la guerra no són tan llunyans en el record d’una generació marcada per la dictadura franquista. Molts d’ells m’han explicat com els seus jocs d’infantesa consistien en replegar pólvora per provocar petites explosions, mentre que d’altres es dedicaren de nins a recollir bales que després malvenien a un llanterner de la zona.

Els soterranis que protegien la població de les bombes, els casquets de bala a les façanes, els presoners i els assassinats formen part de la memòria col·lectiva dels serverins, que valoren per sobre de tot la injustícia de les guerres. Mai oblidaré com un dels testimonis em va dir, mirant-me als ulls, com recordava la caiguda d’una bomba just a uns metres de casa seva, així com haver vist com s’emportaren dins una camioneta a les cinc milicianes assassinades pel bàndol nacional, i sobre les qui Jaume Miró (a qui avui he tingut el plaer de conèixer) produí una interessant obra teatral.

La jornada ha acabat amb una visita a Son Vives, un enclavament destacat en l’episodi bèl·lic, i on hem gaudit d’una immillorable rebuda… tant que avui hem sopat dues vegades.

Elisabeth Ripoll Gil

Elisabeth al local de la tercera edat de Son Servera.

Cinquè dia: l’avançament republicà al Puig Serisó

Eulàlia fent fitxa al Puig de Serisó.

El grup A es desperta dilluns amb ganes d’encarar la prospecció del Puig de Serisó. Diumenge vam donar per conclosa la zona més dura, el Puig de Sa Font, i la Julie, l’Elisabeth, el Manuel, l’Eulàlia, el Pere i jo necessitem el descans que crèiem que ens oferiria el petit puig. En dirigim doncs amb els cotxes cap al nostre destí i els aparquem abans d’entrar al camí (el diumenge ja vam descobrir que no era massa bona idea si volem conservar el neumàtics).

Una vegada allà ens subdividim en dos petits grups: la Julie i l’Elisabeth prospecten les vores d’un camí obert després de la Guerra Civil sobre la via d’accés més fàcil entre el Puig de Serisó i el Puig de Sa Font; en Manuel, en Pere, l’Eulàlia i jo ens endinsem a la selva mallorquina que ens abraça i esgarrapa a parts iguals. Allà documentem amb dificultats un parapet possiblement emprat pels milicians en el seu avançament cap al Puig de Sa Font, relacionat amb les estructures localitzades diumenge.

Tanquem fitxa i ens disposem a reubicar-nos i retrobar la resta de l’equip de forma ben sofisticada: cridant enmig del bosc. L’Eulàlia i jo seguim la veu que ens respon i apareixem a l’altra vessant. Tot d’una veiem en Pere i en Manuel a diferents punts del coll, ningú ha tingut sort fins al moment. Triguem una estona més a travessar la malesa i ens topem amb el grup B: objectius complerts! Aprofitem per a esmorzar i tothom afirma no haver-se comunicat a crits vora les 10h… a hores d’ara encara no sabem qui ens ha orientat entre la vegetació. Una vegada recuperades prospectem intensivament la connexió entre Puig de Serisó i Puig de Sa Font a la recerca de més evidències de la ràpida i curta batalla per la presa de la serra.

Després d’un dia de modestos resultats, dimarts ens reagrupem equip A i B per passar a la segona fase del treball a Na Penyal, la prospecció intensiva, una vegada conegut el funcionament general de les defenses del puig. Passem un matí de fortificacions i sobretot filferrada, més i més filferrada, mentre pels walkies ens entren les comunicacions de mig municipi. Acabem esgotades de resseguir durant hores més d’un kilòmetre de filferrada; però per sort avui la Saki, la nostra cuinera, ens ha preparat entrepans per dinar a la platja.

Laia Gallego Vila