Setè dia: La prospecció a Sa Bassa des Bou

Part de l’equip hem emprès la -no pas senzilla- missió de prospectar Sa Bassa des Bou. Es tracta d’un turonet coronat per una antena que, a falta de conèixer-ne el topònim, en el transcurs de la campanya hem rebatejat amb l’enginyós nom de «el turó de l’antena«.

Obrir-se pas per la vegetació frondosa i el relleu accidentat ha estat novament una tasca àrdua, tal i com relaten les múltiples rascades que al llarg de la setmana han anat adornant-nos braços i cames. Tot i així, són aquestes coses les que contribueixen en l’epicitat de la campanya.

Només començar de bon matí, després de trepitjar accidentalment un rusc d’abelles hem patit una desbandada de l’equip, doncs les enemigues han ocupat l’estructura sense pietat obligant-nos a retrocedir. Tot i així, la estratègia i la valentia ens han permès a la Maria Antònia, la Julie i a mi assolir la missió de registre, mentre que els mascles de l’equip fugien per potes. Hem aconseguit arrossegar a en Pere perquè ens donés un cop de mà, però per acabar-ho d’adobar, gairebé es despenya intentant mesurar-ne les dimensions. Malgrat les complicacions, l’equip s’ha pogut replegar sense baixes i hem pogut continuar l’escomesa.

No hem defallit malgrat els 43 graus de sensació tèrmica, tot i així podem dir que ens ha quedat ben escaldada la neurona. De fet, en els pitjors moments entre la vegetació d’arreu vèiem miratges d’estructures defensives, probablement fruit del deliri i el cansament. Cal reconèixer que no ha estat precisament una de les jornades més productives, però hem entomat la missió amb molt bon humor i encara hem tingut temps d’acostar-nos al cementiri per acabar de plantejar la prospecció de l’endemà.

Mentrestant, na Laia i la Judith han estat documentant i guiant als companys topògrafs per la malesa, tot prenent els punts per a l‘aixecament topogràfic de la bateria del 37 de Na Penyal. Sembla ser que han acabat ben acalorats, és ben dura la jornada arqueològica!

Després de dinar és molt necessari el cafè per entomar la feina de laboratori i de documentació de les tardes. S’ha de dir que aquesta es fa infinitament més suportable des que se’ns va acudir ocupar les taules del fons del casal d’avis, malauradament a només tres dies d’acabar la campanya.

Malgrat la calor, les ferides i el cansament que s’acumula, la moral de la tropa es manté intacta. L’equip està preparat per emprendre demà a primera hora una nova missió al Turó del cementiri.

Eulàlia Díaz i Ramoneda

Aixecament topogràfic de la bateria de Na Penyal.

Sisè dia: La veu d’un poble

Els dies 1 i 2 d’agost l’Equip A va patir dues baixes «voluntàries»: na Laia, en Pere, na Julie i n’Eulàlia van continuar la tasca de prospecció arqueològica, mentre que en Manuel i jo anàrem a l’Arxiu Municipal de Son Servera, on l’arxivera (gràcies Núria!) va atendre totes les nostres peticions sobre fons documentals i imatges. Entre les actes municipals, la documentació de milícies i els registres civils va transcórrer tot el matí de dimarts i una part del dimecres.

La feina era de cada vegada més engrescadora, i a més, la possibilitat de localitzar i enregistrar fonts orals ens va empènyer a fer nous amics a Son Servera. La bona acollida de la gent gran, la seva simpatia i l’atenció a les meves preguntes són un dels millors regals que em podien fer aquesta setmana.

Els testimonis d’en Miquel, en Mateu, en Toni, na Maria i na Rosario m’han fet veure que episodis com la guerra no són tan llunyans en el record d’una generació marcada per la dictadura franquista. Molts d’ells m’han explicat com els seus jocs d’infantesa consistien en replegar pólvora per provocar petites explosions, mentre que d’altres es dedicaren de nins a recollir bales que després malvenien a un llanterner de la zona.

Els soterranis que protegien la població de les bombes, els casquets de bala a les façanes, els presoners i els assassinats formen part de la memòria col·lectiva dels serverins, que valoren per sobre de tot la injustícia de les guerres. Mai oblidaré com un dels testimonis em va dir, mirant-me als ulls, com recordava la caiguda d’una bomba just a uns metres de casa seva, així com haver vist com s’emportaren dins una camioneta a les cinc milicianes assassinades pel bàndol nacional, i sobre les qui Jaume Miró (a qui avui he tingut el plaer de conèixer) produí una interessant obra teatral.

La jornada ha acabat amb una visita a Son Vives, un enclavament destacat en l’episodi bèl·lic, i on hem gaudit d’una immillorable rebuda… tant que avui hem sopat dues vegades.

Elisabeth Ripoll Gil

Elisabeth al local de la tercera edat de Son Servera.

Cinquè dia: l’avançament republicà al Puig Serisó

Eulàlia fent fitxa al Puig de Serisó.

El grup A es desperta dilluns amb ganes d’encarar la prospecció del Puig de Serisó. Diumenge vam donar per conclosa la zona més dura, el Puig de Sa Font, i la Julie, l’Elisabeth, el Manuel, l’Eulàlia, el Pere i jo necessitem el descans que crèiem que ens oferiria el petit puig. En dirigim doncs amb els cotxes cap al nostre destí i els aparquem abans d’entrar al camí (el diumenge ja vam descobrir que no era massa bona idea si volem conservar el neumàtics).

Una vegada allà ens subdividim en dos petits grups: la Julie i l’Elisabeth prospecten les vores d’un camí obert després de la Guerra Civil sobre la via d’accés més fàcil entre el Puig de Serisó i el Puig de Sa Font; en Manuel, en Pere, l’Eulàlia i jo ens endinsem a la selva mallorquina que ens abraça i esgarrapa a parts iguals. Allà documentem amb dificultats un parapet possiblement emprat pels milicians en el seu avançament cap al Puig de Sa Font, relacionat amb les estructures localitzades diumenge.

Tanquem fitxa i ens disposem a reubicar-nos i retrobar la resta de l’equip de forma ben sofisticada: cridant enmig del bosc. L’Eulàlia i jo seguim la veu que ens respon i apareixem a l’altra vessant. Tot d’una veiem en Pere i en Manuel a diferents punts del coll, ningú ha tingut sort fins al moment. Triguem una estona més a travessar la malesa i ens topem amb el grup B: objectius complerts! Aprofitem per a esmorzar i tothom afirma no haver-se comunicat a crits vora les 10h… a hores d’ara encara no sabem qui ens ha orientat entre la vegetació. Una vegada recuperades prospectem intensivament la connexió entre Puig de Serisó i Puig de Sa Font a la recerca de més evidències de la ràpida i curta batalla per la presa de la serra.

Després d’un dia de modestos resultats, dimarts ens reagrupem equip A i B per passar a la segona fase del treball a Na Penyal, la prospecció intensiva, una vegada conegut el funcionament general de les defenses del puig. Passem un matí de fortificacions i sobretot filferrada, més i més filferrada, mentre pels walkies ens entren les comunicacions de mig municipi. Acabem esgotades de resseguir durant hores més d’un kilòmetre de filferrada; però per sort avui la Saki, la nostra cuinera, ens ha preparat entrepans per dinar a la platja.

Laia Gallego Vila

Primer día: Pozos de tirador en Son Corb

El primer día ha mejorado las expectativas. Hemos encontrado más de lo previsto. Nos hemos dividido en dos grupos. Yo estaba en el Equipo A con Laia (directora técnica), Pere Rullàn (experto local), Toni, Elisabeth, Maria Antònia y Julie (de EEUU). Nos ha tocado Son Corb. El Equipo B lo formaban Gonzalo, Judith, Melanie, Kiko y Mateu, y se han marchado a Na Penyal.

Son Corb es una montaña agreste, llena de zarzas, que hace difícil caminar. Estamos llenos de pinchazos. Las camisetas se enganchan y se rompen. Maria Antònia llevaba pantalón corto y tiene las piernas llenas de estigmas.

Hemos encontrado varias estructuras de pozos de tirador y nidos de ametralladora en la zona alta mirando al norte. Ha sido muy emocionante ir encontrando toda la línea de defensa republicana. Allí se defendieron del ataque nacional que venía desde el norte (Pula) el 2 de septiembre de 1936.

El calor ha apretado a partir de las 10 de la mañana y las gotas de sudor mojaban el diario de anotaciones. Esa era mi labor: hacer la crónica técnica y audiovisual. Los demás se encargaban también de la cámara, del GPS, los jalones, rellenar las fichas de cada sitio, etc. Íbamos bien equipados: pantalón largo (casi todos), botas, comida, bebida, etc. Pero aún así, a las 11 nos hemos quedado sin agua y hemos tenido que bajar al pueblo. Eso nos ha dado fuerza para encontrar tres estructuras más, al menos dos de ellas creemos que del bando nacional, mirando al este. A las 13.30 hemos vuelto a casa porque el calor era insoportable. De hecho, hoy había alerta por altas temperaturas.

Por la tarde hemos estado transcribiendo fichas, descargando fotos y vídeo, revisando mapas y preparando la misión de mañana. Hay buen rollo en el equipo. Es un honor aprender de arqueólogos y otros historiadores de la guerra civil. Después de cenar hemos ido un rato a la Església Nova de Son Servera (es una pasada) a ver un espectáculo de ball de bot.

Ahora son las 23.30 horas y nos vamos a dormir que nos levantamos a las 5.30. Estoy deseando que sea mañana. Iremos a Na Penyal y el Puig de Sa Font. ¡Ahora las expectativas son altas!

Manuel Aguilera Povedano