Vuitè dia: prospecció al turó del cementiri de Son Servera

Es pot dir que el darrer dia de la campanya l’hem començat exhausts, el cansament de tota la setmana s’ha anat acumulant, les punxes dels esbarzers de la selva mallorquina no donaven treva, com tampoc els 44º de sensació tèrmica que s’han arribat a registrar, ni la falta d’hores de son i descans. Tot i així, cal dir que hem resistit prou bé i no hem hagut de lamentar cap baixa.

Cansats, amb sensació de melancolia per ser l’últim i sense que l’entusiasme hagi defallit, hem partit de Ca Ses Monges a les “7” del matí (sí, entre cometes) en direcció al cementiri de Son Servera. Mentre n’Elisabeth i en Manuel han continuat amb el buidatge dels arxius locals i les entrevistes als majors del poble com a valuosa font oral.

La resta, hem deixat el cotxe aparcat al cementeri i hem pujat muntanya amunt al turó que queda enmig entre el cementiri i el Puig de sa Font amb l’objectiu de documentar les restes de la batalla que es produí en aquest punt. Ja què tant per les fonts històriques consultades, i per les evidències sobre el terreny que hem pogut localitzar, com diversos cartutxos, casquets i el reaprofitament dels accidents naturals de les roques com a parapets naturals, sabem que fou un dels punts més calents del front de Son Servera.

Al unir-nos els equips A i B i repartint-nos el perímetre a prospectar, ens ha permès prospectar la zona intensivament i acabar d’hora. Sobre les 11.30 hem baixat al poble a berenar d’un bon pa amb oli i cafè per agafar forces. Tot i això, avui no hem pogut anar a fer un capfico, sinó que ens ha tocat capbussar-nos en revisar tota la documentació generada durant aquesta campanya 0 -com fitxes, fotografies, punts GPS, etc- per acabar de lligar tota la feina feta.

Maria Antònia Fernández Pizà

Mateu Morlà fotografiant una bala el dijous 3 d’agost a prop del cementiri de Son Servera.

Setè dia: La prospecció a Sa Bassa des Bou

Part de l’equip hem emprès la -no pas senzilla- missió de prospectar Sa Bassa des Bou. Es tracta d’un turonet coronat per una antena que, a falta de conèixer-ne el topònim, en el transcurs de la campanya hem rebatejat amb l’enginyós nom de “el turó de l’antena“.

Obrir-se pas per la vegetació frondosa i el relleu accidentat ha estat novament una tasca àrdua, tal i com relaten les múltiples rascades que al llarg de la setmana han anat adornant-nos braços i cames. Tot i així, són aquestes coses les que contribueixen en l’epicitat de la campanya.

Només començar de bon matí, després de trepitjar accidentalment un rusc d’abelles hem patit una desbandada de l’equip, doncs les enemigues han ocupat l’estructura sense pietat obligant-nos a retrocedir. Tot i així, la estratègia i la valentia ens han permès a la Maria Antònia, la Julie i a mi assolir la missió de registre, mentre que els mascles de l’equip fugien per potes. Hem aconseguit arrossegar a en Pere perquè ens donés un cop de mà, però per acabar-ho d’adobar, gairebé es despenya intentant mesurar-ne les dimensions. Malgrat les complicacions, l’equip s’ha pogut replegar sense baixes i hem pogut continuar l’escomesa.

No hem defallit malgrat els 43 graus de sensació tèrmica, tot i així podem dir que ens ha quedat ben escaldada la neurona. De fet, en els pitjors moments entre la vegetació d’arreu vèiem miratges d’estructures defensives, probablement fruit del deliri i el cansament. Cal reconèixer que no ha estat precisament una de les jornades més productives, però hem entomat la missió amb molt bon humor i encara hem tingut temps d’acostar-nos al cementiri per acabar de plantejar la prospecció de l’endemà.

Mentrestant, na Laia i la Judith han estat documentant i guiant als companys topògrafs per la malesa, tot prenent els punts per a l‘aixecament topogràfic de la bateria del 37 de Na Penyal. Sembla ser que han acabat ben acalorats, és ben dura la jornada arqueològica!

Després de dinar és molt necessari el cafè per entomar la feina de laboratori i de documentació de les tardes. S’ha de dir que aquesta es fa infinitament més suportable des que se’ns va acudir ocupar les taules del fons del casal d’avis, malauradament a només tres dies d’acabar la campanya.

Malgrat la calor, les ferides i el cansament que s’acumula, la moral de la tropa es manté intacta. L’equip està preparat per emprendre demà a primera hora una nova missió al Turó del cementiri.

Eulàlia Díaz i Ramoneda

Aixecament topogràfic de la bateria de Na Penyal.

Sisè dia: La veu d’un poble

Els dies 1 i 2 d’agost l’Equip A va patir dues baixes “voluntàries”: na Laia, en Pere, na Julie i n’Eulàlia van continuar la tasca de prospecció arqueològica, mentre que en Manuel i jo anàrem a l’Arxiu Municipal de Son Servera, on l’arxivera (gràcies Núria!) va atendre totes les nostres peticions sobre fons documentals i imatges. Entre les actes municipals, la documentació de milícies i els registres civils va transcórrer tot el matí de dimarts i una part del dimecres.

La feina era de cada vegada més engrescadora, i a més, la possibilitat de localitzar i enregistrar fonts orals ens va empènyer a fer nous amics a Son Servera. La bona acollida de la gent gran, la seva simpatia i l’atenció a les meves preguntes són un dels millors regals que em podien fer aquesta setmana.

Els testimonis d’en Miquel, en Mateu, en Toni, na Maria i na Rosario m’han fet veure que episodis com la guerra no són tan llunyans en el record d’una generació marcada per la dictadura franquista. Molts d’ells m’han explicat com els seus jocs d’infantesa consistien en replegar pólvora per provocar petites explosions, mentre que d’altres es dedicaren de nins a recollir bales que després malvenien a un llanterner de la zona.

Els soterranis que protegien la població de les bombes, els casquets de bala a les façanes, els presoners i els assassinats formen part de la memòria col·lectiva dels serverins, que valoren per sobre de tot la injustícia de les guerres. Mai oblidaré com un dels testimonis em va dir, mirant-me als ulls, com recordava la caiguda d’una bomba just a uns metres de casa seva, així com haver vist com s’emportaren dins una camioneta a les cinc milicianes assassinades pel bàndol nacional, i sobre les qui Jaume Miró (a qui avui he tingut el plaer de conèixer) produí una interessant obra teatral.

La jornada ha acabat amb una visita a Son Vives, un enclavament destacat en l’episodi bèl·lic, i on hem gaudit d’una immillorable rebuda… tant que avui hem sopat dues vegades.

Elisabeth Ripoll Gil

Elisabeth al local de la tercera edat de Son Servera.

Cinquè dia: l’avançament republicà al Puig Serisó

Eulàlia fent fitxa al Puig de Serisó.

El grup A es desperta dilluns amb ganes d’encarar la prospecció del Puig de Serisó. Diumenge vam donar per conclosa la zona més dura, el Puig de Sa Font, i la Julie, l’Elisabeth, el Manuel, l’Eulàlia, el Pere i jo necessitem el descans que crèiem que ens oferiria el petit puig. En dirigim doncs amb els cotxes cap al nostre destí i els aparquem abans d’entrar al camí (el diumenge ja vam descobrir que no era massa bona idea si volem conservar el neumàtics).

Una vegada allà ens subdividim en dos petits grups: la Julie i l’Elisabeth prospecten les vores d’un camí obert després de la Guerra Civil sobre la via d’accés més fàcil entre el Puig de Serisó i el Puig de Sa Font; en Manuel, en Pere, l’Eulàlia i jo ens endinsem a la selva mallorquina que ens abraça i esgarrapa a parts iguals. Allà documentem amb dificultats un parapet possiblement emprat pels milicians en el seu avançament cap al Puig de Sa Font, relacionat amb les estructures localitzades diumenge.

Tanquem fitxa i ens disposem a reubicar-nos i retrobar la resta de l’equip de forma ben sofisticada: cridant enmig del bosc. L’Eulàlia i jo seguim la veu que ens respon i apareixem a l’altra vessant. Tot d’una veiem en Pere i en Manuel a diferents punts del coll, ningú ha tingut sort fins al moment. Triguem una estona més a travessar la malesa i ens topem amb el grup B: objectius complerts! Aprofitem per a esmorzar i tothom afirma no haver-se comunicat a crits vora les 10h… a hores d’ara encara no sabem qui ens ha orientat entre la vegetació. Una vegada recuperades prospectem intensivament la connexió entre Puig de Serisó i Puig de Sa Font a la recerca de més evidències de la ràpida i curta batalla per la presa de la serra.

Després d’un dia de modestos resultats, dimarts ens reagrupem equip A i B per passar a la segona fase del treball a Na Penyal, la prospecció intensiva, una vegada conegut el funcionament general de les defenses del puig. Passem un matí de fortificacions i sobretot filferrada, més i més filferrada, mentre pels walkies ens entren les comunicacions de mig municipi. Acabem esgotades de resseguir durant hores més d’un kilòmetre de filferrada; però per sort avui la Saki, la nostra cuinera, ens ha preparat entrepans per dinar a la platja.

Laia Gallego Vila

Quart dia: la posició republicana de Na Penyal

Tercer dia de l’equip B(ayo) tal com el va batejar en Mateu inspirat per la verge que consagra el puig de Na Penyal.

L’equip, encara no ha patit baixes, som el Gonzalo, la Maria Antònia, el Mateu, jo i una nova incorporació, en Kiko, enginyer forestal i bomber de s’Illa. Essent així ens disposàvem a pujar a Sa Cova de Na Penyal ben tranquils i frescos (de moment). Camí amunt trobarem uns gegants amb punxes guardant el camí. Ara la calor ja ens feia desvariar, crec.

Un cop asseguts a la ombra de la cova, vam veure que els gegants eren cactus indefensos que embellien les vistes en direcció al mar. Des d’allà vàrem poder entendre com va funcionar el paisatge durant el desembarc del ‘36 a Sa Coma. En aquest punt, la Maria Antònia i en Gonzalo ens deixen per rebre als companys de IB3 que venien a cobrir la campanya.

Nosaltres continuarem enfilant el camí per retrobar-nos amb la verge del puig i continuar amb la prospecció per la cresta de la muntanya on finalment anem a petar a l’estructura que tanca la defensa del puig, per la zona Nord en direcció puig de Sa Font. Era una petita estructura de pedra seca que a la vegada era protegida per una fil-ferrada que queia per la vessant on va haver-hi l’enfrontament entre el bloc franquista i republicà durant l’agost del 1936. Va ser aleshores, mentre documentàvem l’estructura, que en Kiko ens va avisar d’un casquet (màuser espanyol de la pirotècnia de Sevilla) que penjava del barranc on érem.

Sabent això decidim (molt il·lusionades) fer prospecció intensiva a la zona, però només vàrem trobar més fil-ferrada i piquetes de defensa de la vessant.

La calor era massa intensa i per sort nostra, rebem una trucada d’en Gonzalo demanant-nos que baixéssim per sortir a IB3. «Debaixant» el camí que utilitzaven les milícies durant el ‘36 trobàrem dues bales deformades (és a dir, impactades) i la fil-ferrada que creuava el camí en qüestió (que registrarem a l’instant tot i la calor que ens feia desvariar).

A la bateria de defensa documentada a la vora del camí (a l’ombra) ens esperaven les nostres companyes amb un somriure d’orella a orella per acabar de documentar la trinxera i així deixar aquesta evidència per a IB3.

Quart dia de l’equip B(ayo), l’objectiu d’avui era prospectar els turons situats entre els puigs de Na Penyal i Sa Font i trobar a l’equip A.

La prospecció ha començat entre branques, aranyes, bitxos estranys, punxes i més punxes. Un cop arribem a la cresta amb una suor important al cos, fem una ullada al mapa aeri italià per tal d’establir una zona de prospecció més acotada. Tot seguit, ens surten uns homes fent el camí que ens deixaren clar que allà no hi havia cap estructura de la Guerra Civil, cosa que denota l’absència del coneixement de la guerra a la població l’entorn i reforça la necessitat de projectes d’aquest caire. També (i molt més important) que ens havien vist al diari.

Entre els nostres crits (per poder-nos localitzar entre tanta garriga i pinassa) sentim la veu d’un dels companys de l’equip A fent-nos senyes des del turó de davant.

La baixada del nostre turó no ha sigut gaire fructífera en quant a troballes, així que arribem al punt de trobada, un forn de calç, on parem a esmorzar (o com diuen a ses Illes, berenar). Les companyes arriben i a partir d’aquest punt fem treball conjunt de prospecció intensiva allà on prèviament havien trobat una trinxera. Eren les 13:15 i material no vàrem trobar, però el que si que trobarem (per fi) va ser la platja, Cala Murta en concret, on vàrem fer un «capfico mallorquí» per finalitzar la jornada matinal.

Judith Romero Martínez.