Paparres, metralla i tortugues

Pere Rullàn documentant l’espoleta d’un morter.

Avui 3 d’agost el dia es torna a presentar calorós ja des de les 6.30 del matí, tots i cada un dels participants de la campanya ens anem reunint al menjador de Ca Ses Monges. Alguns amb els llençols encara aferrats, comenten com han passat la nit mentre es preparen el cafè o omplen les cantimplores d’aigua, en acabar emprenem el camí cap als cotxes que ens portaran cap als escenaris on transcorregueren les úniques batalles lliurades a Mallorca durant la guerra civil.

Avui el grup b es troba carregat d’energies, després de dos dies de prospecció sense resultats significatius, ahir a la fi localitzàrem la zona que havia estat bombardejada per les bateries franquistes emplaçades a Son Vives. La zona era plena de metralla i tardarem un temps en recollir tot el que hi havia, així avui tocava continuar a la mateixa zona per tal d’esbrinar quins eren els objectius de tan enconat bombardeig i com s’ho havien fet els soldats republicans per resistir-lo. Teníem dues idees en ment fruit de la investigació prèvia al laboratori, la primera possibilitat eren unes estranyes línies que es veien sobre els plans de conreu a la ortofoto que feren els americans el 1956. La segona el re aprofitament d’un monument prehistòric enclavat al cim de la muntanya.

Comencem per les de les planes amb la idea de trobar la línea de parapet mes avançada i d’allà anar ascendint, però just quant estàvem arribant i documentant les primeres troballes del dia una autentica horda de paparres sens ha apropat amb la ferma intenció de foragitar-nos, i ho han aconseguit! Amb una desagradable sensació de pessigolles per tot el cos ens hem retirat e iniciat la ascensió al puig per veure si hi tindríem mes sort.

Al cim també hi hem trobat restes de projectils provinents de la zona ocupada per l’exèrcit colpista i un jaló que perdérem el dia anterior per l’excitació de les abundants troballes. En mirar de prop l’estructura prehistòrica abans esmentada hem pogut comprovar que aquesta servi de refugi als soldats de la república. I allà també hi hem tingut el segon encontre amb la fauna local, tres simpàtiques tortugues se’ns han apropat interessades per la novetat que segurament suposàvem dins el seu entorn o atretes per l’olor de les miques de berenar que ens queien, aquestes ens han generat alguns dubtes com per exemple que mengen o beuen aquestes criatures al cim d’una muntanya a l’estiu?

Amb aquests dubtes i altres relacionats amb el nostre treball en ment hem iniciat el descens cap al nostre propi dinar i cap a les tasques pròpies de la tarda, al resum del dia queda registrat que entre les troballes del dia consten: Paparres, metralla i tortugues.

Pere Rullán Cruellas

Dues bales cordials

A la nit d’avui, a falta d’un mes per a complir els 82 anys del despertar d’un somni, que durà 19 dies i 18 nits, per la llibertat de l’illa de Mallorca, el qual acabà en un mal son insular del que foren especialment protagonistes 40 homes i 5 dones, recordam un dels xocs més intensos que es produïren a la Batalla de Mallorca, a través de la prospecció del camp de guerra.

Amb les primeres llums de la matinada, deixant Son Carrió a la nostra esquena, iniciam l’ascens a les faldes de les zones altes del Sud del poble. Destacant dues posicions elevades sota control franquista, de les que tenim constància que en una d’elles hi caigué un foc d’artilleria d’alta intensitat, obrim la formació per a pentinar la major part de la vessant possible, concretament l’espai situat entre els dos punts elevats. Creiem que tal passadís no podia quedar sense vigilància. Entre mates i clapers, i un sol cada cop més castigador, començam a intuir la lògica d’atac i defensa que condicionà l’estratègica bèl·lica sobre l’entorn.

Un cop entès el territori, tot ve rodat. Localitzam una estructura defensiva de paret seca, semicircular, que ens vigila mentre pujam la vessant. Na Maria Antònia i n’Alejandra prenen les dades, i en Gonzalo i en Mateu es llancen cap a una nova incursió, pot ser inspirats per l’idea que sorgeix aleshores a tot l’equip ‘’I si les forces republicanes no recularen davant d’una posició desavantatjosa sinó que, contra tot pronòstic, es llançaren de cara a enfrontar-se a l’enemic, en el seu propi territori?’’. La idea sembla més imaginària que real… però divisam una estructura habitacional pròxima, en paral·lel a la de paret seca. Aquest cop és de marés, i apunta cap al nostre flanc dret.

La paret està plena de forats, però els mallorquins sabem que el marés es degrada d’aquesta manera… emperò, quelcom resulta sospitós quan els forats apareixen només a la vessant Sud de l’estructura; pot ser per una restaurauració republicana a foc? En aquest moment les pupil·les es dilaten, mentre que els ulls frenètics recerquen en les profunditats de cada un dels forats i, finalment, allà estan. Dues bales incrustades i, sense cap dubte per l’angle de tir, d’origen republicà. Una salutació cordial cap a les tropes franquistes.

El matí gairebé s’acaba, i abans de tocar retirada, decidim obrir un nou flanc en paral·lel al turó superior, on observam una línia de parapet que, sense cap dubte, és la línea última de defensa franquista, que protegeix la rereguarda de les dues posicions d’avançada. Aquesta hauria permés atacar a les forces republicanes per l’esquena, motiu pel qual hauria d’haver estat presa prèviament per les forces expedicionàries. Aquesta prospecció ens la guardam, pot ser, com a regal gelós per al 2019.

Salut i memòria.

Mateu Morlà Moure

Tercer dia: la memòria de la terra i la memòria de la paraula

L’equip B camí de Ses Talaies, Son Carrió.

Dia 1 d’agost, al nord de Son Carrió. El sol encara no s’ha aixecat gaire sobre el mar quan l’equip B  reprenem les feines de prospecció a la primera fila republicana. No sols les mosques ens ronden, també un poc de sort. La suficient com per trobar, enmig d’una densa vegetació, una gran estructura excavada. Presumiblement, un punt fort del front republicà en aquella zona. No ha acabat la sort aquí. A la propera posició de nius de metralladores descoberts ahir, hem recuperat un bolígraf que havíem perdut. Mai deixem ningú, ni res, enrere.

A la part oposada de Son Carrió, l’equip A prospecta una zona del bàndol contrari. A través del mòbil ens arriben les notícies de què comencen a trobar material i ens afanyem a intentar fer la competència, però és impossible. Les posicions republicanes descobertes estan molt “defensades” per la vegetació que ara s’hi parapeta. Sembla que avui tampoc tindrem cap material del qual enorgullir-nos.

Prospectant la vessant més baixa de Ses Talaies amb un sol de justícia.

A les 12, la feina canvia. Deixem de prospectar al nord i ens dirigim a l’est de Son Carrió, als Molins. Allà, els bombardejos i els combats foren especialment cruents i sagnants. Avui, sols uns ulls atent als detalls poden intuir les cicatrius de les lluites, d’entre les pedres de les cases de camp. És en una d’aquestes on trobem na Salvadora. El seu testimoni és valuós però ella no havia nascut quan havia començat la guerra. Malgrat això, ens condueix a casa d’una testimoni de luxe del conflicte: Margalida Llinàs Vives, amb 95 anys, recorda amb claredat els temors, la desesperació, la lluita per la supervivència i les penúries que experimentà la població civil local. Els seus ulls inquiets i les seves paraules encara mantenen viva la memòria d’aquesta terra, i això sí que és una sort.

Finalment, pels horabaixes, a Son Servera, l’equip A i B treballem plegats en feina de laboratori, estudiant les troballes del dematí. A la mà, dins la seva bossa, observo un dels casquets de màuser que s’han trobat. Em pregunto si el fet de recollir-lo ens fa millor país que el que el va disparar.

Jordi Prunés Moyà

A la recerca dels bombardejos de Ses Talaies

Espoleta d’un projectil, posiblement morter.

Avui comencem una nova campanya, enguany ens centrarem en el front de Son Carrió. L’equip el formen dos grups: Maria Antonia, Gonzalo, Alejandra i Mateu en un; i Manuel, Pere, Eli, Jordi i jo mateix a l’altre.

Iniciem el dia dalt de tot del Puig de Ses Talaies, al vèrtex geodèsic, on ens trobem amb un túmul esglaonat i ceràmica talaiòtica. I allà mateix el nostre detector de metalls humà, en Mateu, ha trobat dos casquets de fusell de 7mm. Amb força calma en fem les fitxes corresponents i els fotografiem abans de començar la prospecció. També intentem recrear una foto de dues milicianes plantant una bandera dalt del cim. Finalment ens dividim en dos grups i ens posem a caminar.

Son Carrió vist des d’el Puig de Ses Talaies.

Els del grup B baixem per la vessant Est del puig en direcció a la pedrera. Travessem una densa jungla fins que aconseguim arribar al nostre destí, trobant una estructura quadrada enderrocada a mig camí. Des de la pedrera ens dirigim cap a l’altre cim, d’on ja baixen els companys del grup A. Quan ens trobem fem posada en comú de les troballes, els companys han trobat un bocí de metralla i una trinxera franquista!

Aquesta trinxera fa 76 metres de llarg i a l’extrem Est hi ha un niu de metralladores, on en Jordi troba el mànec d’una cullera (o potser és una forqueta?). Tornant cap el cotxe, sota l’atenta mirada d’un dòberman i un pitbull, en Pere i en Manuel  recuperen l’espoleta d’un projectil de morter.

Marc Toda Garcia

Els combats al voltant de Son Servera

Gonzalo Berger Mulattieri (Codirector del projecte)

El sector de Son Servera

Aquest escenari va implicar la lluita pel control de les cotes altes de Son Corb, Na Penyal, i la resta de turons que envolten el municipi de Son Servera. S’ha de tenir present que la zona de desembarcament de Punta n’Amer i Sa Coma (on es va instal·lar l’estat major de les forces desembarcades) es situava a escassos quilòmetres d’aquesta zona. La particularitat del terreny en aquest sector va fer imprescindible el control de les cotes altes als dos exèrcits en lluita. Aquestes permetien el control de les planes i la profunditat de tir a l’artilleria, foc de metralladora i fuselleria. També garantia bones posicions defensives i d’observació.

Les forces en combat

  • Forces defensores:

Columna d’operacions de Son Servera. 4 agrupació

Estat de forces a  4 de setembre de 1936:

  • 151 soldats d’infanteria
  • 304 soldats d’artilleria
  • 85 soldats de sanitat militar
  • 66 carrabiners
  • 10 guàrdies civils
  • 41 soldats del cos d’enginyers
  • 41 milicians del terci
  • 103 falangistes

Total:  814 efectius

Artilleria:  3 peces del 10.5

Metralladores: 11 unitats

  • Forces desembarcades:

Columna del Transport Marítim de la CNT

Formada por milicians voluntaris d’adscripció anarcosindicalista d’origen geogràfic poc heterogeni. Presència de combatents internacionals i d’un nombre significatiu de mallorquins.

Total de forces de la columna desplegades a Mallorca entre el 16 d’agost i el 3 de setembre:

1ª Agrupació

Total: 186 efectius

2ª Agrupació

Grup 1:  28 efectius

Grup 2:  36 efectius

Grup 3:  36 efectius

Grup 4:  32 efectius

Grup 5:  37 efectius

Grup 6:  34 efectius

Grup 7:  25 efectius

Grup 8:  27 efectius

Grup 9: 30 efectius

Grup 10: 34 efectius

Grup 11: 29 efectius

Grup 12 : 21 efectius

Total: 369 efectius

3ª Agrupació

Grup 1:  32 efectius

Grup 2: 39 efectius

Grup 3: 34 efectius

Grup 4: 34 efectius

Grup 5: 31 efectius

Grup 6: 34 efectius

Grup 7: 37 efectius

Grup 8: 17 efectius

Grup 9: 17 efectius

Total:  275 efectius

Centúria Cultura y Acción (arribada el 28 d’agost a Mallorca)

Total: 62 efectius

Total columna: 892 efectius

Artilleria: 1 secció d’artilleria lleugera del 7.5  (situada a Na Penyal a partir del dia 21 d’agost)

El desenvolupament de la batalla

El desembarcament a l’illa de les forces republicanes es va produir el 16 d’agost de 1936. El sector de Porto Cristo va ser el principal escenari de la batalla ja que era la porta d’accés a la ciutat de Manacor i en conseqüència, cap a l’interior de  l’illa. Amb el pas de les hores, i a mesura que s’estabilitzà el front, va augmentar la complexitat de l’escenari d’operacions. És en aquest punt que el sector nord creix en intensitat.

D’una banda, les forces defensores consideraven que era un bon punt per tal de pressionar el cap de pont de Punta n’Amer i per distraure forces dels desembarcats al sector sud del front. Per les forces desembarcades era vital evitar el flanqueig pel nord i ocupar posicions que consolidessin la posició defensiva i facilitin l’ofensiva, així com garantir que quedaven fora de perill Sa Coma i Punta n’Amer, vitals per garantir els subministres, el relleu de forces i de ferits i la possible retirada de l’illa.

Entre les 14 i les 16 hores del dia 18 es van produir els primers enfrontaments a la carretera entre Son Servera i Cala Bona. Les forces republicanes van retrocedir.  El dia 19 d’agost les forces feixistes van ocupar els puigs de Sa Font, els Pins, Molins i Sa Bassa (on es va col·locar dues seccions de les bateries Valens i Lecea).  A les 10 hores del dia 20 un contingent de forces feixistes format per 200 soldats i carrabiners amb el suport d’artilleria van descendir des de Na Penyal en direcció a la costa. Van establir contacte amb forces republicanes al voltant de la via ferrada, on van ser aturats. Mestres, capità dels carrabiners, va resultar mort i l’ avantguarda atacant es va haver de parapetar a petites tàpies o aprofitant l’orografia del terreny.  A les dues de la tarda els atacants es retiraven via Na Penyal i Sa Bassa a Son Servera. Havien perdut 31 homes. El resultat d’aquest atac donà com a resultat la ocupació del puig de Na Penyal per part dels milicians de la columna del Transport Marítim de la CNT.

El dia 21, forces republicanes van fustigar el puig de Sa Bassa causant una baixa a l’enemic. A primera hora del dia 22, els milicians inicien l’ofensiva sobre el Puig de Sa Font, defensat per 60 soldats. El capità Castell, cap de les forces defensores, va resultar mort durant l’atac. Les restes de les seves forces van abandonar la posició. A les 16 hores del mateix dia, els republicans van continuar l’atac direcció Son Servera. Aquesta vegada avançant sobre els turons de els Molins i els Pins i ocupant aquesta darrera posició. Els milicians van ser aturats a darrera hora del dia per forces de la Guàrdia Civil i Falange a la zona anomenada de las Eras, pràcticament dins els límits del poble de Son Servera. En aquest darrer atac les forces defensores van perdre 9 homes, entre ells, un tinent de carrabiners. Al final d’aquest dia van arribar 200 efectius per reforçar la defensa de Son Servera. Es tractava d’un contingent format per militars, requetès i falangistes.

El dia 23 els feixistes van iniciar el contraatac, aconseguint recuperar les posicions dels Molins, el Cementiri i la resta del flanc dret a excepció del Puig de Sa Font, on els republicans es van fortificar. Durant els combats del dia 23 les forces feixistes van patir 29 morts. A partir d’aquell moment, les posicions del sector del Puig de Sa Font es van mantenir estables i  amb intensitat de foc baixa.  El dia 3 de setembre es va produir l’atac sobre el turó de Son Corb, al flanc esquerre de Son Servera, ocupat des del dia 27 d’agost per forces republicanes. Es van fer dos presoners i s’arriba fins la casa de la finca del mateix nom, utilitzada com a caserna general del sector. Prèviament s’havien realitzat moviments als turons propers. Els atacants van perdre 12 efectius durant l’ofensiva. La nit del 3 al 4 de setembre la columna del Transport Marítim de la CNT, que ocupava el Puig de Sa Font, es replegà en ordre i reembarcà direcció Barcelona. Les baixes de les forces feixistes ascendien a 111 ferits i 79 morts en combat.