Batalla de Mallorca – Página 3 – La Batalla de Mallorca

Tercer dia: la memòria de la terra i la memòria de la paraula

L’equip B camí de Ses Talaies, Son Carrió.

Dia 1 d’agost, al nord de Son Carrió. El sol encara no s’ha aixecat gaire sobre el mar quan l’equip B reprenem les feines de prospecció a la primera fila republicana. No sols les mosques ens ronden, també un poc de sort. La suficient com per trobar, enmig d’una densa vegetació, una gran estructura excavada. Presumiblement, un punt fort del front republicà en aquella zona. No ha acabat la sort aquí. A la propera posició de nius de metralladores descoberts ahir, hem recuperat un bolígraf que havíem perdut. Mai deixem ningú, ni res, enrere.

A la part oposada de Son Carrió, l’equip A prospecta una zona del bàndol contrari. A través del mòbil ens arriben les notícies de què comencen a trobar material i ens afanyem a intentar fer la competència, però és impossible. Les posicions republicanes descobertes estan molt “defensades” per la vegetació que ara s’hi parapeta. Sembla que avui tampoc tindrem cap material del qual enorgullir-nos.

Prospectant la vessant més baixa de Ses Talaies amb un sol de justícia.

A les 12, la feina canvia. Deixem de prospectar al nord i ens dirigim a l’est de Son Carrió, als Molins. Allà, els bombardejos i els combats foren especialment cruents i sagnants. Avui, sols uns ulls atent als detalls poden intuir les cicatrius de les lluites, d’entre les pedres de les cases de camp. És en una d’aquestes on trobem na Salvadora. El seu testimoni és valuós però ella no havia nascut quan havia començat la guerra. Malgrat això, ens condueix a casa d’una testimoni de luxe del conflicte: Margalida Llinàs Vives, amb 95 anys, recorda amb claredat els temors, la desesperació, la lluita per la supervivència i les penúries que experimentà la població civil local. Els seus ulls inquiets i les seves paraules encara mantenen viva la memòria d’aquesta terra, i això sí que és una sort.

Finalment, pels horabaixes, a Son Servera, l’equip A i B treballem plegats en feina de laboratori, estudiant les troballes del dematí. A la mà, dins la seva bossa, observo un dels casquets de màuser que s’han trobat. Em pregunto si el fet de recollir-lo ens fa millor país que el que el va disparar.

Jordi Prunés Moyà

Bloc

A la recerca dels bombardejos de Ses Talaies

Espoleta d’un projectil, posiblement morter.

Avui comencem una nova campanya, enguany ens centrarem en el front de Son Carrió. L’equip el formen dos grups: Maria Antonia, Gonzalo, Alejandra i Mateu en un; i Manuel, Pere, Eli, Jordi i jo mateix a l’altre.

Iniciem el dia dalt de tot del Puig de Ses Talaies, al vèrtex geodèsic, on ens trobem amb un túmul esglaonat i ceràmica talaiòtica. I allà mateix el nostre detector de metalls humà, en Mateu, ha trobat dos casquets de fusell de 7mm. Amb força calma en fem les fitxes corresponents i els fotografiem abans de començar la prospecció. També intentem recrear una foto de dues milicianes plantant una bandera dalt del cim. Finalment ens dividim en dos grups i ens posem a caminar.

Son Carrió vist des d’el Puig de Ses Talaies.

Els del grup B baixem per la vessant Est del puig en direcció a la pedrera. Travessem una densa jungla fins que aconseguim arribar al nostre destí, trobant una estructura quadrada enderrocada a mig camí. Des de la pedrera ens dirigim cap a l’altre cim, d’on ja baixen els companys del grup A. Quan ens trobem fem posada en comú de les troballes, els companys han trobat un bocí de metralla i una trinxera franquista!

Aquesta trinxera fa 76 metres de llarg i a l’extrem Est hi ha un niu de metralladores, on en Jordi troba el mànec d’una cullera (o potser és una forqueta?). Tornant cap el cotxe, sota l’atenta mirada d’un dòberman i un pitbull, en Pere i en Manuel recuperen l’espoleta d’un projectil de morter.

Marc Toda Garcia

Bloc

Els combats al voltant de Son Servera

Gonzalo Berger Mulattieri (Codirector del projecte)

El sector de Son Servera

Aquest escenari va implicar la lluita pel control de les cotes altes de Son Corb, Na Penyal, i la resta de turons que envolten el municipi de Son Servera. S’ha de tenir present que la zona de desembarcament de Punta n’Amer i Sa Coma (on es va instal·lar l’estat major de les forces desembarcades) es situava a escassos quilòmetres d’aquesta zona. La particularitat del terreny en aquest sector va fer imprescindible el control de les cotes altes als dos exèrcits en lluita. Aquestes permetien el control de les planes i la profunditat de tir a l’artilleria, foc de metralladora i fuselleria. També garantia bones posicions defensives i d’observació.

Les forces en combat

Forces defensores:

Columna d’operacions de Son Servera. 4 agrupació

Estat de forces a 4 de setembre de 1936:

151 soldats d’infanteria
304 soldats d’artilleria
85 soldats de sanitat militar
66 carrabiners
10 guàrdies civils
41 soldats del cos d’enginyers
41 milicians del terci
103 falangistes

Total: 814 efectius

Artilleria: 3 peces del 10.5

Metralladores: 11 unitats

Forces desembarcades:

Columna del Transport Marítim de la CNT

Formada por milicians voluntaris d’adscripció anarcosindicalista d’origen geogràfic poc heterogeni. Presència de combatents internacionals i d’un nombre significatiu de mallorquins.

Total de forces de la columna desplegades a Mallorca entre el 16 d’agost i el 3 de setembre:

1ª Agrupació

Total: 186 efectius

2ª Agrupació

Grup 1: 28 efectius

Grup 2: 36 efectius

Grup 3: 36 efectius

Grup 4: 32 efectius

Grup 5: 37 efectius

Grup 6: 34 efectius

Grup 7: 25 efectius

Grup 8: 27 efectius

Grup 9: 30 efectius

Grup 10: 34 efectius

Grup 11: 29 efectius

Grup 12 : 21 efectius

Total: 369 efectius

3ª Agrupació

Grup 1: 32 efectius

Grup 2: 39 efectius

Grup 3: 34 efectius

Grup 4: 34 efectius

Grup 5: 31 efectius

Grup 6: 34 efectius

Grup 7: 37 efectius

Grup 8: 17 efectius

Grup 9: 17 efectius

Total: 275 efectius

Centúria Cultura y Acción (arribada el 28 d’agost a Mallorca)

Total: 62 efectius

Total columna: 892 efectius

Artilleria: 1 secció d’artilleria lleugera del 7.5 (situada a Na Penyal a partir del dia 21 d’agost)

El desenvolupament de la batalla

El desembarcament a l’illa de les forces republicanes es va produir el 16 d’agost de 1936. El sector de Porto Cristo va ser el principal escenari de la batalla ja que era la porta d’accés a la ciutat de Manacor i en conseqüència, cap a l’interior de l’illa. Amb el pas de les hores, i a mesura que s’estabilitzà el front, va augmentar la complexitat de l’escenari d’operacions. És en aquest punt que el sector nord creix en intensitat.

D’una banda, les forces defensores consideraven que era un bon punt per tal de pressionar el cap de pont de Punta n’Amer i per distraure forces dels desembarcats al sector sud del front. Per les forces desembarcades era vital evitar el flanqueig pel nord i ocupar posicions que consolidessin la posició defensiva i facilitin l’ofensiva, així com garantir que quedaven fora de perill Sa Coma i Punta n’Amer, vitals per garantir els subministres, el relleu de forces i de ferits i la possible retirada de l’illa.

Entre les 14 i les 16 hores del dia 18 es van produir els primers enfrontaments a la carretera entre Son Servera i Cala Bona. Les forces republicanes van retrocedir. El dia 19 d’agost les forces feixistes van ocupar els puigs de Sa Font, els Pins, Molins i Sa Bassa (on es va col·locar dues seccions de les bateries Valens i Lecea). A les 10 hores del dia 20 un contingent de forces feixistes format per 200 soldats i carrabiners amb el suport d’artilleria van descendir des de Na Penyal en direcció a la costa. Van establir contacte amb forces republicanes al voltant de la via ferrada, on van ser aturats. Mestres, capità dels carrabiners, va resultar mort i l’ avantguarda atacant es va haver de parapetar a petites tàpies o aprofitant l’orografia del terreny. A les dues de la tarda els atacants es retiraven via Na Penyal i Sa Bassa a Son Servera. Havien perdut 31 homes. El resultat d’aquest atac donà com a resultat la ocupació del puig de Na Penyal per part dels milicians de la columna del Transport Marítim de la CNT.

El dia 21, forces republicanes van fustigar el puig de Sa Bassa causant una baixa a l’enemic. A primera hora del dia 22, els milicians inicien l’ofensiva sobre el Puig de Sa Font, defensat per 60 soldats. El capità Castell, cap de les forces defensores, va resultar mort durant l’atac. Les restes de les seves forces van abandonar la posició. A les 16 hores del mateix dia, els republicans van continuar l’atac direcció Son Servera. Aquesta vegada avançant sobre els turons de els Molins i els Pins i ocupant aquesta darrera posició. Els milicians van ser aturats a darrera hora del dia per forces de la Guàrdia Civil i Falange a la zona anomenada de las Eras, pràcticament dins els límits del poble de Son Servera. En aquest darrer atac les forces defensores van perdre 9 homes, entre ells, un tinent de carrabiners. Al final d’aquest dia van arribar 200 efectius per reforçar la defensa de Son Servera. Es tractava d’un contingent format per militars, requetès i falangistes.

El dia 23 els feixistes van iniciar el contraatac, aconseguint recuperar les posicions dels Molins, el Cementiri i la resta del flanc dret a excepció del Puig de Sa Font, on els republicans es van fortificar. Durant els combats del dia 23 les forces feixistes van patir 29 morts. A partir d’aquell moment, les posicions del sector del Puig de Sa Font es van mantenir estables i amb intensitat de foc baixa. El dia 3 de setembre es va produir l’atac sobre el turó de Son Corb, al flanc esquerre de Son Servera, ocupat des del dia 27 d’agost per forces republicanes. Es van fer dos presoners i s’arriba fins la casa de la finca del mateix nom, utilitzada com a caserna general del sector. Prèviament s’havien realitzat moviments als turons propers. Els atacants van perdre 12 efectius durant l’ofensiva. La nit del 3 al 4 de setembre la columna del Transport Marítim de la CNT, que ocupava el Puig de Sa Font, es replegà en ordre i reembarcà direcció Barcelona. Les baixes de les forces feixistes ascendien a 111 ferits i 79 morts en combat.

Bloc, Entrada

Vuitè dia (bis): tanquem la campanya 0

Avui ha continuat la calor intensa. Després de dinar a ca la Saki continuem treballant al mateix casal d’avis. S’han d’acabar de passar encara moltes fitxes i transferir les imatges i les dades dels GPS del dia als ordinadors. La Laia es baralla amb la planimetria, sembla que els topògrafs no van acabar d’agafar bé totes les mides. Res que no es pugui solucionar. Al matí hem atès la trucada en directe d’IB3 Ràdio (Rafa Gallego) i també hem parlat amb la Clara Fontanet del diari ARA Balears. Durant la tarda, Frank Feldmeier, del diari Mallorca Zeitung s’acosta a Son Servera per parlar amb nosaltres. Vol publicar un extens article pels alemanys residents a l’illa. Els minuts passen i la temperatura no afluixa. Arriba l’hora de la presentació de la campanya 0 al teatre del poble que tan bé ens ha acollit. Obre l’acte l’alcalde de Son Servera. Continua en Manuel, amb el to informal i distès que el caracteritza i després la Laia, molt més metòdica, i alhora segura, conscient de la responsabilitat que una assumeix quan ha de lidiar amb arqueologia i guerra del 36. Una combinació poc freqüent i complexa, però que sovint aporta satisfacció a qui la practica amb la serietat que requereix. La resta de l’equip som allà, entre el públic, tot i que ells no són capaços de veure’ns. Els potents focus del local no els hi ho posen fàcil. El teatre fa goig. Hi ha periodistes de diferents mitjans. Ha vingut en Jaume Claret amb la família, també en Jaume Miró. Hi ha gent del poble i fins i tot alguns de municipis veïns. També algun il·lustre polític de l’illa. L’acte acaba amb les preguntes del públic i els agraïments. Tornem a ca la Saki i sopem plegats. Estem satisfets. Han sigut uns dies durs, tant per la feina i per les condicions climàtiques -sembla que ens ha caigut a sobre la calorada més gran de la història- com, per què no dir-ho, al final del dia, entre birra i birra, ens anàvem a dormir un xic tard. Això sí, a l’endemà, tothom estava a punt a les 6.30 h per anar a prospectar.

Estem d’acord que els resultats de la campanya 0 són molt bons, ja que ens permeten planificar la propera campanya amb la certesa que podrem aportar nova i valuosa informació sobre els fets de la batalla de Mallorca. També estem contents de com ha funcionat l’equip. Un equip jove però que, independentment d’aquest projecte, té molt a dir, i dirà, durant els propers anys. Crec parlar en nom de tots quan dic que ha estat una experiència enriquidora, on tots hem après una mica de tots. Diferents professionals amb diferents perspectives de l’arqueologia, la memòria o la història ens hem acoblat sense gaires dificultats i l’equip ha rutllat. Després de sopar comencen els comiats. En Manuel, l’Elisabeth, la Maria Antònia i la Julie marxen aquesta mateixa nit. En Mateu es queda, ell i part de l’equip de Barcelona tenen previst passar una estona per la Festa Major de San Joan, la resta anem a dormir. L’endemà marxem aviat. L’antic convent de les Monges que ens ha acollit els darrers dies queda buit i silenciós. Al carrer hi ha mercat. En Pere, com no, és el darrer en abandonar la trinxera, el reembarcament ha finalitzat, però, en el nostre cas, tornarem l’any vinent.

Gonzalo Berger Mulattieri

Manuel i Laia a la presentació de la campanya zero el dijous 3 d’agost de 2017 al teatre de Son Servera.

Bloc, Entrada

Vuitè dia: prospecció al turó del cementiri de Son Servera

Es pot dir que el darrer dia de la campanya l’hem començat exhausts, el cansament de tota la setmana s’ha anat acumulant, les punxes dels esbarzers de la selva mallorquina no donaven treva, com tampoc els 44º de sensació tèrmica que s’han arribat a registrar, ni la falta d’hores de son i descans. Tot i així, cal dir que hem resistit prou bé i no hem hagut de lamentar cap baixa.

Cansats, amb sensació de melancolia per ser l’últim i sense que l’entusiasme hagi defallit, hem partit de Ca Ses Monges a les «7» del matí (sí, entre cometes) en direcció al cementiri de Son Servera. Mentre n’Elisabeth i en Manuel han continuat amb el buidatge dels arxius locals i les entrevistes als majors del poble com a valuosa font oral.

La resta, hem deixat el cotxe aparcat al cementeri i hem pujat muntanya amunt al turó que queda enmig entre el cementiri i el Puig de sa Font amb l’objectiu de documentar les restes de la batalla que es produí en aquest punt. Ja què tant per les fonts històriques consultades, i per les evidències sobre el terreny que hem pogut localitzar, com diversos cartutxos, casquets i el reaprofitament dels accidents naturals de les roques com a parapets naturals, sabem que fou un dels punts més calents del front de Son Servera.

Al unir-nos els equips A i B i repartint-nos el perímetre a prospectar, ens ha permès prospectar la zona intensivament i acabar d’hora. Sobre les 11.30 hem baixat al poble a berenar d’un bon pa amb oli i cafè per agafar forces. Tot i això, avui no hem pogut anar a fer un capfico, sinó que ens ha tocat capbussar-nos en revisar tota la documentació generada durant aquesta campanya 0 -com fitxes, fotografies, punts GPS, etc- per acabar de lligar tota la feina feta.

Maria Antònia Fernández Pizà