From Florida to research the Bayo landing in Mallorca

I came to be a part of this project, as most things happen in life, completely by accident. As we know from studying the past, however, things always happen for a reason even if the reason is not visible at the time. In 1936, the thing was war. War penetrated almost every part of the world and Mallorca was no exception. On August 16 to September 4 of that year, a  military expedition was carried out where a total of 4,000 antifascist soldiers were ordered to enter and secure the coast of Mallorca via Son Servera and Porto Cristo. This struggle between the fascist regime and the republicans left and undeniable mark on the landscape of Mallorca. Our goal was to find out to what extant it did.

The Bayo landing in Mallorca.

This marks the first year of the investigation team of Espais de La Batalla de Mallorca. Historians, journalists and archaeologists are among us. The daily schedule included hiking and surveying in the morning, after lunch transcribing the forms and formatting photos in the afternoon with lots of discussion!

The first day Team A surveyed Son Corb, a small mountain to the north of Son Servera. Being the first day, the crew was acclimating to the terrain which was full of pine tress, nettles, and scrub brush. This proved difficult to traverse. Nevertheless, the team recorded gunners nests and parapets associated with the civil war. Team B rediscovered the battery of the republican army. Historical documentation shows that the battery contained four cannons when CB were built after the war for future defense.

The second day the team surveyed Puig de Sa Font, next to Na Penyal. We returned the next day to record such features as the trench for the republican troops. Later, we surveyed Coll de Son n’ Escriva, an excellent vantage point of the coast. Here we found many features of the civil war including gunners nests, parapets, trenches along with artifacts such as marbles and caskets.

The fourth day we surveyed Puig de Serisó where we surveyed the roads for signs of activity from the civil war. Documentation of features such as parapets proved difficult due to the the thick vegetation. Later, we returned to Puig de Sa Font.

The fifth day we surveyed Na Penyal where we recorded the barracks and parapets. Some of the team (including myself!) attempted to trace and record the lines of barbed wire strewn all down the mountain. This proved a difficult task as the vegetation was thick in some areas.

In Son Vives Villa looking the Puig de Sa Font mountain.

The sixth day we surveyed the small mountain next to Na Penyal that has a telecommunications antenna on top. Some artifacts were recovered; however, the terrain showed signs of disturbance from the installation of the antenna and the erosion due to the extreme weather in Mallorca. That evening we were welcomed warmly at Son Vives, an estate with a rich history. There we learned of first encounters with the republican army as retold by the current homeowner  relayed to him by the previous owner. This aspect of oral  history is vital to the project as it compliments the archival and archaeological record. The last day we surveyed the mountain next to the cemetery. Here, we located four natural parapets.

This has proved to be a successful first reconnaissance of the Spanish Civil War in Mallorca. We are looking forward to learning more next year!

Julie Richko Labate

Laia, Elisabeth and Julie, in Son Servera, Mallorca (Spain).

Vuitè dia: prospecció al turó del cementiri de Son Servera

Es pot dir que el darrer dia de la campanya l’hem començat exhausts, el cansament de tota la setmana s’ha anat acumulant, les punxes dels esbarzers de la selva mallorquina no donaven treva, com tampoc els 44º de sensació tèrmica que s’han arribat a registrar, ni la falta d’hores de son i descans. Tot i així, cal dir que hem resistit prou bé i no hem hagut de lamentar cap baixa.

Cansats, amb sensació de melancolia per ser l’últim i sense que l’entusiasme hagi defallit, hem partit de Ca Ses Monges a les «7» del matí (sí, entre cometes) en direcció al cementiri de Son Servera. Mentre n’Elisabeth i en Manuel han continuat amb el buidatge dels arxius locals i les entrevistes als majors del poble com a valuosa font oral.

La resta, hem deixat el cotxe aparcat al cementeri i hem pujat muntanya amunt al turó que queda enmig entre el cementiri i el Puig de sa Font amb l’objectiu de documentar les restes de la batalla que es produí en aquest punt. Ja què tant per les fonts històriques consultades, i per les evidències sobre el terreny que hem pogut localitzar, com diversos cartutxos, casquets i el reaprofitament dels accidents naturals de les roques com a parapets naturals, sabem que fou un dels punts més calents del front de Son Servera.

Al unir-nos els equips A i B i repartint-nos el perímetre a prospectar, ens ha permès prospectar la zona intensivament i acabar d’hora. Sobre les 11.30 hem baixat al poble a berenar d’un bon pa amb oli i cafè per agafar forces. Tot i això, avui no hem pogut anar a fer un capfico, sinó que ens ha tocat capbussar-nos en revisar tota la documentació generada durant aquesta campanya 0 -com fitxes, fotografies, punts GPS, etc- per acabar de lligar tota la feina feta.

Maria Antònia Fernández Pizà

Mateu Morlà fotografiant una bala el dijous 3 d’agost a prop del cementiri de Son Servera.

Setè dia: La prospecció a Sa Bassa des Bou

Part de l’equip hem emprès la -no pas senzilla- missió de prospectar Sa Bassa des Bou. Es tracta d’un turonet coronat per una antena que, a falta de conèixer-ne el topònim, en el transcurs de la campanya hem rebatejat amb l’enginyós nom de «el turó de l’antena«.

Obrir-se pas per la vegetació frondosa i el relleu accidentat ha estat novament una tasca àrdua, tal i com relaten les múltiples rascades que al llarg de la setmana han anat adornant-nos braços i cames. Tot i així, són aquestes coses les que contribueixen en l’epicitat de la campanya.

Només començar de bon matí, després de trepitjar accidentalment un rusc d’abelles hem patit una desbandada de l’equip, doncs les enemigues han ocupat l’estructura sense pietat obligant-nos a retrocedir. Tot i així, la estratègia i la valentia ens han permès a la Maria Antònia, la Julie i a mi assolir la missió de registre, mentre que els mascles de l’equip fugien per potes. Hem aconseguit arrossegar a en Pere perquè ens donés un cop de mà, però per acabar-ho d’adobar, gairebé es despenya intentant mesurar-ne les dimensions. Malgrat les complicacions, l’equip s’ha pogut replegar sense baixes i hem pogut continuar l’escomesa.

No hem defallit malgrat els 43 graus de sensació tèrmica, tot i així podem dir que ens ha quedat ben escaldada la neurona. De fet, en els pitjors moments entre la vegetació d’arreu vèiem miratges d’estructures defensives, probablement fruit del deliri i el cansament. Cal reconèixer que no ha estat precisament una de les jornades més productives, però hem entomat la missió amb molt bon humor i encara hem tingut temps d’acostar-nos al cementiri per acabar de plantejar la prospecció de l’endemà.

Mentrestant, na Laia i la Judith han estat documentant i guiant als companys topògrafs per la malesa, tot prenent els punts per a l‘aixecament topogràfic de la bateria del 37 de Na Penyal. Sembla ser que han acabat ben acalorats, és ben dura la jornada arqueològica!

Després de dinar és molt necessari el cafè per entomar la feina de laboratori i de documentació de les tardes. S’ha de dir que aquesta es fa infinitament més suportable des que se’ns va acudir ocupar les taules del fons del casal d’avis, malauradament a només tres dies d’acabar la campanya.

Malgrat la calor, les ferides i el cansament que s’acumula, la moral de la tropa es manté intacta. L’equip està preparat per emprendre demà a primera hora una nova missió al Turó del cementiri.

Eulàlia Díaz i Ramoneda

Aixecament topogràfic de la bateria de Na Penyal.

Sisè dia: La veu d’un poble

Els dies 1 i 2 d’agost l’Equip A va patir dues baixes «voluntàries»: na Laia, en Pere, na Julie i n’Eulàlia van continuar la tasca de prospecció arqueològica, mentre que en Manuel i jo anàrem a l’Arxiu Municipal de Son Servera, on l’arxivera (gràcies Núria!) va atendre totes les nostres peticions sobre fons documentals i imatges. Entre les actes municipals, la documentació de milícies i els registres civils va transcórrer tot el matí de dimarts i una part del dimecres.

La feina era de cada vegada més engrescadora, i a més, la possibilitat de localitzar i enregistrar fonts orals ens va empènyer a fer nous amics a Son Servera. La bona acollida de la gent gran, la seva simpatia i l’atenció a les meves preguntes són un dels millors regals que em podien fer aquesta setmana.

Els testimonis d’en Miquel, en Mateu, en Toni, na Maria i na Rosario m’han fet veure que episodis com la guerra no són tan llunyans en el record d’una generació marcada per la dictadura franquista. Molts d’ells m’han explicat com els seus jocs d’infantesa consistien en replegar pólvora per provocar petites explosions, mentre que d’altres es dedicaren de nins a recollir bales que després malvenien a un llanterner de la zona.

Els soterranis que protegien la població de les bombes, els casquets de bala a les façanes, els presoners i els assassinats formen part de la memòria col·lectiva dels serverins, que valoren per sobre de tot la injustícia de les guerres. Mai oblidaré com un dels testimonis em va dir, mirant-me als ulls, com recordava la caiguda d’una bomba just a uns metres de casa seva, així com haver vist com s’emportaren dins una camioneta a les cinc milicianes assassinades pel bàndol nacional, i sobre les qui Jaume Miró (a qui avui he tingut el plaer de conèixer) produí una interessant obra teatral.

La jornada ha acabat amb una visita a Son Vives, un enclavament destacat en l’episodi bèl·lic, i on hem gaudit d’una immillorable rebuda… tant que avui hem sopat dues vegades.

Elisabeth Ripoll Gil

Elisabeth al local de la tercera edat de Son Servera.

Tercer dia: la batalla del Puig de Sa Font

Tercer dia de prospecció del grup A: Laia, Elisabeth, Julie, Eulalia, Manuel i jo; seguim prospectant les muntanyes que dominen Son Servera.

 

Des del dia 29 (dissabte) prospectem el Puig de Sa Font a la recerca de les estructures i restes que haguessin pogut deixar les accions bèl·liques que tingueren lloc en aquest indret.

Pel que fa al Puig de Sa Font poguérem documentar una trinxera de 55m que transcorre pel seu vessant nord controlant tota la vila serverina i que possiblement fou excavada per les tropes republicanes. A la part alta del cim només s’hi observaren algunes estructures que havien reutilitzat marges de partió per conformar una línia defensiva precària però útil.

Avui hem prospectat el puig per la vessant del Coll de son n’Escriva, en aquest vessant és on els dos exèrcits es trobaren per tal de conquerir la posició del Puig de sa Font. La jornada ha esdevingut productiva i ben aviat hem localitzat casquets de bala i les restes de dos carregadors de fusell que marcaven la zona de combat, així com algunes estructures relacionades amb la defensa i l’atac dels dos bàndols.

Tot i la calor i la dificultat per moure’ns per dins el brut de la garriga i els costers al final de la jornada havíem complit els objectius marcats per la jornada documentant 10 casquets de bala, 2 carregadors i una bolla de jugar a bolles.

Pere Rullan.