Setè dia: La prospecció a Sa Bassa des Bou

Part de l’equip hem emprès la -no pas senzilla- missió de prospectar Sa Bassa des Bou. Es tracta d’un turonet coronat per una antena que, a falta de conèixer-ne el topònim, en el transcurs de la campanya hem rebatejat amb l’enginyós nom de “el turó de l’antena“.

Obrir-se pas per la vegetació frondosa i el relleu accidentat ha estat novament una tasca àrdua, tal i com relaten les múltiples rascades que al llarg de la setmana han anat adornant-nos braços i cames. Tot i així, són aquestes coses les que contribueixen en l’epicitat de la campanya.

Només començar de bon matí, després de trepitjar accidentalment un rusc d’abelles hem patit una desbandada de l’equip, doncs les enemigues han ocupat l’estructura sense pietat obligant-nos a retrocedir. Tot i així, la estratègia i la valentia ens han permès a la Maria Antònia, la Julie i a mi assolir la missió de registre, mentre que els mascles de l’equip fugien per potes. Hem aconseguit arrossegar a en Pere perquè ens donés un cop de mà, però per acabar-ho d’adobar, gairebé es despenya intentant mesurar-ne les dimensions. Malgrat les complicacions, l’equip s’ha pogut replegar sense baixes i hem pogut continuar l’escomesa.

No hem defallit malgrat els 43 graus de sensació tèrmica, tot i així podem dir que ens ha quedat ben escaldada la neurona. De fet, en els pitjors moments entre la vegetació d’arreu vèiem miratges d’estructures defensives, probablement fruit del deliri i el cansament. Cal reconèixer que no ha estat precisament una de les jornades més productives, però hem entomat la missió amb molt bon humor i encara hem tingut temps d’acostar-nos al cementiri per acabar de plantejar la prospecció de l’endemà.

Mentrestant, na Laia i la Judith han estat documentant i guiant als companys topògrafs per la malesa, tot prenent els punts per a l‘aixecament topogràfic de la bateria del 37 de Na Penyal. Sembla ser que han acabat ben acalorats, és ben dura la jornada arqueològica!

Després de dinar és molt necessari el cafè per entomar la feina de laboratori i de documentació de les tardes. S’ha de dir que aquesta es fa infinitament més suportable des que se’ns va acudir ocupar les taules del fons del casal d’avis, malauradament a només tres dies d’acabar la campanya.

Malgrat la calor, les ferides i el cansament que s’acumula, la moral de la tropa es manté intacta. L’equip està preparat per emprendre demà a primera hora una nova missió al Turó del cementiri.

Eulàlia Díaz i Ramoneda

Aixecament topogràfic de la bateria de Na Penyal.

Sisè dia: La veu d’un poble

Els dies 1 i 2 d’agost l’Equip A va patir dues baixes “voluntàries”: na Laia, en Pere, na Julie i n’Eulàlia van continuar la tasca de prospecció arqueològica, mentre que en Manuel i jo anàrem a l’Arxiu Municipal de Son Servera, on l’arxivera (gràcies Núria!) va atendre totes les nostres peticions sobre fons documentals i imatges. Entre les actes municipals, la documentació de milícies i els registres civils va transcórrer tot el matí de dimarts i una part del dimecres.

La feina era de cada vegada més engrescadora, i a més, la possibilitat de localitzar i enregistrar fonts orals ens va empènyer a fer nous amics a Son Servera. La bona acollida de la gent gran, la seva simpatia i l’atenció a les meves preguntes són un dels millors regals que em podien fer aquesta setmana.

Els testimonis d’en Miquel, en Mateu, en Toni, na Maria i na Rosario m’han fet veure que episodis com la guerra no són tan llunyans en el record d’una generació marcada per la dictadura franquista. Molts d’ells m’han explicat com els seus jocs d’infantesa consistien en replegar pólvora per provocar petites explosions, mentre que d’altres es dedicaren de nins a recollir bales que després malvenien a un llanterner de la zona.

Els soterranis que protegien la població de les bombes, els casquets de bala a les façanes, els presoners i els assassinats formen part de la memòria col·lectiva dels serverins, que valoren per sobre de tot la injustícia de les guerres. Mai oblidaré com un dels testimonis em va dir, mirant-me als ulls, com recordava la caiguda d’una bomba just a uns metres de casa seva, així com haver vist com s’emportaren dins una camioneta a les cinc milicianes assassinades pel bàndol nacional, i sobre les qui Jaume Miró (a qui avui he tingut el plaer de conèixer) produí una interessant obra teatral.

La jornada ha acabat amb una visita a Son Vives, un enclavament destacat en l’episodi bèl·lic, i on hem gaudit d’una immillorable rebuda… tant que avui hem sopat dues vegades.

Elisabeth Ripoll Gil

Elisabeth al local de la tercera edat de Son Servera.

Tercer dia: la batalla del Puig de Sa Font

Tercer dia de prospecció del grup A: Laia, Elisabeth, Julie, Eulalia, Manuel i jo; seguim prospectant les muntanyes que dominen Son Servera.

 

Des del dia 29 (dissabte) prospectem el Puig de Sa Font a la recerca de les estructures i restes que haguessin pogut deixar les accions bèl·liques que tingueren lloc en aquest indret.

Pel que fa al Puig de Sa Font poguérem documentar una trinxera de 55m que transcorre pel seu vessant nord controlant tota la vila serverina i que possiblement fou excavada per les tropes republicanes. A la part alta del cim només s’hi observaren algunes estructures que havien reutilitzat marges de partió per conformar una línia defensiva precària però útil.

Avui hem prospectat el puig per la vessant del Coll de son n’Escriva, en aquest vessant és on els dos exèrcits es trobaren per tal de conquerir la posició del Puig de sa Font. La jornada ha esdevingut productiva i ben aviat hem localitzat casquets de bala i les restes de dos carregadors de fusell que marcaven la zona de combat, així com algunes estructures relacionades amb la defensa i l’atac dels dos bàndols.

Tot i la calor i la dificultat per moure’ns per dins el brut de la garriga i els costers al final de la jornada havíem complit els objectius marcats per la jornada documentant 10 casquets de bala, 2 carregadors i una bolla de jugar a bolles.

Pere Rullan.

Segon dia: el sistema defensiu de Na Penyal

El primer i el segon dia de prospeccions de s’equip B(ayo), format per Gonzalo, Judith, Maria Antònia i jo, ens ha permès documentar, tot i la calor, falta d’ombra i garriga espessa, el sistema defensiu establert a es Puig de na Penyal.

Aquest cim ens ha donat una perspectiva perfecte del control que oferia, sobre l’àrea, a qui el dominava. Al Nord, permet atacar Son Servera, a l’Oest Son Carrió, i al Sud i Est ofereix un caràcter defensiu per a les mateixes forces republicanes, tot i que posteriorment va ser utilitzat pels feixistes per a protegir la costa d’un possible nou atac per mar.

El primer dia ens vam centrar en la zona Est, documentant una bateria feixista, del 1937, de 4 canons i un fortí, comunicats tots ells per una línia de trinxera, que puja fins a mig turó, passant per dos punts d’observació i comunicació. Tot pensat per dirigir el foc dels canons i protegir la costa d’un hipotètic nou desembarcament.

Recalcam la pena que ens genera veure l’estat de conservació en què es troben les restes materials de l’enfrontament bèl·lic: bicicletes, matalassos cremats, cadires rovellades, botelles, mig milió de preservatius i grafits. No adjuntam fotografia per a la vostra pròpia salut ocular. Pot ser, però, sigui bo reflexionar en com la nostra societat deixa perdre un recurs didàctic tan important, ben a tocar de Sa Via Verda.

El segon dia hem pujat cap al cim seguint el camí més lògic (des de la perspectiva dels desembarcats), no sense trobar abans una estructura de control que defensaria la suposada ruta d’avituallament. L’arribada a la part més alta ens ha servit per a entendre la poliorcètica de l’entorn, donant-nos una comprensió del territori per a definir les àrees de prospecció, no sabem si inspirats per una estàtua d’una verge encimentada a la roca mare. Així, seguint les nostres conclusions (o les divines), hem pogut trobar tota una xarxa de filferrada defensiva, amb les seves corresponents piquetes de suport, que s’endinsaven a la terra (suposam que per a donar la benvinguda a les possibles visites feixistes).

Finalment, a les 13.30, ens hem retirat, acompanyats per la falta d’aigua i les altes temperatures, gairebé amb baixes de guerra…

Mateu Morlà