Vuitè dia: prospecció al turó del cementiri de Son Servera

Es pot dir que el darrer dia de la campanya l’hem començat exhausts, el cansament de tota la setmana s’ha anat acumulant, les punxes dels esbarzers de la selva mallorquina no donaven treva, com tampoc els 44º de sensació tèrmica que s’han arribat a registrar, ni la falta d’hores de son i descans. Tot i així, cal dir que hem resistit prou bé i no hem hagut de lamentar cap baixa.

Cansats, amb sensació de melancolia per ser l’últim i sense que l’entusiasme hagi defallit, hem partit de Ca Ses Monges a les “7” del matí (sí, entre cometes) en direcció al cementiri de Son Servera. Mentre n’Elisabeth i en Manuel han continuat amb el buidatge dels arxius locals i les entrevistes als majors del poble com a valuosa font oral.

La resta, hem deixat el cotxe aparcat al cementeri i hem pujat muntanya amunt al turó que queda enmig entre el cementiri i el Puig de sa Font amb l’objectiu de documentar les restes de la batalla que es produí en aquest punt. Ja què tant per les fonts històriques consultades, i per les evidències sobre el terreny que hem pogut localitzar, com diversos cartutxos, casquets i el reaprofitament dels accidents naturals de les roques com a parapets naturals, sabem que fou un dels punts més calents del front de Son Servera.

Al unir-nos els equips A i B i repartint-nos el perímetre a prospectar, ens ha permès prospectar la zona intensivament i acabar d’hora. Sobre les 11.30 hem baixat al poble a berenar d’un bon pa amb oli i cafè per agafar forces. Tot i això, avui no hem pogut anar a fer un capfico, sinó que ens ha tocat capbussar-nos en revisar tota la documentació generada durant aquesta campanya 0 -com fitxes, fotografies, punts GPS, etc- per acabar de lligar tota la feina feta.

Maria Antònia Fernández Pizà

Mateu Morlà fotografiant una bala el dijous 3 d’agost a prop del cementiri de Son Servera.

Setè dia: La prospecció a Sa Bassa des Bou

Part de l’equip hem emprès la -no pas senzilla- missió de prospectar Sa Bassa des Bou. Es tracta d’un turonet coronat per una antena que, a falta de conèixer-ne el topònim, en el transcurs de la campanya hem rebatejat amb l’enginyós nom de “el turó de l’antena“.

Obrir-se pas per la vegetació frondosa i el relleu accidentat ha estat novament una tasca àrdua, tal i com relaten les múltiples rascades que al llarg de la setmana han anat adornant-nos braços i cames. Tot i així, són aquestes coses les que contribueixen en l’epicitat de la campanya.

Només començar de bon matí, després de trepitjar accidentalment un rusc d’abelles hem patit una desbandada de l’equip, doncs les enemigues han ocupat l’estructura sense pietat obligant-nos a retrocedir. Tot i així, la estratègia i la valentia ens han permès a la Maria Antònia, la Julie i a mi assolir la missió de registre, mentre que els mascles de l’equip fugien per potes. Hem aconseguit arrossegar a en Pere perquè ens donés un cop de mà, però per acabar-ho d’adobar, gairebé es despenya intentant mesurar-ne les dimensions. Malgrat les complicacions, l’equip s’ha pogut replegar sense baixes i hem pogut continuar l’escomesa.

No hem defallit malgrat els 43 graus de sensació tèrmica, tot i així podem dir que ens ha quedat ben escaldada la neurona. De fet, en els pitjors moments entre la vegetació d’arreu vèiem miratges d’estructures defensives, probablement fruit del deliri i el cansament. Cal reconèixer que no ha estat precisament una de les jornades més productives, però hem entomat la missió amb molt bon humor i encara hem tingut temps d’acostar-nos al cementiri per acabar de plantejar la prospecció de l’endemà.

Mentrestant, na Laia i la Judith han estat documentant i guiant als companys topògrafs per la malesa, tot prenent els punts per a l‘aixecament topogràfic de la bateria del 37 de Na Penyal. Sembla ser que han acabat ben acalorats, és ben dura la jornada arqueològica!

Després de dinar és molt necessari el cafè per entomar la feina de laboratori i de documentació de les tardes. S’ha de dir que aquesta es fa infinitament més suportable des que se’ns va acudir ocupar les taules del fons del casal d’avis, malauradament a només tres dies d’acabar la campanya.

Malgrat la calor, les ferides i el cansament que s’acumula, la moral de la tropa es manté intacta. L’equip està preparat per emprendre demà a primera hora una nova missió al Turó del cementiri.

Eulàlia Díaz i Ramoneda

Aixecament topogràfic de la bateria de Na Penyal.

Sisè dia: La veu d’un poble

Els dies 1 i 2 d’agost l’Equip A va patir dues baixes “voluntàries”: na Laia, en Pere, na Julie i n’Eulàlia van continuar la tasca de prospecció arqueològica, mentre que en Manuel i jo anàrem a l’Arxiu Municipal de Son Servera, on l’arxivera (gràcies Núria!) va atendre totes les nostres peticions sobre fons documentals i imatges. Entre les actes municipals, la documentació de milícies i els registres civils va transcórrer tot el matí de dimarts i una part del dimecres.

La feina era de cada vegada més engrescadora, i a més, la possibilitat de localitzar i enregistrar fonts orals ens va empènyer a fer nous amics a Son Servera. La bona acollida de la gent gran, la seva simpatia i l’atenció a les meves preguntes són un dels millors regals que em podien fer aquesta setmana.

Els testimonis d’en Miquel, en Mateu, en Toni, na Maria i na Rosario m’han fet veure que episodis com la guerra no són tan llunyans en el record d’una generació marcada per la dictadura franquista. Molts d’ells m’han explicat com els seus jocs d’infantesa consistien en replegar pólvora per provocar petites explosions, mentre que d’altres es dedicaren de nins a recollir bales que després malvenien a un llanterner de la zona.

Els soterranis que protegien la població de les bombes, els casquets de bala a les façanes, els presoners i els assassinats formen part de la memòria col·lectiva dels serverins, que valoren per sobre de tot la injustícia de les guerres. Mai oblidaré com un dels testimonis em va dir, mirant-me als ulls, com recordava la caiguda d’una bomba just a uns metres de casa seva, així com haver vist com s’emportaren dins una camioneta a les cinc milicianes assassinades pel bàndol nacional, i sobre les qui Jaume Miró (a qui avui he tingut el plaer de conèixer) produí una interessant obra teatral.

La jornada ha acabat amb una visita a Son Vives, un enclavament destacat en l’episodi bèl·lic, i on hem gaudit d’una immillorable rebuda… tant que avui hem sopat dues vegades.

Elisabeth Ripoll Gil

Elisabeth al local de la tercera edat de Son Servera.

Cinquè dia: l’avançament republicà al Puig Serisó

Eulàlia fent fitxa al Puig de Serisó.

El grup A es desperta dilluns amb ganes d’encarar la prospecció del Puig de Serisó. Diumenge vam donar per conclosa la zona més dura, el Puig de Sa Font, i la Julie, l’Elisabeth, el Manuel, l’Eulàlia, el Pere i jo necessitem el descans que crèiem que ens oferiria el petit puig. En dirigim doncs amb els cotxes cap al nostre destí i els aparquem abans d’entrar al camí (el diumenge ja vam descobrir que no era massa bona idea si volem conservar el neumàtics).

Una vegada allà ens subdividim en dos petits grups: la Julie i l’Elisabeth prospecten les vores d’un camí obert després de la Guerra Civil sobre la via d’accés més fàcil entre el Puig de Serisó i el Puig de Sa Font; en Manuel, en Pere, l’Eulàlia i jo ens endinsem a la selva mallorquina que ens abraça i esgarrapa a parts iguals. Allà documentem amb dificultats un parapet possiblement emprat pels milicians en el seu avançament cap al Puig de Sa Font, relacionat amb les estructures localitzades diumenge.

Tanquem fitxa i ens disposem a reubicar-nos i retrobar la resta de l’equip de forma ben sofisticada: cridant enmig del bosc. L’Eulàlia i jo seguim la veu que ens respon i apareixem a l’altra vessant. Tot d’una veiem en Pere i en Manuel a diferents punts del coll, ningú ha tingut sort fins al moment. Triguem una estona més a travessar la malesa i ens topem amb el grup B: objectius complerts! Aprofitem per a esmorzar i tothom afirma no haver-se comunicat a crits vora les 10h… a hores d’ara encara no sabem qui ens ha orientat entre la vegetació. Una vegada recuperades prospectem intensivament la connexió entre Puig de Serisó i Puig de Sa Font a la recerca de més evidències de la ràpida i curta batalla per la presa de la serra.

Després d’un dia de modestos resultats, dimarts ens reagrupem equip A i B per passar a la segona fase del treball a Na Penyal, la prospecció intensiva, una vegada conegut el funcionament general de les defenses del puig. Passem un matí de fortificacions i sobretot filferrada, més i més filferrada, mentre pels walkies ens entren les comunicacions de mig municipi. Acabem esgotades de resseguir durant hores més d’un kilòmetre de filferrada; però per sort avui la Saki, la nostra cuinera, ens ha preparat entrepans per dinar a la platja.

Laia Gallego Vila

Tercer dia: la batalla del Puig de Sa Font

Tercer dia de prospecció del grup A: Laia, Elisabeth, Julie, Eulalia, Manuel i jo; seguim prospectant les muntanyes que dominen Son Servera.

 

Des del dia 29 (dissabte) prospectem el Puig de Sa Font a la recerca de les estructures i restes que haguessin pogut deixar les accions bèl·liques que tingueren lloc en aquest indret.

Pel que fa al Puig de Sa Font poguérem documentar una trinxera de 55m que transcorre pel seu vessant nord controlant tota la vila serverina i que possiblement fou excavada per les tropes republicanes. A la part alta del cim només s’hi observaren algunes estructures que havien reutilitzat marges de partió per conformar una línia defensiva precària però útil.

Avui hem prospectat el puig per la vessant del Coll de son n’Escriva, en aquest vessant és on els dos exèrcits es trobaren per tal de conquerir la posició del Puig de sa Font. La jornada ha esdevingut productiva i ben aviat hem localitzat casquets de bala i les restes de dos carregadors de fusell que marcaven la zona de combat, així com algunes estructures relacionades amb la defensa i l’atac dels dos bàndols.

Tot i la calor i la dificultat per moure’ns per dins el brut de la garriga i els costers al final de la jornada havíem complit els objectius marcats per la jornada documentant 10 casquets de bala, 2 carregadors i una bolla de jugar a bolles.

Pere Rullan.