Tercer dia: la batalla del Puig de Sa Font

Tercer dia de prospecció del grup A: Laia, Elisabeth, Julie, Eulalia, Manuel i jo; seguim prospectant les muntanyes que dominen Son Servera.

 

Des del dia 29 (dissabte) prospectem el Puig de Sa Font a la recerca de les estructures i restes que haguessin pogut deixar les accions bèl·liques que tingueren lloc en aquest indret.

Pel que fa al Puig de Sa Font poguérem documentar una trinxera de 55m que transcorre pel seu vessant nord controlant tota la vila serverina i que possiblement fou excavada per les tropes republicanes. A la part alta del cim només s’hi observaren algunes estructures que havien reutilitzat marges de partió per conformar una línia defensiva precària però útil.

Avui hem prospectat el puig per la vessant del Coll de son n’Escriva, en aquest vessant és on els dos exèrcits es trobaren per tal de conquerir la posició del Puig de sa Font. La jornada ha esdevingut productiva i ben aviat hem localitzat casquets de bala i les restes de dos carregadors de fusell que marcaven la zona de combat, així com algunes estructures relacionades amb la defensa i l’atac dels dos bàndols.

Tot i la calor i la dificultat per moure’ns per dins el brut de la garriga i els costers al final de la jornada havíem complit els objectius marcats per la jornada documentant 10 casquets de bala, 2 carregadors i una bolla de jugar a bolles.

Pere Rullan.

Segon dia: el sistema defensiu de Na Penyal

El primer i el segon dia de prospeccions de s’equip B(ayo), format per Gonzalo, Judith, Maria Antònia i jo, ens ha permès documentar, tot i la calor, falta d’ombra i garriga espessa, el sistema defensiu establert a es Puig de na Penyal.

Aquest cim ens ha donat una perspectiva perfecte del control que oferia, sobre l’àrea, a qui el dominava. Al Nord, permet atacar Son Servera, a l’Oest Son Carrió, i al Sud i Est ofereix un caràcter defensiu per a les mateixes forces republicanes, tot i que posteriorment va ser utilitzat pels feixistes per a protegir la costa d’un possible nou atac per mar.

El primer dia ens vam centrar en la zona Est, documentant una bateria feixista, del 1937, de 4 canons i un fortí, comunicats tots ells per una línia de trinxera, que puja fins a mig turó, passant per dos punts d’observació i comunicació. Tot pensat per dirigir el foc dels canons i protegir la costa d’un hipotètic nou desembarcament.

Recalcam la pena que ens genera veure l’estat de conservació en què es troben les restes materials de l’enfrontament bèl·lic: bicicletes, matalassos cremats, cadires rovellades, botelles, mig milió de preservatius i grafits. No adjuntam fotografia per a la vostra pròpia salut ocular. Pot ser, però, sigui bo reflexionar en com la nostra societat deixa perdre un recurs didàctic tan important, ben a tocar de Sa Via Verda.

El segon dia hem pujat cap al cim seguint el camí més lògic (des de la perspectiva dels desembarcats), no sense trobar abans una estructura de control que defensaria la suposada ruta d’avituallament. L’arribada a la part més alta ens ha servit per a entendre la poliorcètica de l’entorn, donant-nos una comprensió del territori per a definir les àrees de prospecció, no sabem si inspirats per una estàtua d’una verge encimentada a la roca mare. Així, seguint les nostres conclusions (o les divines), hem pogut trobar tota una xarxa de filferrada defensiva, amb les seves corresponents piquetes de suport, que s’endinsaven a la terra (suposam que per a donar la benvinguda a les possibles visites feixistes).

Finalment, a les 13.30, ens hem retirat, acompanyats per la falta d’aigua i les altes temperatures, gairebé amb baixes de guerra…

Mateu Morlà

Primer día: Pozos de tirador en Son Corb

El primer día ha mejorado las expectativas. Hemos encontrado más de lo previsto. Nos hemos dividido en dos grupos. Yo estaba en el Equipo A con Laia (directora técnica), Pere Rullàn (experto local), Toni, Elisabeth, Maria Antònia y Julie (de EEUU). Nos ha tocado Son Corb. El Equipo B lo formaban Gonzalo, Judith, Melanie, Kiko y Mateu, y se han marchado a Na Penyal.

Son Corb es una montaña agreste, llena de zarzas, que hace difícil caminar. Estamos llenos de pinchazos. Las camisetas se enganchan y se rompen. Maria Antònia llevaba pantalón corto y tiene las piernas llenas de estigmas.

Hemos encontrado varias estructuras de pozos de tirador y nidos de ametralladora en la zona alta mirando al norte. Ha sido muy emocionante ir encontrando toda la línea de defensa republicana. Allí se defendieron del ataque nacional que venía desde el norte (Pula) el 2 de septiembre de 1936.

El calor ha apretado a partir de las 10 de la mañana y las gotas de sudor mojaban el diario de anotaciones. Esa era mi labor: hacer la crónica técnica y audiovisual. Los demás se encargaban también de la cámara, del GPS, los jalones, rellenar las fichas de cada sitio, etc. Íbamos bien equipados: pantalón largo (casi todos), botas, comida, bebida, etc. Pero aún así, a las 11 nos hemos quedado sin agua y hemos tenido que bajar al pueblo. Eso nos ha dado fuerza para encontrar tres estructuras más, al menos dos de ellas creemos que del bando nacional, mirando al este. A las 13.30 hemos vuelto a casa porque el calor era insoportable. De hecho, hoy había alerta por altas temperaturas.

Por la tarde hemos estado transcribiendo fichas, descargando fotos y vídeo, revisando mapas y preparando la misión de mañana. Hay buen rollo en el equipo. Es un honor aprender de arqueólogos y otros historiadores de la guerra civil. Después de cenar hemos ido un rato a la Església Nova de Son Servera (es una pasada) a ver un espectáculo de ball de bot.

Ahora son las 23.30 horas y nos vamos a dormir que nos levantamos a las 5.30. Estoy deseando que sea mañana. Iremos a Na Penyal y el Puig de Sa Font. ¡Ahora las expectativas son altas!

Manuel Aguilera Povedano